Passa al contingut principal

escapar*

Sempre esperant....

Com deixar d'esperar?, com en Godot...
Repetim models de conducta,
els aprenem de la gent que ens envolta...
imitació...

Com escapar de l'espera eterna?

Espero per que:

estic avorrida...
del dia a dia...
espero a que les coses siguin perfectes...
que tot rodoli...
conseqüentment...
pertinentment...
pertinença...

La meva ment va massa de pressa...
potser...
Faig un món de tot...
m'importa...
sembla, molt més que als demés...
m'afecta tot...
o potser els demés dissimulen...

no ho se...

les meves amigues sembla que "pateixen" de la mateixa manera que jo...
així que no és tan estrany....potser...

sentiment pur...
que potser sembla atreviment...

no vull molestar...
no vull provocar distanciament...

vull convèncer...potser...
que em tinguin en compte...

poc a poc, em repeteixo sempre...

respira...
miro al cel...
calma...

obre els teus txakra!
obre't....

fa fred... massa i tot...
aquests matins...

cinc minuts de carícies...

de pressa...

una flor...

les inseguretats ens fan més fortes, deia algú al diari l'altre dissabte...

penso massa, sento massa...
em passo de la ratlla...

em vull controlar, però en realitat no vull...
així que no ho faig...

temps... espais...
deixar fer...
fluir...

costa
de costa a costa...

ara les cançons ja no són de Rússia...
són una barreja de música sense autoria registrada...

les bosses vénen d'alacant...
però les fan a la xina...
(on sigui... a tota la xina?

corea del nord, cap de turc de xina...

.... no canviïs de tema!!


el passat em trenca els esquemes...

em costa fluir, confiar...
m'han fet mal moltes vegades...

la noia de la finestra...
fuma i mira com se'n va a través d'ella, tot el que entra per la porta...

després penso que estic de sort, que més val que s'hagin marxat...
que no eren el que volia de veritat...
encara que res ha de ser perfecte...

perfecte, vol dir controlable...
però quan tot surt perfecte...
llavors perd la màgia...
de l'encís...
del no saber...
del neguit...
(de la velocitat i l'emoció... vital...

fes cas a la teva intuïció, a la veu interior...

que què voldria, pregunta...
un missatge que digués....
passió... deixar-ho tot, volar...
escampar la boira...
i viure al límit....
(de la locura...
sense més encadenaments materialistes, consumistes...
fugir...
al camp, on sigui, com sigui....
sense por, sense retrets...
sense repressió....

(sempre vull resultats òptims, potser... qui no?
ella, de sobte, em va explicar que va estar veïent
la sèrie de videos del documental "Enigma"...
diu que sent el que sent...
i pensa com jo...


com aquell dia que vaig sentir la felicitat del tot... per tot el cos...
florida...somriure de musa...
de plenitud...
de tot...
de mar*


*ahir llegiem i cantavem (a gospel carlit)  la cançó de "Aquarius era"
i em va venir al cap aquest estiu a l'observatori d'estrelles...
amb aquell cel...
què deia? que Marte i Júpiter van començar a estar alineats...
a l'agost d'aquest any 2010...
i potser... comença tot a tenir cert sentit....
canviem? canviarem....


Cuando la Luna esté en la Séptima Casa,
y Júpiter se alinee con Marte,
entonces la Paz guiará a los Planetas,
y el Amor conducirá a las Estrellas.

Es el amanecer de la Era de Acuario...
la Era de Acuario
¡Acuario!
¡Acuario!

Abundarán la armonía y la comprensión,
la simpatía y la confianza,
no habrá más engaños ni más burlas:
una vida dorada, sueños de visiones,
una revelación mística cristalina,
y la auténtica liberación de la mente
¡Acuario!
¡Acuario!

Cuando la Luna esté en la Séptima Casa,
y Júpiter se alinee con Marte,
entonces la Paz guiará a los Planetas,
y el Amor conducirá a las Estrellas.

Es el amanecer de la Era de Acuario...
la Era de Acuario
¡Acuario!
¡Acuario!
 
... ara no caldrà pensar, ni esperar més...
ara només caldrà somiar...
per que tot allò que somiem es farà realitat!*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...