26.10.10

No li diguis mai a ningú que calli.

Fes-te valer…
Punts forts, i febles…
Pensa en les coses bones que les dolentes vénen soles…
Ja l’has portat en góndola?, per Barcelona?...
Vols dir en golondrina?, t’imagines en golondrina pel mar?
Allà remant… entre el vent… i les onades?
Valora les coses bones de la gent…
No cerquis més sentit al teu dolor, no diguis més veritats a mitges…
Digues la veritat, tal com raja…
Desvetllada, de bon matí, de bon dia…

Tots els “No”.
Tot el temps que et passes….
Redirigint les meves passes..
Si em pares els peus em surten ales…
Renegant, reprimint…
Et perds la vida, la sorpresa, la oportunitat de descobrir-te, més, millor….
Cada vegada que caig i em torno a despertar….
De vegades els somnis, les expectatives, es fan reals… i és llavors quan arriba la satisfacció, que, si és conscient, llavors és quan sentim a la fi un fil de felicitat…
L’intercanvi és imprescindible….
Descobrir contínuament…
Qui sóc jo?
Aquella que al·lucina amb cada nova posta de sol… amb cada lluna plena…
Aquella a la que li fascina improvisar, fluir, deixar-se portar pel vent…

Dies de nervis, potser d’angoixa…
Respira deu vegades cada hora,, profundament… però no cal que siguin totes seguides….
Amb calma…
Deixa’t portar i somriu… mira el cel, ha sortit el sol avui?
Cinc minuts de carícies cada matí…
Positivant.
Ens quedem amb el primer que trobem?
Reconec portes, que, s’obren només alguna vegada…
A poc a poc, necessito velocitat…

Tots tenim moltes coses per fer, potser, tots patim la falta de temps…
Però has d’intentar no tenir presa….

Racons d’estil cubà…

Se’n va…

Recorda el teu passat, profunditza el teu pressent i somia amb el teu futur…
Així podràs descobrir el teu destí…

Fes tot allò que se’t passi pel cap, no dubtis… no tinguis por…

Per què… tot és ben be relatiu…

No tornis a dir-li a ningú que calli, cadascú ha de dir la seva, si vol, si pot…
Has de permetre’t el luxe de descobrir-te….

Aprenc que el present és efímer… aprenc que no deixis res per lligat, no ballis en el limbe, perquè no existeix ja….
Balla en la inconsciència… no deixis mai de somiar….

El tub de la credibilitat, l’estratègia del caramel…
Objectius reals, sensacions il·limitades …

Crema sempre tots els mistos, si cal…

A la vegada que cau la sorra  de cada instant de cada hora per entre els teus dits….

De la bellesa de viure….
De sentir, de somriure, de compartir…
De ballar, de viure sense tant de control….
(donar només el que et sobra no és compartir...

Trenca la teva màscara, s’ha acabat la farsa, baixa el teló...

Enjoy*

18.10.10

Cómo conocí a vuestra madre.



L'altre dia, no recordo per què, el meu pare va venir a veure'm...
A, vale, era per anar a buscar les pintures de l'expo de el restaurant del centre...
Anàvem en el seu taxi, volant per la ciutat, i em va explicar com va conèixer a la meva mare...
és tot un sentimental, el meu pare, encara que vulgui donar l'apariència de dur, fred i fort...

Diu que anava amb el meu tiet, el seu germà bessó a buscar la novia d'aquest,
que resulta que era la germana de la meva mare...
estaven al pàrking de casa dels meus avis paterns amb les motos, i de sobte va aparèixer la meva mare...
la Júlia...ben joveneta, davant del meu pare...
ja me l'imagino, ben vergonyós, dient tonteries, per dissimular...
amb el seu somriure insegur....
(que per cert he heretat...

Eren de ciutat, de barri de ciutat, es coneixien tots els joves de la mateixa edat...

No t'ha passat mai?
Que aparegui algú i et remogui tot el cos?

