Ves al contingut principal

+monstruós

Si els teus cabells comencessin a créixer sense parar, un dia, de bon matí, estirada al llit....
Si et trobessis pastanagues pel camí, cartes de baralles despendolades…
Diuen que hi ha un nen que les llença des de la seva finestra…
Diuen que hi havia una vegada un cafè on succeïen coses Increïbles.
Allà dins allò que et passa sembla que sigui un somni ben bé, ja que és tot encantador i magníficament perfecte.
Una copa de vi.
Una taula, una llum de calma.
La gent parla mig en silenci, sense molestar als altres.
Al carrer plou a bot i barrals, no para.
La humitat de la pluja deixa un to de so i olor que remena els sentits.
Torna la tardor.

Has mirat avui el cel? El blau cel és trencat per nuvolets blancs de cotó fluix...
Quant surts d’aquell cafè tot torna a la normalitat.
Diuen que quan ets a un somni pots fer realitat tot allò que vulguis, només han d’imaginar…
És a les teves mans…
Què treu de la vida real que faci que no l’entenguem com un somni, conscient i inconscient, més?
Quan somies sembla que et xiuli alguna cosa darrera de l’orella, que et fa pensar en que tot allò, és, només, un somni…inclús als malsons ( l'altre dia en vaig tenir alguns... el malson consisteix en reviure situacions que han passat realment, però que es regiren i succeixen bé, com t'hauria agradat, i de cop... es destrueix tot, com ha estat de veritat...i al caure.. et fas un cop, un cop de realitat, de pedra al cap, d'aigua freda...
A la vida real tenim la intuïció, que et porta de tant  en tant, xiuxiuejos instantanis, que et criden des de ves a saber on, per que despertis d’allò que la teva ment  no pot desvelar com a somni…. i es creu tanmateix que és real, encara que està passant en la teva realitat compartida...
(com quan t'expliquen una mentida, i arrossegues el nas... descobreixes...

*Per les nits, les de tardor,  ara regna una estrella, saps quina és?
Va haver un dia l’hivern passat, em vaig en recordar ahir estant a Gràcia, que em sentia com en un núvol; és un d’aquells dies que sembla que tot rodola increïblement be (de fet sempre dius... que alguna cosa acabrà fallant, trontollant,... t'espessigues la pell del braç...
Amor, feina, amistats menjant falafels un dijous al vespre. Cerveses. Idees per fer coses amb la teva vida. Viatges potser, crear una família, tenir fills… una cançó sonava a les meves oïdes, esclatava i em feia sentir com en una bombolla….
*és monstruós despertar a la realitat, és monstruós observar a les noies que no menjen, per lluïr una imatge impossible...és monstruossa la gent que li diu als demés que s'aprimi, que està gorda...aparences... imatge... propi de la classe de gent que a UK en dirien "I wannabe" (burgessos del "quiero y no puedo"...

*és monstruós que no t'acceptin i t'estimin per altres raons (de més pes emocional i intel.lectual...

*és monstruós que algú li digui a algu altre com ha de parlar, què ha de dir, o què ha de fer...
*és monstruós veure com la gent aguanta i arronsa maltractes psicològics de les seves parelles o gent que s'estima... t'haurien de tractar com una reina, si tant diuen que t'estimen...

*és monstruós veure com la gent és més feliç amb  aparells nous, lluïr una  marca concreta, netejant casa seva, o adquirint (no compris la teva felicitat) quelcom que sembla que els fa ser millors persones...

*perquè vol la gent ser millor que els demés?

Ara no cal tot això per sobreviure, no cal ser millor, cal ser bona persona, respectar, tractar be....
estima't com cal... tenim molta sort de ser com som, d'estar on estem, i de viure amb llibertat...en llibertat...ho hem d'aprofitar...
que la vida son dos dies...
És en aquests moments perfectes que et preguntes, què estrany resulta que tot sigui perfecte…
I pam, de cop la bombolla esclata…
I res em fa més ràbia, que, no veure-hi clar, enfilar-me als meus núvols irreals, i veure com els somnis s’estavellen contra qualsevol paret de la ciutat…
(però està molt be despertar, encara que faci mal...descobrir la veritat és més sa... vull somiar be, amb coses realment valuoses: amor, compartir, no menjar res animal, no fer malbé a la gent, tractar be a la gent que m'envolta, se asertiva, pensar en positiu, construïr, projectar... allunyar de mi la gent que no te ganes de millorar, de crèixer, de compartir... viure en positiu... riure, riure... no voler res per ser millor, per posseïr, sinó per estimar millor, per somriure més...per compartir...

(la festa del bolet de llagostera, dimarts 12.10.10, us hi esperem*
Potser no estic preparada per que les coses rodolin be, totes, potser estic  massa acostumada al desencís… de vegades penso... positiva, les coses noves sempre sorprenen...
I potser sense sentir-me així no escriuria, no sentiria trasbalsos que provoquessin la meva creativitat…
Però em vull arriscar… a sentir-me be, a que tot rutlli per inèrcia, a un mateix so*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…