Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010

vaga 29*

demà vaga...
arreu*

24 hores sense internet, sense llum, sense ràdio, sense tele, sense diaris...
sense facebook, sense blog, sense amor...
temps lliure...

menys trànsit...

no se si serà la lluna plena... o la meva pròpia condició...
seré breu...

menys és més...

devegades tinc ansietat, tinc pressa...
sometimes...

la comunicació és el remei*
deixa de pensar en tu mateixa i pensa una mica en els demés...
com les dones que córren...
projecta, compren, aprèn... somriu sempre...

asertivitat, coach... diligència...
estima i estima't sense por...
sense perdre més temps...
positivant*

...deberías terminar de llorar por un solo encuentro equivocado...

potser podries/a ser la teva jefa, la teva couch, la teva visionaria...
algú que mogui el teu món... que el trasvalsi...
ulls i mirades que diuen més que les paraules...

al carrer, a les andanes... els meus reflexos als miralls del metro, a les cristal.leres de les botigues...
resulta estúpid...
voler poseïr, tenir, retenir, ser tan egoista.…

en tres minuts i sense xarxa...

menys dos minuts...
relax i sexe... comparteixen la "x"...
mmmm....
fa pensar...
els hi cauen els bolis a l'hora de defugir...

integra...
secrets de lluna plena...
cansada i casada amb la veritat...

senzillament i tendre...
no entenc res que calgui entendre....
i comprenc la vida com va...

ràpid pekin...
i potser canvies de cop, decideixes i tot torna o tot se'n va, com sempre...

no vulguis somiar massa depressa... del tot...
tinc pressa, per viure...
ansietat i flores de bac*

l'amistat és el millor tressor...
pujen uns a sobre dels altres...

passa una papallona distreta...

diga'm: calma!

de res...
cuida't!

a reveure...
ballem...

i res més...
sempre em falta quelcom...
tothom fuig...
adéu!

millor sola que...

(performance de "love is all"...
dissabte 2 d'octubre al moll de la fusta*
19h

si t'he vist...

S'envia e-mails a ella mateixa, per veure crèixer la xifra que indica novetats a la safata d'entrada.
Ara te un conte nou a gmail. Com en aquest model de e-mail veus els rebuts d'un mateix emissor tots seguits, com si fos un sol, pot crear una conversa amb ella mateixa. un diàleg amb la seva inconsciència? O un monòleg virtual? ( i sense públic).
Una performance. Quina durada?
Pot parlar de tot allò que vulgui, sense límits. Sense por al què pensaràn, sense teatre.
invisible. Evita converses aliennes. Prefereix el seu estat gris, sense estar, però a l’aguait.
Dia 22. Avui.
M'agrada que sigui setembre, que plogui, ben fort. (No ho vaig dir). M'agrada llegir els escrits de la noia del suc de taronja, sempre tan intensos. Amb les paraules precises. Són les 12.21h. del dia 21(penso...
L'absurd és sempre la millor opció.
Mentides virtuals. Veritats reals, properes...
Es preguntava perquè no feia servir el rentavaixelles... Perquè no tenia microones, perquè no arreglava el vidre de …

res

…Res. Preguntes al meu cap, sense resposta… No cal… Potser…

Estic be, m’agrada enfortir-me… No calia…no cal… Coses per fer… Vénen.. El passat torna en somnis, potser malsons… Desperto…em giro… Res Penso en el que vull… Sembla tot tan complicat…inclús fluir… Esperant res. Estiro les meves esquenes cap al cel.

Tanta gent pel carrer… Volant.. Cada una a la seva… Sempre respon… ... segueixo sentint el 8 de 9*

El dia aquell no torna, coses com aquelles, no vénen… Desitjant que sigui cert que el que ha de venir sempre serà millor…
imatges que no se'n van... Una mica… Però no se què fer, ni què encendre… Orgull, ego, autoestima…

Val la pena estimar-me.

Acariciar-me. Qui millor que jo? Parlo amb mi mateixa, ja en tinc prou.
Qui sóc avui? Tanta gent, tan a prop, tan lluny…

Sense cap sentiment batent, sense res… Ni dol, ni odi, ni amor.. ni velocitat… calma que espanta…

A poc a poc, no m’agrada… M’autoconvenço de que les decisions dels demés són encertades… No vull perdre’m. No vull res més que sentir…

Respirar amb calma, som…

un diàleg de besucs...

Lutxana: que pasa si hago una lavadora con un mechero dentro? explota?...

otras: no lo mas se jode el mechero...

pues el mechero ha salido funcionando perfectamente..

alguna vez me ha pasado lo mismo...
cuando se seca suele funcionar si por eso dije lo mas....jajajajaja
Salio funcionando porque debe ser un mechero con piedra impermeable..
Lutxana:  a vale (-.-)*zzzz... me duermooo...

doctora prado: SI ENTRA UN ENANO A LA LAVADORA Y LO ENCIENDE CUANDO SE CENTRIFUGO LA ROPA EXPLOTA SEGURO, A CORRER........HAY GENTE QUE NO CREE EN LOS ENANOS VERDES DESAHACEDORES DE COSILLAS DE LA CASA,NUNCA ENCONTRARON UN ZAPATO USADO Y JURARIAN NO HABERLO USADO NUNCA O HABER ENCONTRADO LA PLANCHA EN SU LUGAR,CUANDO SIEMPRE LA DEJAS DEBAJO DE LA MESA???? CREER O REVENTAR ,MIRE......

doctor planas: Bueno,vamos a ver (el nivel de exigencia es alto por lo que veo)
En primer lugar tendriamos que ver si el mechero esta encendido o si no lo esta (todo es posible en el mundo de los enanos verdes).Tambien seria interesante …

Per la finestra…

Per la finestra…
Ja ets al llit, la novena pel·lícula amb nom de nou tampoc és gaire engrescadora… Ens entra la son… Al lavabo et rentes les dents, jo escolto des de el teu sofà els detalls de sons de rutina sintàctica. Un viatge a Rússia. Un viatge a la lluna... L’altre cigarreta l’he fumat massa ràpid. Tan lluny, tan a prop. En silenci, en solitud, torno a encendre una nova cigarreta, potser la novena del dia. O potser no. Miro per la finestra, sento com toquen les campanes de nit, que em retornen a l’interior. Passen per la meva retina tots els moments viscuts allà dins. D’alguna manera intento ser valenta. Valorar allò positiu. La memòria no te espai per guardar molts moments dolents, només se’n guarda els més durs, la majoria d’espai és per les coses bones... Cada recó dels espais, cada espurna de petó que resti volàtil per les escletxes de l’amor tan pur, clar i senzill que va sorgir…ens vàrem endinsar… Una cançó em va portar fins aquí…
Espurnes, mirades universals, màgia...paraules...surt a sa…