Vés al contingut principal

Relaxa't i disfruta*

Seguim pensant i escrivint…




Perquè no?



Tan fa, que segueixi pensant i escrivint.

Divendres 24 de desembre, són les dues de la matinada.

Esperava…

(No esperis res, pensava, em dèieu a mi mateixa…

No cal… no passa res, sí que passa?

És que puc triar els meus sentiments?

Perquè tot costa mil kilòmetres?

No hi ha res per patinar?

Cap camí pla?

(Ja saps on és el camí pla…

Qui sap!, potser seria el més difícil…



No m’agradaven els seus llavis trencats…

No podia recargolar…

No, no, no…

Pots estimar qui vulguis… no hi ha res a fer…

Picar de mans, de peus… a terra… perquè?

M’estimo més somiar… una nit sencera…

Allà on estic… miro al cel, miro al cel i el veig…

Segueixo pensant i escrivint als meus propis núvols… de clar, de tempesta nocturna…

Miro, llegeixo els instants…



Allà on vas, el meu cor en un puny… el meu puny.. vull veure’t fluir…

Em relaxa… patir per patir, per avorriment.. per no saber què fer…



Ens van enganyar amb la primavera… un minut més de sol, cada dia…

Paraules d’ahir, a la pissarra, al taulell…

No escriguis per no dir res, per dir el mateix de sempre…



No trafiquis amb els teus somnis…

Ho tens clar?

Ho tinc clar!

Vull un somni, des de sempre…

Potser no és el meu camí…

Passa el temps…

La pell…



Les coses bones, els records, es queden als racons…

No puc fer esborrany i compte nova…

Criden els lleons…

El dragó s’endinsa en la seva pròpia còlera…

Enigmes de la vida… tot el temps del món fins als teus llavis…

Fins a la teva pròxima abraçada, sembla una eternitat….



L’evolució dóna una volta més, des de la Sibèria amb un poc d’amor…

Amb amor… sempre ens quedarà creure en tot allò que es van inventar per fer-nos simples, ximples, sense misteris…

Diu que tot està escrit…

Que tornarà…



Aquells que llegien tot allò prohibit, per creure de veritat…

La veritat és a les estrelles…

Ja ho saps….



Comptant amb els dits d’una sola ma….

Comparem feines i amors…

Millor establir relacions sense causa-efecte…

No creure més en tot allò que creus que et condiciona…

Mala sort, o bona…

El gat tindrà gana…

O potser fred…

Pobre…

I jo aquí divagant…

Tampoc tinc res més ni res millor a fer…

Crec, sento i em despentino…



Crear per crear….

Sinó em sentis en el buit, no escriuria res…



Només creo quan em sento malament, insegura?

No…

Sempre, o sempre tens un punt obscur… sense pau…

Crido…

En paraules buides…

Carències de coses que mai has tingut…

S’escapen…

Dos problemes, aprendre a viure, sense sentir…

Sense cridar…

Sense retreure…

Costa…



Al menys tens algú a qui retreure quelcom…

Penso, crec, encerto…

Què és just?



Potser l’encerten, les estrelles…

És fàcil dius…

Tot sembla tranquil davant teu…

És això el que em crida..

Tot sembla senzill…



El crit sempre torna…

Els espais en blanc, d’en Brossa…

Sense interlocutora….

Així que no et queixis, penso…

No serveix res, flueix, ens queda fluir…

I res més.

El punt mig….

No creuaré més les cames, en tota la meva vida…

No miraré més enrere…



Relaxa’t i disfruta!***

b.s.o
http://www.youtube.com/watch?v=yQnNY8zMihs

Comentaris

Eulàlia ha dit…
ei,
bon any nou 2011 lutxana
a punt per relaxar-nos i disfrutar com tu dius

unabraçada
·
Luis ha dit…
Hola Lutxana, feia molt de temps que no comentava per aquí. M'alegro d'haver tornat! Continuas escrivint com els àngels. Moltes felicitats i molt bon 2011.

Sobre el teu últim post: si només escrius quan et sents buida, m'estimaria més no tornar a veure publicat res més en aquest blog. Reflexionar és important, però més important és encara (bàsic, diria jo) acceptar les coses. Sense acceptació no hi ha llibertat. Sense llibertat no hi ha felicitat.

Cuida't molt!

Lluís

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…