Passa al contingut principal

el so del silenci*

La revolució interior
Trobaràs l’home dels teus somnis, diu la peli.
No tinc  l’home dels meus somnis.
Ni potser tampoc cap  dona dels meus somnis.
No m’agrada que en general al nostre món s’obviï que existim les lesbianes.
Cerco pel·lícules  in streemming per mirar, i gairebé el 99% de pel·lícules, series de televisió, documentals, música, obres de teatre, dansa, etc; obvien les lesbianes, o si tenim sort i tracten el tema, sol ser d’una manera supèrflua, etc.
El fet és que no em sento reflectida en els arguments de ficció i també de no ficció que es tracten en general als productes d’oci.
El so del silenci.
Silenci documental.
Silenci existencial...

Potser el que m’atrau d’aquests productes és la manera de desenvolupar les trames, la evolució rodona dels seus personatges, la fotografia de cada seqüència, inclús algun pla o gir argumental, algun tema tabú tractat, etc.
Trobar productes de temàtica lèsbica és tan difícil com trobar un bon corrector de text en català lliure.

Ens reprimim constantment per sobreviure, per conviure en societat.

De fet moltes vegades preferim les coses complicades, misterioses, inclús perilloses, que les senzilles i fàcils, perquè aquestes darreres es fan avorrides.

S’acaba la il·lusió.



De fet la vida en si no és més que l’instant present, i el record del passat.
El futur és efímer, és només un somni, o un malson.
És tot només una funció.


Ofrenes públiques al pitjor postor*
Em vaig despertar d'un mal son, recriminant sobre la oportunitat inexistent, ara ja no la valoro, ara retrec les raons, simples, de preferir la solitud. 
Ara em sembla veure més clar, de totes les maneres.


Algú més sensible, algú encara més inconscient, que no es conformi en utilitzar els demés...o deixar-se utilitzar: principis i valors vitals diferents...
Si no ho valores no ho vals..

Ningú és tan important a les nostres vides per no ser substituïble, o millorable...

La qüestió és tenir sort, bona sort, de fet, d’estar en el lloc ideal, en el moment oportú, per creuar-te en el camí d’aquella persona que vulgui intercanviar paradoxes vitals amb tu.

Deprecio a tot aquell que em deprecia, cadascú te el que es mereix, diuen...

La soledat ens envolta i ens acompanya tota la vida, en els moments personals, íntims...
De fet ja no estem soles, estem acompanyades de la solitud.
La nostre.

Ja ho deia la Caterina Albert Paradís. Ho deia, ho va dir fa molt, i molt be.

Sona de sobte flamenc a la ràdio del lavabo (m’agrada dutxar-me escoltant música).
Deixo que soni, s’ho val, la  Niña Pastori, el Cigala... cantant per “Soleares”?
Genial. No en se gaire jo de flamenc, però de tant en tant m’agrada.

La solitud infinita dels i les homosexuals. La incomprensió que sentim és eterna.

Al xat del tant detestat Facebook parlo amb la gent.
Et connectes per desconnectar.

Què tal les vacances al poble?
Bé, en família, heterosexualitzant-me una mica...
Com?
Si m’han entrat ganes de formar una família, de tenir  fills, de ballar música patxanga d’envelat, de trobar una feina fixe i de treure’m el carnet de conduir.
Reflexos inconscients vers a la realitat visionada, realitat de falsedats, hipocresia i de deixar fer.

Diu que hi ha dos tipus de persones, els simples i els ratllats.

Els ratllats com jo pensem que hi ha dues paraules que ens agradaria escriure tal com ens surten: improvitzar i solitut, en comptes d’escriure-les correctament.
Jo crec que hi ha gent simple, però potser molts d’aquests simples només s’ho fan per no profunditzar en la seva existència.

Un altre món és possible, però aquest no ho és, sembla que deia aquest filòsof contradictori que acaba de morir. Raimon Panikkar. Llàstima que el coneixem ara que mor.

Llibres amb sentit vital, escriptors amb vides literàries(els coneguts desconeguts)hermann hesse,  chuck palahniuk, l’escriptor de “El club de la lucha”,...recordats i viscuts de sobte per impulsos vitals.. incondicionals virals...

Vides al límit, utilitzant l’usb en mode no segur...

És més fàcil seguir el camí segur, el simple, el de no complicar-se l’existència, el de conformar-se, el de que si et diuen no, fer cas omís. Jo no sóc així.


És fàcil seguir el joc, deixar-se portar per la inèrcia, acabaré volent una família a l'ús, sabent que és una fórmula plena de repressions i alienacions personals; potser acabaré fins hi tot fent-me creure a mi mateixa que puc fer servir aquests models obsolets de vida,. 
Potser arribaré a convèncer al meu cervell amb mentides per que estimi a un home creient que així seré feliç, que encaixaré en la trama de la realitat compartida. 


Les mares sempre porten raó.


Si no tenim futur, perquè els models que ens envolten no ens agraden, els haurem d'inventar...
És aquest el futur fotut que t'imagines amb mi?...
Millor que res.



Em costa entendre les raons simples, això si.
Diu que sempre conec  gent interessant.

De fet no vull tornar a caure en la mateixa pedra, ara, si puc, si tinc bona sort, m’agradaria fer les coses be, a la meva manera*

Aquest any el meu objectiu serà fer un curt amb el llibre que vaig escriure fa un any*

*estic buscant la versió d'en Bruce Springsteen de la cançó "Sound of silence", si algú la troba que m'ho faci saber...





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...