Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2010

el so del silenci*

La revolució interior Trobaràs l’home dels teus somnis, diu la peli. No tinc  l’home dels meus somnis. Ni potser tampoc cap  dona dels meus somnis. No m’agrada que en general al nostre món s’obviï que existim les lesbianes. Cerco pel·lícules  in streemming per mirar, i gairebé el 99% de pel·lícules, series de televisió, documentals, música, obres de teatre, dansa, etc; obvien les lesbianes, o si tenim sort i tracten el tema, sol ser d’una manera supèrflua, etc. El fet és que no em sento reflectida en els arguments de ficció i també de no ficció que es tracten en general als productes d’oci.
El so del silenci.
Silenci documental.
Silenci existencial...

Potser el que m’atrau d’aquests productes és la manera de desenvolupar les trames, la evolució rodona dels seus personatges, la fotografia de cada seqüència, inclús algun pla o gir argumental, algun tema tabú tractat, etc. Trobar productes de temàtica lèsbica és tan difícil com trobar un bon corrector de text en català lliure.

Ens reprimim constantm…

Origen.

Origen. Ara fa 4 anys vaig començar aquest blog parlant per petició aliena d’un esdeveniment espectacular que va ocórrer a l’Atlàntida de Sitges. Fa gairebé 4 dies va succeir la darrera edició d’aquesta festa que es fa ara anualment. Ara faig aquest blog per al·lusions. Abans no podies seguir ningú d’altres blog, ni afegir-te als amics, ni fer comentaris, ni ficar enllaços al Facebook, ni al Myspace, etc...perquè no existia. Fa 4 anys que no existien moltes coses de les que he escrit, sobretot sentiments. Ara sembla que acabo d’arribar. Miro a l’horitzó i no hi crec. Llegeixo paraules...i no se a qui van dirigides... Passejo pels carrers i cada indret em depara el retrobament amb molts records, sempre netejats de ira i embolcallats de certa tendresa. Cada cop som més. El temps s’acaba. Et miro de reüll, de cara, de totes les maneres, et trec el suc en imatges, per després liquar amb degust. Avui he despertat amb ganes de alliberar-me. Però no se on anar a alliberar-me. No se a qui ni a què recórrer…

Aprenc.

Aprenc.
No deixis res per desprès, per si de cas, o per vagància. Potser el demà no existirà. Aprofita l’ara. El moment actual, present. Viu-lo. Gaudeix-lo al màxim. Crema’t amb el cafè acabat de fer. Fuma’t la cigarreta fins que arribi l’autobús.
M’espera la calma. Penso en els pròxims dies. És com saber que, intuir somriures. Allà hi torno aquest any. Allà gent que conec de tota la vida. Família, Saben qui sóc i com sóc. Em respecten en gran mesura, els respecto, ens estimem amb senzillesa. De vegades és difícil esborrar coses. No vull perdre’m aquest agost. Aquest no. Aniré amb bicicleta pels camins del riu, dels camps poètics, de groc infinit. De l’infinit inicial, original. Blat. Cartes, cases antigues, velles i belles. Faré fotos. Dibuixaré. Em banyaré a la piscina amb l’aigua gelada del poble del costat. Jugaré amb els meus nebots. Escoltaré música a tot arreu. Beuré vi. Menjaré menjar casolà.
Segurament algun dia plourà i potser escriuré veient caure les gotes diluint-se per la finestra de la meva…