27.1.10

paraules d'avui*

no recordo totes...

sortida en fals...
lo més segur és la inseguretat...

no tinc futur...
futur fotut

un cementiri que no acaba mai de morir...

la paraula consola i cura...

lo pitjor de tot és morir-se sol...
(se murió en la calle y nadie lo conocía...

conforme...

les màquines no consolen...

ràpid...
dilluns i dimarts...
hores ràpides...
excuses per fumar... per deixar de fumar...
un bucle....

fumo i escric...
escric...

dues noies...
al fons del bar ...
feia fred desprès de dinar...
el bar es deia "el cafè", al final del carrer Torrent de l'Olla..
totes les tipologies de cafès...
sol, llarg, mig, curt, americà....
didàctic...
al sucre, o al tovalló de paper....

al fons, com deia...
dues noies...
una rosa, amb cabells llarg i daurats...
samarreta de ratlles (jbp)....
no recordo els colors de les ratlles, potser marró i rosa...
(només potser...
la samarreta queia per una de les esquenes... 
són així aquestes samarretes...
seia contra la paret a sobre d'una cadira regirada....
l'altre morena, mitja melena...
amb ulls morens...
morena de pell...
l'altre era més blanqueta de pell, més frondosa... més flor en flor...
no sé...
joves, potser vint... anys..
l'altre seia be... mirava la tassa de cafè acabada feia estona...
no tenia cor per mirar a l'altre, que d'alguna manera s'estava insinuant
(potser no s'ho acabava de creure del tot estar allà amb ella...
la gola seca... intentava dissimular com podia el seu neguit...
el seu desig per la flor...
la mirava suament de reüll...
timidesa...
de sobte l'altre s'apropa a la apropada flor... i la besa...
i aquesta... l'atura...
la morena s'atura... 
la roseta l'agafa i es fan un petó....
immens....

miro, emboirada...
veia des de el primer instant, de lluny..
la intenció de la morena cap a la rosa...
i les de la rosa cap a la morena...

potser em recorden una mica a mi...
a algun moment meu...
del record...

truca...
ei....
sona...
com és el teu nebot?
És ros o morè?
Morè?
Molt pelut?
Jejejjeje...

Està preocupada per la cirera...
Ha marxat, ha fugit...
La trobem a faltar...
No vol punxar...
No vol treballar...
Vol viatjar, sense destí...
Fins ara ha tingut molta sort, tot li ha sortit prou be...
Tu no vols anar a patinar?
Perquè?
He oblidat fer-li aquesta pregunta...

Les paraules de vegades consolen...

Com els cotxes patrulla de policia aparcats a les cantonades, buits, per intimidar... per fer veure que hi ha més seguretat...

Les mentides a mitges consolen?

Ara miro tots els cotxes de policia  a veure si estan o no plens d’agents...

Com eren els policies?
Eren dos, una dona molt atractiva i un noi jove....

La seguretat de la inseguretat.
La inseguretat és còmode.

Escapar.
Clatellots.

Creure consola...
Saber que hi ha misteri consola...
Saber que potser estàs incomplint alguna norma, llei... consola..

No estudiar quan tindries que fer-ho...dóna plaer...

Adquirir bons hàbits és difícil... si t’agrada més dissimular...

Controlar tot, saber que no hi ha res absurd... que tot és perfecte...no consolar...tothom busca nous neguits....
Que ens facin moure, que ens provoquin...
La vida és l’absurd de buscar sempre...
De seguir buscant...
La cerca incombustible...

Ara la meva millor opció és parlar de les meves experiències vitals....
Ara que ja no tinc futur....

Els avis no tenim futur.
Quan era jove.... els joves no pensen en el futur, per que es pensen que el tenen tot...

Si pensem en el futur, deixem de pensar en l’ara...
La qüestió és aprofitar el moment, gaudir-lo...
L’ara mateix....
No?
L’instant que s’escapa....
(bye.... un altre, adéu...

Nova carpeta: escrits 2020.

1TB.

Violenty happy.

Què faig?
Faig el que haig de fer, per que ho vull fer?
Tinc mandra... em fa mandra...
L’esforç costa, l’esforç intel·lectual costa....
Ho faig per a mi...
Em motivo... m’automotivo...

