18.9.10

res

…Res.
Preguntes al meu cap, sense resposta…
No cal…
Potser…

Estic be, m’agrada enfortir-me…
No calia…no cal…
Coses per fer…
Vénen..
El passat torna en somnis, potser malsons…
Desperto…em giro…
Res
Penso en el que vull…
Sembla tot tan complicat…inclús fluir…
Esperant res.
Estiro les meves esquenes cap al cel.

Tanta gent pel carrer…
Volant..
Cada una a la seva…
Sempre respon…
... segueixo sentint el 8 de 9*

El dia aquell no torna, coses com aquelles, no vénen…
Desitjant que sigui cert que el que ha de venir sempre serà millor…
imatges que no se'n van...
Una mica…
Però no se què fer, ni què encendre…
Orgull, ego, autoestima…

Val la pena estimar-me.

Acariciar-me.
Qui millor que jo?
Parlo amb mi mateixa, ja en tinc prou.
Qui sóc avui?
Tanta gent, tan a prop, tan lluny…

Sense cap sentiment batent, sense res…
Ni dol, ni odi, ni amor.. ni velocitat… calma que espanta…

A poc a poc, no m’agrada…
M’autoconvenço de que les decisions dels demés són encertades…
No vull perdre’m.
No vull res més que sentir…

Respirar amb calma, somriure plàcidament, acariciar…
Despertar, esmorzar, fer petons, rebre’ls, mirar pelis, caminar, passejar…

Parlar, sentir, abraçar,   que m’abracin…
Que m’esperin a la sortida de la feina…
Anar de vacances…
fer el sopar...
parlar de la lluna...
de les estrelles...

Mirar al mar en companyia, banyar-me amb una altre pell…
Olorar perfums nous, escoltar idees noves, vides noves, reptes nous, música nova, somriures nous…

Més valenta, més forta, més apassionada que mai…
Vull ballar, volar, mirar a uns ulls que em mirin amb sinceritat…
sense mentides, sense secrets, sense por...