Passa al contingut principal

Què més vols?

Nou any, noves coses, persones...
nous estímuls...
situacions simulades, somriures...
Què més vols?
sempre en vols més...
optimitza els teus valors, els teus recursos actuals...
millora't!

massa sentiment, potser...
potser...

somio que em tenyeixen els cabells, les puntes del serrell...
m'he tallat el pel, ja no importa...
no importa res de les persones que desapareixen de les nostres vides...
paraules perdudes...
sentiments morts...

m'he deixat la bossa a casa...

no em queda gaire benzina, després haure de ficar...
he de fer el treball...
potser estudiar...
mirar la peli aquella...

i moren persones, molt sovint, massa...
gent de la vida..
la dona que no volia estar amb aquell home...
l'home es va quedar amb una altre...
el seu hereu...
va ser el primer...

... en dir adéu... per sempre...
jo també he volgut dir alguns adéus....

ballarem a la platja...
somnis...
reals...
segur...

Ahir.. esperant-la ( per que vull...
deien a un bar... a la taula del costat...
sota un bolet de fumar...
arriven vàries noies...
deuen ser companyes de classe de història de l'art...
o alguna cosa així... parlen d'expossicions, de vernissatges...
de subvencions... de itinerants...
és el cumple d'una d'elles, capricorn...
i li fan regals...
parlen d'una professora... i una pregunta...
- És tisoretes?
- Crec que cap home l'aguanta....- diu una altre...
- Dons serà bollo perquè no li queda altre...

Vaig somiar-te amb patins.. que venies...
per anar a patinar...

A l'altre la vaig somiar amb una moto... d'aquestes modernes, metal.liques...

Un altre dia d'aquests de vacances de nadal..
el primer dia sense poder fumar als bars...
a una terrassa de la Barceloneta...
deia una...
fa poc que vaig provar les tisoretes..
i m'encanten!
desprès de tant de temps, penso.... i què haurà fet sinó....

ells només la volen ficar..
ensenyar-la?
aquell de fa tants anys... no volia ensenyar-la...

un telèfon de toys'r'us...

noves cançons...
en 3D...
fes-me el que vulguis....

vol estar i no pot...
no la deixa...
l'espanta...
la vol per ella sola...
tothom la vol per ella mateixa...

emana energia positiva... blanca, zen... de pau...
no m'agraden les cançons tristes...

m'agrada ballar, fer petons...
i aquestes coses...
paciència...
i ciència...

és el que més importa en aquest precís instant, res més...
a tu què t'importa?
m'agrada la teva manera de mentir...
una personalitat de sèrie...
de Tv.... inspíra't....
les altres tenien massa fums...

ella és normal...

arribo al meu banc i al banc del costat hi ha una noia que mira al seu davant...
no mira, penso, potser només pensa... o potser, millor, està meditant...
passen els minuts i els quarts, menjo patates de bossa...
ondulades.... repasso les ones amb la llengua...
em dóna directe el sol al clatell....
al gust...
llegeixo el magazín dominical... és dijous... 13?
com passen els dies!
la veritat és que ja em va bé, perquè no tinc gaire diners...
...que arribi aviat febrer!!
no podrem anar a la muntanya...
ni res...
ni cine...
bueno, estar-me tot el dia al llit és molt més increïble...

castigada sense cinc minuts...
de carícies cada matí...

m'agrada veure't com et cremes amb les teves mentides...

no confonguis més la policia amb qualsevol que dugui alguna cosa reflectant a la roba...

repeteixo la cançó...

és injust... però és el que hi ha...
tinc por de demanar-li si vol que la vagi a buscar aquest vespre...
potser millor esperar-se a demà i tenir més temps per a tot...
més relaxada-ment...
i perquè no tots dos dies...
potser després a les sis la truco que fa descans...
potser... no hi haurà anat...
potser,...

la noia segueix al seu banc, mirant l'infinit...
em queden cinc minuts...
per tornar a començar, fa massa calor...

tothom es queixa de les coses, les compara, vol millorar...
espera que els canvis vinguin sols...
potser haurem de apropar-nos nosaltres primer...

si vols que et toquin, possa't!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...