Dóna’m aire....de bòlid...(ferrari, vermell, cotxe, Bauhaus... l’edifici perfecte...

Si vols... en un moment em trec la mandra i vinc...

Desprès de anys i anys de coneixement, tecnologia, d’arribar a la lluna i tot, d’arribar a Titan... a Mart, de medicina eficaç, que ho cura gairebé tot...
Desprès de tot l’enginy i el coneixement...
Descobrim...que tot és resultat de l’absurd....
Que no tenim poder de decidir ni de controlar res... tot succeeix per que sí...
No te explicació... és atzar, caos... sense límits...
(amb lo que ens agraden els límits....controlar...la seguretat i aquestes coses....
Les nostres seguretats només són petites mentidetes que ens fan refermar...el nostre dia a dia...
Potser sí....

Cada persona és única i irrepetible...
Cada somni és únic i només pertany a aquella ment que el processa...

Els sentiments, ens fan estar al límit de la realitat... ens donen peu a pensar que potser avui entenem alguna cosa... quan demà segur la realitat, com a ella li agrada, ens sorprèn de nou amb alguna de les seves....(sorpreses aquestes que tant ens agraden i estimulen....


I com diu la meva mare... potser em vaig equivocar de forat al sortir...


19.1.10

avui t'estimo(en blanc*

Avui com volia deixar de fumar m'he comprat dos paquets de tabac.

Avui sóc valenta, escric sense corrector.
No se res de costura...
Em pregunta la dona barbuda si vull cosir els seus pantalons...
¿No sabes si le agregan pesos a los bajos de los pantalones?
Pregunta...
Es que me los piso...

Avui ha anat a llençar la brossa al contenidor.
Avui ha cuinat amb l'estractor engegat.

Paraules d'avui i d'ahir:

Les webs 2.0 respiren llibertat.
350 milions de persones al Facebook.
Els nous clubs de lectura són els blogs.
Interesquiada Sant Cugat - La Molina o Jocs Olímpics d'Hivern 2022 a Barcelona.

Va repassar totes les retines de l'oficina amb la llum de la làmpara.
Aladino?
No, l'avi del Barça amb dos premis Laus de disseny.
Esborrany desat a 15:24h.

Espero a l'home que ha de ficar-me el sostre del pati. L'hauré d'ajudar a ficar la planxa de nova uralita a casa.
Punt de llibre de lectura.

So ambiental, que no s'emoblidi.

Track Back
Dodge.

Perque no tinguin papers legals, o no estiguin empadronats, no deixen d'existir les persones.
Alcaldesa de Salt.

Efectes 3D casolans...
(a base de una mica de maria i birra...

El club del Shawarma.

He escrit i ara que?

Hàbits. Bones costums i canvis, sopreses, improvització.
Amb totes les lletres.

Estimar els canvis.

Egoismes de persones perdudes en les bombes de temps... aturats i aturades,....
oci creatiu...

Pensa que ella potser no te tant de temps com tu per descansar, pensar, sentir...
Alliberar-se.

Les restes dels efectes d'anar a esquiar... cares cremades...
ulls en blanc...

Coaching.

Another day in the paradise.
Haití.

Los dias que pasan,

Quina serà la cançó que em tocarà escoltar avui?
La música em persegueix.

El front d'en Llamazares.
De Lola Flores a Alaska.
Alaska quan es mori serà com Lola Flores.
Una folklórica?
Bueno sí, pero también será un mito.

El futur està en el pel, en recollir-lo de la roba i els sofàs i en fer que no caigui o torni a crèixer...
però avui és polèmica...
perquè serà sense música... si és...

Xavi de Lleida, Lola de Córdoba, Marc de Barcelona, ...

Anna García, potser el nom més comú....
David García, potser el nom més comú....

Tots coneixem a una Anna García o a un David García....oi?

*vull que el meu pròxim novio sigui el meu marit, no vull tenir més ex a la meva vida...
va dir...ella...

Dies de llum i dies de nit...
en tots els seus instants...
m'omples....
m'omplo...
amb cada detall...