Que somriguis sense cap sentit, que parlis sense saber què voler dir...
Que se t'envel.lin els ulls...de sentiments que ballen al teu cos, tremolant...
amb els pels de punta....

Moments de pur sentiment...
d'emoció...

Jo passava per allà, ella va aparèixer...
acompanyant a algú proper...
els seus ulls clavats en els meus...
plans, però profunds...

Hi ha gent amb la que et trobes i sembla que tot sigui... senzill (al menys per un temps...
especial,...
jo em recordo, ara fa un any, mirant al mòbil, a la moto... esperant el seu SMS...
sabent que el rebria...amb aquesta sensació de felicitat, de sentir que a la fi, has trobat algú que
encaixa...
que encaixes....
que aprecia els teus detalls, que tanta gent ha despreciat...
que no atura paraules als llavis i les deixa anar sense por...

aquesta màgia del dragó...
de la reina....
de la deesa...

veïent de nou la peli de Mr Nobody, he pensat
que potser hi ha tres realitats...
la real...comuna, 
la del somnis de dormir...(inconscient)
i la dels somnis de desperta...(com diuen al llibre "El Secret" que projectis allò positiu que vols que et passi...
de vegades es confón el teu desig de desperta... amb la realitat...
a vegades es troben aquestes dues dimensions...
llavors és quan sembla que tot encaixa... d'alguna manera...
és la sensació de plenitud... d'armonia...
(quan d'alguna manera sents que estàs en el bon camí...i somrius amb bastant calma..
però sabem que aquesta sensació es pot trencar...
que és només un fil...

no t'has sentit mai com si estiguessis a la festa equivocada?
i et ratlles... hauria d'haver fet nosequé...
i estic aquí... i al final... la realitat et sorprèn... portan-te les coses...
com les pensaves...
com tu crèies...

(però sabem que no es pot fer ningú il.lusions vanals.. que s'ha de viure el moment...

carpe diem*poliamor***

16.10.10

Un nou pla B.

No encerto.
Alguna cosa nova, estranya…
Al mar…
Si no t’agrada aquesta ciutat, si no…
Sempre hi ha un nou pla, una pla B… per tu*

Se que no hauria d'esperar res, 
però espero... temps il.limitat per estar, per parlar...
per anar al cine, no volies?

Ara parlo...

Està be, tot plegat...
Valoro el que hi ha, sentir-te a prop, aprofito...
l'energia...que rellisca de tu cap a mi, sense que tu vulguis...

No puc parlar, però sento, però puc escriure, intentar dir quelcom…
Que sembla que només m’interessa a mi mateixa…
Cerquem espais, una transformació… fluir… em repeteixo… et repeteixes…
Necessito més temps, més confiança, i potser tu no en tens de temps, per a mi…
Tens coses més importants… sense retreure res….
Cadascú a la seva, com em deia la meva intuïció, que de vegades l’encerta.
Sembla que només en casos aparentment negatius…
Perquè aprenc de totes, de les que passeu intentant no deixar empremta…
Cerco noves idees, noves propostes… a la incomunicació, potser és la lluna que ens cega, amb la seva energia irracional…
Hi ha moltes més opcions, per a una nit, però jo trio passar-la amb tu, val la pena, pels moments…
Per sentir a prop a algú que sembla…
Tot sembla, tot és incert, però ho entenc, m’agrada que sigui així, qui sap on acabarem aquesta nit?
Saber les coses de primera ma…
Volia dir-te que… res….
Sento com si no m’escoltessis…
Com estàs?, estàs be?...
Què vol dir estar be?
Has refet la teva vida? T’agrada algú nou? Has tornat amb el teu ex?...
Volies trencar el gel… o només eren paraules, sense res, més…
Volies que aparegués, de cop… em vols a prop, de tant en tant, una estona…
T’entenc, ara vols fer la teva… em trobes a faltar?
No has pensat en cap moment en tornar-ho a intentar?
Amb mi, dic…
Res, la paret, les parets de la ciutat…
M’agradaria anar amb tu aquesta nit, veure el foc… veure’t… allà…
Potser no hauria de ser….
M’agradaria….
I em sento malament per voler-ho…
Per voler ser allà on no em volen…
Deu ser que l’estrella, només era meva, déu ser que tots els 9 eren només una fal·làcia…
Déu ser que només era una prova de temps, d’espai…
Déu ser que els records només són meus, déu ser…Per altre banda, ara, ja no hi ets… a l’orella em xiula un no se què, que em diu que algun dia, algun dia…
Als teus ulls no hi ha tendresa, als teus ulls hi ha silenci, que vol escapar…
Bon viatge, fuig d’aquí. Tot compta...

