Nou any, noves coses, persones...
nous estímuls...
situacions simulades, somriures...
Què més vols?
sempre en vols més...
optimitza els teus valors, els teus recursos actuals...
millora't!
massa sentiment, potser...
potser...
somio que em tenyeixen els cabells, les puntes del serrell...
m'he tallat el pel, ja no importa...
no importa res de les persones que desapareixen de les nostres vides...
paraules perdudes...
sentiments morts...
m'he deixat la bossa a casa...
no em queda gaire benzina, després haure de ficar...
he de fer el treball...
potser estudiar...
mirar la peli aquella...
i moren persones, molt sovint, massa...
gent de la vida..
la dona que no volia estar amb aquell home...
l'home es va quedar amb una altre...
el seu hereu...
va ser el primer...
... en dir adéu... per sempre...
jo també he volgut dir alguns adéus....
ballarem a la platja...
somnis...
reals...
segur...
Ahir.. esperant-la ( per que vull...
deien a un bar... a la taula del costat...
sota un bolet de fumar...
arriven vàries noies...
deuen ser companyes de classe de història de l'art...
o alguna cosa així... parlen d'expossicions, de vernissatges...
de subvencions... de itinerants...
és el cumple d'una d'elles, capricorn...
i li fan regals...
parlen d'una professora... i una pregunta...
- És tisoretes?
- Crec que cap home l'aguanta....- diu una altre...
- Dons serà bollo perquè no li queda altre...
Vaig somiar-te amb patins.. que venies...
per anar a patinar...
A l'altre la vaig somiar amb una moto... d'aquestes modernes, metal.liques...
Un altre dia d'aquests de vacances de nadal..
el primer dia sense poder fumar als bars...
a una terrassa de la Barceloneta...
deia una...
fa poc que vaig provar les tisoretes..
i m'encanten!
desprès de tant de temps, penso.... i què haurà fet sinó....
ells només la volen ficar..
ensenyar-la?
aquell de fa tants anys... no volia ensenyar-la...
un telèfon de toys'r'us...
noves cançons...
en 3D...
fes-me el que vulguis....
vol estar i no pot...
no la deixa...
l'espanta...
la vol per ella sola...
tothom la vol per ella mateixa...
emana energia positiva... blanca, zen... de pau...
no m'agraden les cançons tristes...
m'agrada ballar, fer petons...
i aquestes coses...
paciència...
i ciència...
és el que més importa en aquest precís instant, res més...
a tu què t'importa?
m'agrada la teva manera de mentir...
una personalitat de sèrie...
de Tv.... inspíra't....
les altres tenien massa fums...
ella és normal...
arribo al meu banc i al banc del costat hi ha una noia que mira al seu davant...
no mira, penso, potser només pensa... o potser, millor, està meditant...
passen els minuts i els quarts, menjo patates de bossa...
ondulades.... repasso les ones amb la llengua...
em dóna directe el sol al clatell....
al gust...
llegeixo el magazín dominical... és dijous... 13?
com passen els dies!
la veritat és que ja em va bé, perquè no tinc gaire diners...
...que arribi aviat febrer!!
no podrem anar a la muntanya...
ni res...
ni cine...
bueno, estar-me tot el dia al llit és molt més increïble...
castigada sense cinc minuts...
de carícies cada matí...
m'agrada veure't com et cremes amb les teves mentides...
no confonguis més la policia amb qualsevol que dugui alguna cosa reflectant a la roba...
repeteixo la cançó...
és injust... però és el que hi ha...
tinc por de demanar-li si vol que la vagi a buscar aquest vespre...
potser millor esperar-se a demà i tenir més temps per a tot...
més relaxada-ment...
i perquè no tots dos dies...
potser després a les sis la truco que fa descans...
potser... no hi haurà anat...
potser,...
la noia segueix al seu banc, mirant l'infinit...
em queden cinc minuts...
per tornar a començar, fa massa calor...
tothom es queixa de les coses, les compara, vol millorar...
espera que els canvis vinguin sols...
potser haurem de apropar-nos nosaltres primer...
si vols que et toquin, possa't!
nous estímuls...
situacions simulades, somriures...