*la meva nòvia m'espera a fora de la feina, no vol entrar a la botiga, prefereix separar la feina de l'amor...

foreiners?el què?


una diu:
No tenía ninguna intención de ir a ver AVATAR, pero todo el mundo me dice que está muy bien, que no es la típica peli....y al final me han entrado las ganas. Además la quiero ver en 3D y versión original (si es posible).


l'altre respòn:
y lo de avatar...mmm...sq no me atrae nada la idea, pero si que tengo muchas ganas de ir al cine asique si despues de avatar os apetece otra yo me apunto seguro, por cierto si te sale mal lo del cine la tengo pirata en casa, te puedo dejar unos auriculares para la sensación dolby y fabricarte unas gafas para el 3D ;-p


una altre de més enllà:
... estoy pensando que como vayamos a tomar siempre  kebab... vamos a tener que fundar el club del shawarma!! antes de venir a Barcelona, pensaba que tomaba muchos... pero ahora me doy cuenta de que tomaba poquísimoss!!! :p


més respostes al no res:
*podemos hacer el club de las "peladas" de pasta... porq por mi vamos a un griego a cenar...(no te digo!


colometa malaguenya diu:
 por fin me he animado a escribir algo, ¿y ahora qué?


una altre de l'altre banda del món diu:
yo al cine casi siempre estoy dispuesta a ir, pero Avatar ya la he visto, la ví unpoco de rebote porque no me llamaba mucho la atención, pero al final me gustó...no es una gran película pero mantiene la acción durante las más de dos horas que dura...
No la vi en 3D, pero la vi con un porrito..jejejej
nos fumamos uno antes de entrar en la sala y uuuffff....tendríais que habernos visto la cara!! jajajjajajaa



jo:
despues de escribir qué haces? no se...
a que te refieres? jejejjeje

mejor el cine en 3d al natural...



con h:
esto de lo de escribir es como lo de la peli de woody allen??

"...nada se mueve más rápido que la velocidad de la luz, así que... más te vale relajarte..."

si...estoy contigo...flesh-fresh 3D for today!!

montemos un cine!!



*els records es queden al lloc on han succeït?
és potser aquesta la raó de que quan tornem a passar per aquell racó tornem a recordat allò succeït allà?
no se que més deia!o somiaba...

17.1.10

El club de lectura.


El club de lectura.
Quan dos o més persones llegeixen un mateix llibre simultàniament i en parlen d’allò que creuen important.

Tries una cigarreta, o et fumes l’última que et queda.
Penses seriosament allò que vols escriure, o potser millor, comences a omplenar l’espai, en blanc. Sense por, sense miraments.
Aquests dies les idees que m’han quedat més clar i m’han fet pensar han estat:
Primer que la realitat és una i que la percepció que cada una tenim d’ella està plena de monstres, de fantasmes, de núvols, de fum, que no són el que són i que ensopegar-nos, de vegades, de tant en tant, amb la tan estimada nostre realitat és la millor teràpia de shock per a una curació dels sentiments, l’ànima i l’esperit individual.

Tingues cura, tinguem cura, de nosaltres mateixes.

Podem seguir llegint al lavabo, llibres, en comptes de llegir les característiques tècniques del sabó més proper.
Desprès ho pots comentar en el teu club de lectura.
Diu un proverbi xinès, que, quan esperis a un amic no confonguis el so dels batecs del teu cor amb el soroll dels cascs del seu cavall.

El club de la bona estrella era un club de dones xineses que es reunien per parlar de les seves vides, dels seus problemes quotidians, de literatura, i segurament també d’aquest proverbi.

Prejudicis.

Tu tries o et trien.
Existeix la sort?
O és tot racional, calculat?

Tot té un perquè, un quan i un com, i unes conseqüències?
Tot te el seu punt interessant.

Perquè la ment ens trastorna, ens traeix, la nostra pròpia ment ens traeix a nosaltres mateixes, per exemple quan dormim i somiem.
Ens parla en somnis d’allò pendent, d’allò que volta del passat.. allò que hem de solucionar per seguir endavant...

He après que la ment s’ha de educar, tu mateixa pots i deus educar la teva ment, no la pots deixar fer sense límits...
El límit és la línia de la locura.
I és cert que a totes ens agrada de tant en tant creuar, encara que sigui només per un moment, aquesta línia tan dèbil i tèrbola.
He après que no creem la realitat nosaltres, que no podem “projectar”, com diu el llibre del “secret”, que la realitat hi és, tal com raja, sense més, i amb més o menys sort la gaudim o la patim.