11.10.10

Encara queda una estona...


Encara queda una estona...

Respiro de nou, de nou en nou vegades...

Com va iaia?
be, però estic una mica estressada...
dons he sentit que va molt be respirar deu vegades profundament a cada hora que estiguis desperta...
és que a mi em costa molt respirar pel nas, profundament...

està cansada...

no s'ha d'esperar res de ningú, ni de res...
que facis tu alguna cosa no vol dir que algú et tornarà allò...

diuen que sí que hi ha energia, aquest dilluns sembla que no gaire...

la gent aburrida...

sempre imagino el futur massa perfecte, massa increïble...
després la realitat em porta a topar de cara amb la paret de la ciutat humida...

va ploure molt, vaig rodolar per terra, semblava que no m'havia passat res...
va dir que vindria i no va venir,
va dir que no vindria i no va venir...
va dir que no vindria i no va venir...

fent amics... (en diuen...

Què sents?
Què se sent sense sentiments?
Com és?
Independent.
Distant.
Sense deixar que res t'enredi...
allunyan-te, sense implicar-te en res aliè al teu dessig instantani...

mai arriba a estar al límit...

potser no hi ha res que pagui la pena per perdre el temps, la calma i la son...

plorava...

torno.. ara, cada dia torno, trepitjant-me la meva pròpia ombra, me la menjo...
de cor ja no em queda ben be res...
el vaig perdre, com la memòria...
ara només faig càlculs de com arribar als meus propòsits materials...

em resisteixo a tot allò que em suposi una temptació...

sense cap mena de por de perdre res, per que no vull poseïr res...

ella allà asseguda, ben a prop... sembla de gelatina... sembla una nina...
que es menja el pastís que ella mateixa es prepara cada matí...

no em queda tabac,
m'en vaig, em porto la maría, la meva...

mira, pensa, sent...
miro, penso, sento...
sent el mateix?
dubto...
tinc ganes d'escampar la boira ben lluny,...
demà serà un altre dia..

avui és avui*

i si li pregunto...
no perdo res?
aquestes coses no es pregunten...
les fas o no...
actues o no...

dos negatives no les podria soportar....
regiraba el meu estomag...
tota la sang aglutinada a les articulacions...
els pels de punta...

bufffff*

(animal lover...
 



7.10.10

+monstruós

Si els teus cabells comencessin a créixer sense parar, un dia, de bon matí, estirada al llit....
Si et trobessis pastanagues pel camí, cartes de baralles despendolades…
Diuen que hi ha un nen que les llença des de la seva finestra…
Diuen que hi havia una vegada un cafè on succeïen coses Increïbles.
Allà dins allò que et passa sembla que sigui un somni ben bé, ja que és tot encantador i magníficament perfecte.
Una copa de vi.
Una taula, una llum de calma.
La gent parla mig en silenci, sense molestar als altres.
Al carrer plou a bot i barrals, no para.
La humitat de la pluja deixa un to de so i olor que remena els sentits.
Torna la tardor.