Què més vols?
sempre en vols més...
optimitza els teus valors, els teus recursos actuals...
millora't!
massa sentiment, potser...
potser...
somio que em tenyeixen els cabells, les puntes del serrell...
m'he tallat el pel, ja no importa...
no importa res de les persones que desapareixen de les nostres vides...
paraules perdudes...
sentiments morts...
m'he deixat la bossa a casa...
no em queda gaire benzina, després haure de ficar...
he de fer el treball...
potser estudiar...
mirar la peli aquella...
i moren persones, molt sovint, massa...
gent de la vida..
la dona que no volia estar amb aquell home...
l'home es va quedar amb una altre...
el seu hereu...
va ser el primer...
... en dir adéu... per sempre...
jo també he volgut dir alguns adéus....
ballarem a la platja...
somnis...
reals...
segur...
Ahir.. esperant-la ( per que vull...
deien a un bar... a la taula del costat...
sota un bolet de fumar...
arriven vàries noies...
deuen ser companyes de classe de història de l'art...
o alguna cosa així... parlen d'expossicions, de vernissatges...
de subvencions... de itinerants...
és el cumple d'una d'elles, capricorn...
i li fan regals...
parlen d'una professora... i una pregunta...
- És tisoretes?
- Crec que cap home l'aguanta....- diu una altre...
- Dons serà bollo perquè no li queda altre...
Vaig somiar-te amb patins.. que venies...
per anar a patinar...
A l'altre la vaig somiar amb una moto... d'aquestes modernes, metal.liques...
Un altre dia d'aquests de vacances de nadal..
el primer dia sense poder fumar als bars...
a una terrassa de la Barceloneta...
deia una...
fa poc que vaig provar les tisoretes..
i m'encanten!
desprès de tant de temps, penso.... i què haurà fet sinó....
ells només la volen ficar..
ensenyar-la?
aquell de fa tants anys... no volia ensenyar-la...
un telèfon de toys'r'us...
noves cançons...
en 3D...
fes-me el que vulguis....
vol estar i no pot...
no la deixa...
l'espanta...
la vol per ella sola...
tothom la vol per ella mateixa...
emana energia positiva... blanca, zen... de pau...
no m'agraden les cançons tristes...
m'agrada ballar, fer petons...
i aquestes coses...
paciència...
i ciència...
és el que més importa en aquest precís instant, res més...
a tu què t'importa?
m'agrada la teva manera de mentir...
una personalitat de sèrie...
de Tv.... inspíra't....
les altres tenien massa fums...
ella és normal...
arribo al meu banc i al banc del costat hi ha una noia que mira al seu davant...
no mira, penso, potser només pensa... o potser, millor, està meditant...
passen els minuts i els quarts, menjo patates de bossa...
ondulades.... repasso les ones amb la llengua...
em dóna directe el sol al clatell....
al gust...
llegeixo el magazín dominical... és dijous... 13?
com passen els dies!
la veritat és que ja em va bé, perquè no tinc gaire diners...
...que arribi aviat febrer!!
no podrem anar a la muntanya...
ni res...
ni cine...
bueno, estar-me tot el dia al llit és molt més increïble...
castigada sense cinc minuts...
de carícies cada matí...
m'agrada veure't com et cremes amb les teves mentides...
no confonguis més la policia amb qualsevol que dugui alguna cosa reflectant a la roba...
repeteixo la cançó...
és injust... però és el que hi ha...
tinc por de demanar-li si vol que la vagi a buscar aquest vespre...
potser millor esperar-se a demà i tenir més temps per a tot...
més relaxada-ment...
i perquè no tots dos dies...
potser després a les sis la truco que fa descans...
potser... no hi haurà anat...
potser,...
la noia segueix al seu banc, mirant l'infinit...
em queden cinc minuts...
per tornar a començar, fa massa calor...
tothom es queixa de les coses, les compara, vol millorar...
espera que els canvis vinguin sols...
potser haurem de apropar-nos nosaltres primer...
si vols que et toquin, possa't!
Comentaris