Aquesta és la nostra tasca triar viure la realitat d’una manera o d’una altre, gaudint-la o patint-la.
Però la realitat és la que és, i no hi ha més, no hem de buscar les quatre potes al gat, encara que les tingui.

Acceptar aquest fet és dur, i normalment l’acceptem en moments durs, els moments més durs ens fan tornar al terra, a la part més baixa del sòl. Fets que ens fan sentir la fredor del sòl.

Tenim la sort de ser-hi, de saber-ho, de poder-nos llevar i poder tornar mirar al cel, a veure quin dia fa.
I tenim el poder de decisió  de dir, sigui quin sigui el temps que fa, plogui, nevi o hi hagi molta llum solar, que és i fa un dia genial.

Així esperaba potser que unes paraules ben triades resoldrien el meu patiment...
Sabem que el patiment base general és tenir coses que no entens per entendre...
Què és el que no entenc?

Si en realitat ho entenc!
És el vici de patir?
Volem patir, vull patir?
És l’hàbit que arrossego de fa temps, el fum, dels lastres que no em deixen enlairar-me....
Aquests hàbits vénen de la base, de l’origen: conèixer els meus neguits és conèixer el meu entorn, les seves manies i veure’m reflexada en elles ara.
És sorprenent.

Hem de reeducar la ment, tenir la nostra recàmera de fonaments vitals pròpia.
És vital per començar. És la maduresa?

Perquè sóc jo i no sóc un altre?
Primera pregunta existencial que fem als nostres pares de petits.
La resposta és i deu ser, som el que som, gaudeix-te!!
La filosofia del Marketing mix en realitat diu això mateix, mira els teus punts febles i els teus punts forts, tots en tenim.
Aprofita i potencia els teus punts forts i intenta pal·liar, curar o reforçar els teus punts febles.
(També és important tenir en compte que el nostre cas és comú a la nostre societat, que la nostre situació en general no és única, encara que sí te punts diferenciadors propis)
Quins són els meus punts febles?

Moltes vegades els punts febles són els nostres punts forts.
Fem servir els punts febles d’escut, per que no ens fereixin ni un pel dels nostres tan estimats punts forts.
Sobre protegim els punts forts.
No volem ser l’au fènix. Un altre cop no.
Saltar per sobre del tauró.
Realisme fantàstic.
Perquè sempre ens expliquen la mateixa història d’una manera diferent.
Això ens ve a dir que la realitat és una només, i nosaltres només som versions, com segones i terceres, i fins hi tot quartes edicions, potser sí retocades, d’un mateix llibre.

De què serveix tot això?
Ens és del tot difícil arribar a entendre que res te un perquè, que res te una explicació exacte i que no podem controlar res.
Que tot és producte de la imaginació i del caos, d’allò irracional, de l’esperpent, del misteri més misteriós, del no res, del vuit, del inconscient, de l’imprevist, de l’absurd i la ironia més sarcàstica, d’un mateix punt de fuga.
És difícil comprendre, aprendre a conviure amb l’idea de la espiral, de que tot comença i mai acaba, que tot gira i gira, sense cap sentit concret, de que les línies no són rectes, de que els cercles no són perfectes mai.
Tenim por a fer servir les paraules mai i sempre.
Tenim pors induïdes per la nostra taula de fonaments de la  fornada del nostre adn a l’hora de ser investits com a nous, i repetits, éssers vius. Ho tenim escrit al nostre codi de conducta natural de quan naixem.
Avui m’he trobat als meus somnis a la meva tieta, amb la que tinc una conversa pendent.
L’inconscient passa factura a la vida real conscient.

Ens alerta d’allò que encara ens queda per lligar ben be del tot.
A la vida, al dia a dia, vivim, i a la nit, en els somnis recapitulem.
I per que serveix tot això?

Veig una pel·lícula nova, que parla de la destrucció del món.
En realitat totes les pel·lícules parlen de la por d’algun ésser en perdre alguna cosa, de la destrucció del món, de la por als canvis, i potser també al no res.
Por perquè?

