No et refiis de ningú.

No et refiis de ningú.

Gràcies per arreglar-me la moto!

De res, cuida’t i tingues en compte que els carrers estàn plens de bèsties.

Aquest matí he vist un 4x4 que m’ha passat per la dreta d’una manera molt bèstia. Portava un adhesiu de ww.4x4genis.com, jo l’hi hauria canviat per ww.4x4imbèlcils punt són.

Encara que no vulguem veure-hi clar, els pares i mares, l'encerten la majoria de vegades...

i els hi haurem de donar, després, la raó...

A la feina, a la discoteca, al carrer, a l’escola, no et refiis de ningú, ni tan sols dels membres de la teva pròpia familia.

Em diu el meu pare, com sempre, filosòfic de camí a la feina.

És del tot terrible que la gent no sigui sincera amb la gent que s’estima.

No s’enteren de que la vida dura un instant i si, per casualitat, has tingut la sort de poder gaudir d’algú que t’estima, com a mínim l’has de servir amb la veritat.

Vivim en un món de màscares, intentant ficar sempre, el millor somriure en cada cas.

Diu el meu pare que el ritme de treball dels autònoms és més lent i més erroni durant un projecte: quantes més hores, més diners, més temps,  més errades..

El món de l’autònom és un altre món.

El món on la gent passa de tu, no deixa comentaris, no deixa empremta, no et mira als ulls, sembla insensible... alienna, tan independent...

Que fan fàstic...

M’encantar sentir, inclús sentir-me malament, patir és sentir, i això em fa sentir viva. La felicitat és un instant present que desseguida projectem... l’instant que s’esmicola, com el temps, per entre els nostres dits.

Avui a cantar...

Ahir em dèia que quan ens tornariem a veure...

I li vaig dir demà...

I va somriure...

No estic acostumada a que m’estimin tant.

És molt trist.

No m’ataca amb els meus teòrics “defectes”* (*coses que no li agraden de mi).

Es centra en valorar allò positiu, valorar el temps que estem juntes...

Dorm molt profund.

S’adorm super ràpid.

M’encanta la seva piga ballant  a la seva galta.

Les paraules esclaten.

Les llenço, només, les paraules...

Som la nostra història i al revés...

Sóc una dandee girl.

Sento dins un crit que no puc interpretar, si tapo les meves oides, se m’escapa la llibertat...

Qui vol entén be les coses...

Gospel, claqué, flamenc, bateria... beats*

I si ho ignoro es fa un ogre....

S’esborren els camins, si em callo es converteix en huracà...

I si m’escapo?

Actuo per impulsos...

D'on no n'hi ha, no se'n pot treure...res

Em converteixo en pensament i no em veus...

si no tinc res a canvi, ho sento... però no, com a mínim el mateix...

ímput...

ara podem comprovar també qui mira els nostres facebook's (lagsoft.net*

Arquitetura efímera interior*

 
Vicky Blum, Decidí*