Has mirat avui el cel? El blau cel és trencat per nuvolets blancs de cotó fluix...
Quant surts d’aquell cafè tot torna a la normalitat.
Diuen que quan ets a un somni pots fer realitat tot allò que vulguis, només han d’imaginar…
És a les teves mans…
Què treu de la vida real que faci que no l’entenguem com un somni, conscient i inconscient, més?
Quan somies sembla que et xiuli alguna cosa darrera de l’orella, que et fa pensar en que tot allò, és, només, un somni…inclús als malsons ( l'altre dia en vaig tenir alguns... el malson consisteix en reviure situacions que han passat realment, però que es regiren i succeixen bé, com t'hauria agradat, i de cop... es destrueix tot, com ha estat de veritat...i al caure.. et fas un cop, un cop de realitat, de pedra al cap, d'aigua freda...
A la vida real tenim la intuïció, que et porta de tant  en tant, xiuxiuejos instantanis, que et criden des de ves a saber on, per que despertis d’allò que la teva ment  no pot desvelar com a somni…. i es creu tanmateix que és real, encara que està passant en la teva realitat compartida...
(com quan t'expliquen una mentida, i arrossegues el nas... descobreixes...

*Per les nits, les de tardor,  ara regna una estrella, saps quina és?
Va haver un dia l’hivern passat, em vaig en recordar ahir estant a Gràcia, que em sentia com en un núvol; és un d’aquells dies que sembla que tot rodola increïblement be (de fet sempre dius... que alguna cosa acabrà fallant, trontollant,... t'espessigues la pell del braç...
Amor, feina, amistats menjant falafels un dijous al vespre. Cerveses. Idees per fer coses amb la teva vida. Viatges potser, crear una família, tenir fills… una cançó sonava a les meves oïdes, esclatava i em feia sentir com en una bombolla….
*és monstruós despertar a la realitat, és monstruós observar a les noies que no menjen, per lluïr una imatge impossible...és monstruossa la gent que li diu als demés que s'aprimi, que està gorda...aparences... imatge... propi de la classe de gent que a UK en dirien "I wannabe" (burgessos del "quiero y no puedo"...

*és monstruós que no t'acceptin i t'estimin per altres raons (de més pes emocional i intel.lectual...

*és monstruós que algú li digui a algu altre com ha de parlar, què ha de dir, o què ha de fer...
*és monstruós veure com la gent aguanta i arronsa maltractes psicològics de les seves parelles o gent que s'estima... t'haurien de tractar com una reina, si tant diuen que t'estimen...

*és monstruós veure com la gent és més feliç amb  aparells nous, lluïr una  marca concreta, netejant casa seva, o adquirint (no compris la teva felicitat) quelcom que sembla que els fa ser millors persones...

*perquè vol la gent ser millor que els demés?

Ara no cal tot això per sobreviure, no cal ser millor, cal ser bona persona, respectar, tractar be....
estima't com cal... tenim molta sort de ser com som, d'estar on estem, i de viure amb llibertat...en llibertat...ho hem d'aprofitar...
que la vida son dos dies...
És en aquests moments perfectes que et preguntes, què estrany resulta que tot sigui perfecte…
I pam, de cop la bombolla esclata…
I res em fa més ràbia, que, no veure-hi clar, enfilar-me als meus núvols irreals, i veure com els somnis s’estavellen contra qualsevol paret de la ciutat…
(però està molt be despertar, encara que faci mal...descobrir la veritat és més sa... vull somiar be, amb coses realment valuoses: amor, compartir, no menjar res animal, no fer malbé a la gent, tractar be a la gent que m'envolta, se asertiva, pensar en positiu, construïr, projectar... allunyar de mi la gent que no te ganes de millorar, de crèixer, de compartir... viure en positiu... riure, riure... no voler res per ser millor, per posseïr, sinó per estimar millor, per somriure més...per compartir...

(la festa del bolet de llagostera, dimarts 12.10.10, us hi esperem*
Potser no estic preparada per que les coses rodolin be, totes, potser estic  massa acostumada al desencís… de vegades penso... positiva, les coses noves sempre sorprenen...
I potser sense sentir-me així no escriuria, no sentiria trasbalsos que provoquessin la meva creativitat…
Però em vull arriscar… a sentir-me be, a que tot rutlli per inèrcia, a un mateix so*