Por mística, religiosa, por que ens han fotut des de sempre en el nostre codi de barres al néixer.
És difícil deslligar-se.
La força sense control no serveix de res.
Així amb les normes, de la casa de la sidra, establim un codi propi ètic de conducta, uns hàbits únics que ens fan no tenir que pensar en aquestes coses racionals cada vegada que les fem, i així concentrar-nos més en els sentiments i allò que realment atabala i omple els nostres neguits existencials.
Potser si.
Si una persona és lletja de veritat i ella es pensa que és lletja i no te res a fer, s’ha de reeducar les bases del seu plantejament de fonaments vitals, per evitar caure en les pors de la inseguretat. Ha d’entendre i establir en els seus valors de capçalera que la bellesa física no és allò que fa millor o pitjor a ningú, no ha de ser cap obstacle per a aquesta persona en la seva vida.

Hi ha gent que és tímida i aprofita la seva timidesa per conviure. Ei sóc tímida, diu, així la gent ho te en compte, i no l’atabala amb coses innecessàries humanes.

Tots tenim manies, tots tenim por, tots ens comparem amb els altres que ens envolten, tots volem millorar, tots volem saber, canviar, continuar, tots volem sumar.
Sabem igualment que tot té un temps per dur-se a terme, la millora ha de tenir una base ferma, una base a la que sempre podem tornar.
És com un videojoc de plataformes, tu comences una etapa, i la passes, llavors la graves a la memòria, per no tenir que tornar a començar de nou cada vegada que arribis a una nova etapa i rellisquis, per que vols i quan vols.
A totes ens agradaria tenir el control al mil·límetre de tot, i assolir la perfecció?
Ens agrada equivocar-nos, de tant en tant, patir, tenir problemes per solucionar.
I és que la nostra ment és així.

El nostre físic, el cos, pertany a la nostre ment.
La ment fa servir el cos per desplaçar-se, alimentar-se, agafar coses, veure-les, sentir-les, olorar-les, rebutjar-les.
Però la ment, jo crec, que per un moment instant abans ja sap el que es trobarà, de fet només fa servir el cos per verificar allò que pensava.
Un altre problema és que la ment és molt creguda, molt poc humil, és mandrosa, sempre pensa que ja en te prou, li costa engegar, de nou, prefereix tenir un bagatge, una escala alta, a on es puja i des de on pugui veure l’horitzó abans de arriscar-se.
Però qui no arrisca no guanya, ja ho sabem.

Ja ho te en compte la ment.
De fet moltes vegades la ment s’arrisca perquè no te més remei, no te més opcions.
Com quan tens el rei atrapat davant de l’amaça entre la reina i la torre contrària.
Has de triar, ja ho deia en Picasso.
La vida, bàsicament consisteix en triar, i tenir traçar en triar.
He après també que és millor fincar en hora el rellotge a la una que a les deu, t'estalvies clicks.

Que no hi ha coses que  provoquin la bona i/o la mala sort.
Que la sort és la vida en sí, que és millor saber gestionar l'stréss....

i que per molt que pensi, sembli que aprengui, que passi el temps, bombes de temps, escrigui, mai acabaré de comprendre res, per que tot canvia a cada instant.
I per sort res és igual mai.

Sempre i mai.
Sense pors.

Viu i deixa viure.

La ment s'alimenta de l'esperit de cerca, és el que la nodreix.

Tot és imprevisible, felicitats si t'agraden les sorpreses.
Ens hem de fer amants dels canvis, en comptes de patir els seus efectes, o tenir por al fracàs.

Saber que sempre ens equivocarem, perquè l’experiència a la fi no serveix gairebé mai per a res.

No em de deixar res per impossible.

Res està establert, res és com ha de ser, tot pot ser com vulguis que sigui.

Només has d’ensenyar a la teva ment a pensar be i sentir-se be.





































