31.1.11

La bona sort*

Lleis no escrites.

No dibuixis els ulls de qui estimes...el seu contorn t'estarà prohibit...
s'escaparà... es tallarà el fil (sense xarxa: de vegades m'atreveixo i em tiro des del trampolí més alt...
i penso i crec i em dic: perquè has de pensar aquestes coses!, són només tonteries...
potser al pensar-ho existeix - potser si ho explico mor...
però cada vegada que he reseguit el meu record d'algú, s'ha desdibuixat a la meva realitat...
de sobte...

canvis...
que denotan una constància de canvi...
és segur, i continuat, que tot canviarà...
(estic esgotada...bufff..sorpirs...

què puc fer?
m'ho diuen els números?
matricules....
cotxes, un perill a la ciutat...

tinc por...
i tant!...
però ho tinc clar...
deixar fluir...
estim...
el moment...


avui he provat de deixar la moto a l'altre banda...
una trucada perduda...
de bon matí...
ets, vols,...escoltar...
és increïble la teva llum...
ballem?
i tant!...
de vegades som egoistes...
ho sóc...
*et vull per a mi sola, tot el temps del món...
per sempre...
(no escriguis mai per amor...ni cinisme ni pedanteria...

no escoltis aquella emissora de ràdio pels matins...
"bon dia Catalunya!"...
... que per què tinc panxa?

... ni més ni millor.


Si tu t'ho vols creure... creu-te...
és el que hi ha hi,

ets el més autèntic que m'has passat...

una cop d'aire...ben ventilat, sa... saborós...
tènue, calent i vibrant...
no és el moment...

potser...
al carreró...

no em deixis sola al nadal...
no em deixis sola el dia ....

és autèntic...
un historia d'amor molt bonica, que va durar un temps...
una estació d'enllaç...

res més...
una persona, respecte, orgull, estima, atracció, dessig...
envoltant-te, envoltant-me...
sempre haurem de mirar al terre sense il.lusió...
sense crèure'm...
no facis castells, els núvols es trenquen...
i què hem de fer?
no se quin és el millor camí...
el de la seguretat de que tot és fals, sense sentit, insegur, canviant i dolorós...
neteja't la vida de coses i ferides, infeccions cutànies...inholores...

(crònica d'una sèrie de sentiments que es van cremar de ser tan exel.lent...
no tothom ho fa, això de morir al final d'un mil.leni...

però ara no tinc gaire or...
(bueno mai n'he tingut gaire...
sempre sembla .... pel món, altres ulls...
però què ...
no vul el canvi constant... està be...
però és com un tall al cor ràpid i sagnant...
dolorós...

ella m'estima, em dessitja,...
vol quedar-se...
vol, s'està...
em truca
(sense missatges)
sinceritat...
calma...
de mar...
de nedar...
anirem a la platja...
aviat.
Anirem al mar a passejar una altre tarda de diumenge, quan faci una mica més de calor...
quan el sol escalfi...

el dessig diari?
cada dia...
sospirar, pregar per que tot sigui espectacular...
per que no t'espantis...


escolta'm, t'escolto, intenta entendre'm....

el paper de lavabo....
els records a cada recó, a cada pilar... de color...
tot trencat...
la il.lusió infantil, es perd...
per poder-te tenir tota la nit... ha se succeïr que tot estalli...

vull deixar d'escriure sentiments morts...
vull deixar d'esciure sempre el mateix...
vull seguir, continuar, què hi ha a l'altre banda?
vull fer el camí sencer...
(jo no tinc por...

sense orgull, sense res que oferir, més que res, espais, temps...
i somriures sincers...
això no és suficient...

no esperis res de res...

deslligar-te del cop... de cop...


El petons més tendres i exquisits...
Sempre en pau, calma,... de cel blau cel...
T'estim!*