13.1.10

coses que volia escriure i de les que no m'en recordo mai*

a la ràdio parlen d'un geni....
escolto la cançó torno a veure el vídeo...
la xispa*
emoció...
miro les paraules...
diuen que és com una ansietat extranya...
estic on no deuria estar...
on estàs tu?
no hi són les paraules...
tornes a començar...
el crit sempre torna...
diu...
dèies...
dic...
una curta i llarga nit de dia i lluna esperant el seu eclipsi...
les estrelles.... unes quantes...
a l'altre bar...
en castellà...
cartes...
diuen que sí, tu també dius que sí...
sembla que ara ho entenc millor..
per qui cridaves?
no se, tu no...
sense tan de fum...
com els grups absurds del facebook..
*deja de comentar todos sus post en el muro y pídele sexo ya!
*yo no soy lesbiana pero mi novia si...
*algún día me sacaré el carnet de conducir...
*las esdrújulas me ponen...
*no a intereconomía...
*salvem el fanalet del dia de reis...
*confederación de locos unidos por un mundo mejor...
*no a la visita del papa pagada con mis impuestos..
*hablar catalán es soplar y hacer botellas...
(ja no em deixen fer-me de més grups... sóc de massa grups...

ansietat en temps real...
abans eren les cartes...
els coloms blancs que portaven les paraules als enamorats...
ara és més instantani el si o el no...
sms, mms, e-mail...
has d'estar conectada amb l'amor...
d'alguna manera...
mirar paraules...
entendre-les...
traduïr i interpretar el significat de les cançons...
el neguit de saber o no saber....
el sospir desprès del si...
el petó de bona nit...
els dessitjos de somnis...

*per més que vulguis no hi han dos dias iguals...
tots són nous (9*)



*a que no saps on he tornat avui?
vic naranja i vic cristal...
(papers il.legals....

12.1.10

Era el que volia.

era el que volia...
contactes...
coses guays...
sóc guay?
i tant!
ets la més guay!!!
...ridicul...
potser sí, per a alguns més que pels altres...

però moltes estàn allà trepitjant l'asfalt...
no en vull més d'aquesta rosca...
que gira...
avui és un dia llarg i pessat...
demà a treballar, havent dormit poc...
ara...
per fi!!!
ais...
a dormir*
1.22h
a.m

12.1.10

11.1.10

Pensar be.

Un avió passa per la meva finestra, vola molt baix, sembla que massa.
Exposicions.
Punts de llibre.


La reina de les neus.
El Tarot Infinit.
Documental: la mirada de la pseudoartista. Solitud.
Pintar els racons de l’estudi.
Estudiar els xacres.
Pintar els palets. Envernissar.
El curt del fum.
El del paper del wàter.
El de les càpsules de Nesspresso.
El llibre.
Contes de somnis.
Interpol.lades.
Lesbisbcn.
Botiga on-line d’art....
Classicmotos...
El meu projecte sóc jo.

Desprès de gairebé tres cafès... sembla que segueixo adormida.
Són les 09.09h, sones.
És dia onze del u del dos mil déu.
Aquest any direm moltes, potser massa, vegades “deu”.

Pensar bé, sentir-se be.

Consciència social, universal. Dimonis.
Sense diners.
Gent amb problemes.
La gent queda fora.
Pocs recursos.
La llei és dolenta.
Feta la llei.... feta la trampa.

És molt econòmic saltar la llei (o rodearla)...
Mala consciència.
Amb barret, treu-te’l diu el Joe Cocker....
Sonava allà al Cocodrilo, al sortir...
Aquesta setmana és escoltat més de lo habitual aquest cantant....
Hem recorda a la meva tieta....
A ella li agrada el rock d’aquest estil americà....
Fins hi tot li agrada el Country, a mi m’agrada també en Neil Young...

He vist una pintura d’en Mariscal al mes de gener del nou calendari d’enguany...al bar de davant de les oficines...
Un dibuix sobre uns peixos a una mata de posidònia...
M’ha recordat a aquest estiu, a Formentera i a la seva posidònia...
Segurament sí...
Fins hi tot estic d’acord amb tu....

Positivar.
Si hi ha posidònia vol dir que la platja està be.
No hi ha manera de que et parlin de res mes.
Tinc examen avui.
Moltes vegades la realitat no està a Barcelona.
Trossets de papers de colors amb paraules que formen una recepta.
Ella diu que de vegades jo no veig la realitat...
Que visc al meu món mental...
I que quan aterro, si aterro, m’ensopego amb les roques de la realitat...
Ara crec que trepitjo en ferm.
Ho crec.

De vegades tendeixo a comparar...
Les línies del pentagrama... cinc...
Però vull passar pàgina...
Ella vol passar pàgina, tú vols passar pàgina...

Al Marroc regalen tangues?
No feu discursos...
No us fiqueu medalles...
Saps que no discutiré amb tu...
Els drets són universals...
Libre albedriu...
Silencis muts.

Derivats de la televisió.
L’estat del ben estar aguantarà?
Camins d’aigua...
Coses que no passen mai però que ens agradaria que passessin...

L’exposició de l’Islam del Caixa Fòrum fa pudor a Calvin Klein..

Guerra ideològica...
Contaminació de cervells..
Bombes de temps.

Tinc un penis i és de plàstic, però no el faig servir.

Tot el que no m’he volgut dir.
Treu-te el cul de l’ull.

*Remenar be i improvitzar en tot moment...
Turró i torronet.
Servir tebi.

Besalu*
On et poses els mitjons?
Bombolles...preguntes en silenci, no em vull cremar, no et vull cremar.
El perquè de tot plegat?
I què més dóna?

Aquells monstres només volen fer-se ressó i no es mereixen ni tan sols ser-hi en la meva boca ni en forma de paraula.
No vull perdre més energia.
Evitar mals entesos.
Al capdavall, tot és per que mai no deixi d’emocionar-te...

No vull impressionar, ni demostrar res, només sentir, amb el valor de la confiança, la simplicitat i honestedat.

Alta fidelitat.
Decideix implicar-se fins al final.

Potser tinc la cadira massa alta.
Excuses per parlar, per escriure.
Motius.
Paraules al cub.
Seure be.
Compartir.
Tot.
Un tot.
Un gran tot.
El toc.

Conceptes nous.
Records.

Dèia que tenia un gra a punt de carmel... a punt d’esclatar..
Va llençar el dau i va sortir el dos... a les dues en punt m’esclatarà el gra.
Riure centrifugat.
Totes per terra, totes i tot.
La seva interpretació dels tres tipus de fel·lacions em va impactar.
Semblava conscient i experta en el tema.
Una bona actuació.
Amb l’excusa de fer petar la xerrada, de riure.
Sense tabús.
El joc.
L’escala i el cargol.

Comparatives.
M’agrada donar pistes, per fer-ho més senzill tot plegat.
Dir-ho directament seria massa fàcil, perdria la gràcia, el toc.
La xispa.
Jo i el meu mono.
Sona la seva altre cançó de caça, de somnis... de camps amples, a poc a poc, amb tota la calma, i de cop agafa aire i engega... esclata, i delira en sentiments i sensacions inaudites, corprenedores, no puc parar...
No t’aturis, amb tota la llibertat, la pau del món.
No tinguis pressa.
Estima’t.
Agafa aire.
La capsa dels trons.
Remuga, gemega. El seu cul.
Em mires, em segueixes de reüll, et sento... et noto...
Convidades a una nova festa de cap d’any.
Seré l’amfitriona d’aquest acte insolent.
Càmera obscura.
Les paraules de bon matí arrenquen so del silenci.
Somiaves?
Sí, amb samarretes.
Com ahir.
Somiatruites.
El somni de molts, menjar per a pocs i poques.

Potser és enveja, no rancúnia, enveja per no haver pogut compartir amb ella tot aquell temps impossible de compartir.
Ara condueix per la ciutat.

Les mentides.
Les veritats.
El carrer de Mèxic, el número, el set.
Set de set.
Hack trick.
Top secret?
Cadaqués.

Els aiguamolls de l’Empordà.
Es mulla.
Em mullo a poc a poc: primer toco l’aigua una mica a veure si està freda... si està freda no m’arrisco a mullar-me... espero a que s’escalfi be, entre poc i massa...

Bon dia eh!!!
Bon any ehhh!!!
Tu, que jo estic aquí de tota la vida.

Igual ens ajuda, crec que és això el que necessitem.
Sense pors, amb menys pors, i menys fums.
Sense fum.
Poc o no gaire.
Rondina.

No l’espantis.
Errors.
Espais.
Llibertat.
Mirades.
La mirada de l’artista.

Dol.
Ferm.
És possible que hi hagin diferències.
Només hi ha un.
El dia de la nevada,
Sempre neva al cony d’alguna.
(Ecs).

El plàtan.
Coincideixen.

Sempre hi ha algú disposat a nevar.
Si no hi han gaires diferències, sempre estan a escala.
No, si no hi anirem allà.

Gent, amigues, persones.
Ulls. Somriures.
Quants tenim?

No ens ha tocat res.
Algunes recuperen una mica.
Encara no són ni les onze.
Sospirs. Temps. Trucades....
Sona la melodia del mòbil... és una cançó de festa...
De sobte...
Ningú despenja.
En sentit ampli.
Perquè?
Quin interès pot tenir?
Varem oblidar anar a veure les sabatilles?
Les chancletes...
Feia molt fred...

Paraules encadenades, és només un joc, fora de lloc, de treure el sentit del context a les frases escoltades i dites, pensades, sense tenir conseqüència...
Malament.
Interlocutores.
Riu per sota del nas.
El meu cap ens informa de les millors estacions per poder-nos colar al metro i al tren sense tenir que pagar.
No pot deixar d’enriolar-se’n.

Tonteria.
Hi ha gent a la que se li nota més.
Després de tot, tenen reserves mentals.
Tenir voluntat i disciplina, tant i tant forta, és complicat.
La temptació.
Podem veure el cantó positiu de les addiccions, però només són excuses que no tenen cap fonament raonable vàlid.
Enveja sana, enveja d’aquells que no tenen addiccions i no s’atabalen amb aquests temes.
Falta d’autoestima, estima’t.
Falsa seguretat.
Immediatesa.
Voler tenir una solució ràpida i ansiosa de tot, si no surten les coses com vols no passa res.
¡Que te quiten lo bailao!
No cal resignar-se ni conformar-se amb res.
Però tampoc cal ser tant exigent amb una mateixa ni amb els demés...
Si li vols donar més voltes, tú mateixa, no perdis el temps, no malgastis energies...
Viu el moment.
Viu al moment.
No cal que tot sempre sigui perfecte.
No t’esgotis.
Fora de context.
Jocs de paraules.
Remenant sentiments.
És qüestió de sort trobar la cançó que et ve de gust escoltar en el moment precís.
Oportú, oportunitat.
Cada pas.
A cada pas.
Cada batec que tinguis al teu pit.
Relaxar-se.
La millor música amb més varietat.
Treure-ho tot de polleguera.

Condueix per la ciutat.
Torna a trucar.
Què vol?
Sort.
De vegades encerto, i no m’agrada, he d’aprendre a fer que m’agradi encertar, endevinar coses. Te el seu punt misteriós i obscè.
Avui vaig de totes les tonalitats possibles del blanc al negre, gris.
Avui torna el sol.
Ara surt el sol, són les 12h.
És qüestió de bona sort.

Em pregunto el perquè de que les persones siguis dolentes....què en treuen...
Me n’alegro de que cada cop siguin més lluny de mi...
De vegades aconsegueixen enganyar-me, però el meu nas ensuma fum...
I no el vull fer cas... però segueix ensumant flaires estranys...
Fins que per naturalesa m’allunyo d’aquestes persones...
Per successos i casualitats...
I després d’un temps... resulta que tenia raó...
Que eren una mentida...que hi havia mentides, que olorava a merda...
Puc escriure i no dissimular, és la avantatge d’anar-se fent—se gran...
Em puc perdre en un encreuament de paraules...
Tinc sort, bona sort... perquè la gent bona, es queda amb mi... resisteix...
I em fa feliç...fàcilment... la senzillesa...
La revolució dels petits gestos ha començat.
No es perquè diguis la veritat, és perquè mai m’has mentit.
Passar pàgina, no s’hi pot fer res.
El petó al portal de Salt, en la nit més emboirada de novembre.

La revolució dels sentiments i les sensacions ha començat.

Les coses s’ordenen soles, sembla.
Amb vistes al mar.
Potser que em torni a equivocar...
Però ara em sento molt be...
Penso igual que ahir, però al revés...més gran i més fàcil ...

La pau ha esclatat!Felicitats!Moltes!!
(Gràcies a tu, gràcies a vosaltres i gràcies a mi!*