Passa al contingut principal

Community Mannager



Paraules noves.
Conceptes clau.
Persones clau.
Paraules clau.
Discussions i converses.
Recuperar.
Com en Gaudí, els nostres orígens, allà ens retrobarem, per segui endavant.
Fans d’Stars Wars,
Faig el mapa d’una zona de Barcelona, surt un carrer, que podria haver estat el meu, d’un pis que no vaig poder comprar perquè en l’últim moment una altre persona me’l va treure de les mans.
Llavors la meva, seria una altre història.
Avui és dilluns.
Opinió.
Ràdio. Debats.
Justificació d’ajudes.
Demanar que no parlin més o que se’ls emportin.
Efecte yo-yo.
Perdonar diuen que vol dir estimar.
Segur que aquest perdó s’ha tornat en contra, moltes vegades, d’aquell i sobretot d’aquella que l’ha atorgat.
Ultimen els preparatius.
Contes.
El bosc està pitjor que mai.
Sobirania.
Implicació.
No serà un estiu especialment calent.
Prohibir.
Les hores de més calor del dia.
Noticies minses,
Zenit. Zenc.
Paraules d’ahir,
La llista de coses que no m’importen.
Líders d’opinió. Fenòmens de masses.
Persones carismàtiques han estat un símbol d’una època i de la societat, model de les persones, en conducta i consum.
Ídols.Marca, siluetes, diferència, revel·lida, mirada.
El secret és a la seva mirada.
Encertar en un títol és molt important, suggerent, enigmàtic.
Els ulls són la clau.
Si et fa mal la menstruació abans de prendre un ibuprofè masturba’t a veure si se’n va el dolor.

Si les guerres s’inventen per vendre armes obsoletes, sobrants d’estoc.

Si es van inventar el pop perquè el rock revolucionava massa al poble.

Si el cinema és un negoci que va inventar per calmar la societat i promoure el consumisme capitalisme.

Si tenim la sensació de que el poder polític se’l passen els uns als altres i només és un espectacle de circ absurd i improvitzat, ple de pallassos, animals torturats, equilibristes que ens fan pensar que corren cert risc real (que no és així), ple de domadors de feres (banquers), etc.

Si els ordinadors es van crear per organitzar i controlar bases de dades, sistemes operatius,

Si Google. Facebook, youtube, myspace, etc, viuen gràcies a les nostres dades personals.

Si fan creure a les grans empreses que aconseguir les nostres dades te un valor molt elevat i ells les compren.

Sabem que comprarem allò que ens diguin que comprem.

Però hi ha quelcom intangible o tangible, desconegut, que se’ls escapa de les mans.
No ho poden controlar.

El libre albedrío.

Ara la solució dràstica per a la crisi seria una gran guerra que aniquilés la meitat de la població (sobretot la xinesa).
Però no és adient potser en aquest moment, perquè aquells que decideixen veuen el perill de poder arribar a destruir el planeta sencer.

Així han de buscar noves solucions.

De fet la crisi està tornant pobres a aquells nous rics del segle XX, XIX, desprès de la revolució social.
Els poderosos volen mantenir els seus privilegis.

EEUU es va aprofitar de la guerra dels nazis i es va quedar amb tots els intel·lectuals  i científics europeus, i en conseqüència, tots els invents i les patents, que van fer provocar la seva riquessa desprès de la crisi del 29.

Què volien aconseguir amb tirar per terra les torres bessones de NY?

Ara porten uns anys invertint en Àfrica.
Ara el mundial d’Àfrica.
En realitat són persones amb menys recursos intel·lectuals i materials, i molt més fàcils de controlar, que per exemple, els xinesos.
Són més i més forts.

Els van voler aniquilar amb el Sida i diferents malalties.
De l’amor a l’odi només hi ha un pas.

Des del punt de vista positiu.
Mataries primes.
Corrupció?
Corrupció de sistemes polítics corruptes?

Volen també que Catalunya sigui independent?
Ara?
Si dintre d’uns anys no hi haurà països a Europa, sinó Euro zones…
Perquè ara tant de rebombori per aquest debat?
Només restaran per fer mundials de futbol i videojocs?
(Compte!, aquests dos ocis potser són els que mouen el món ara mateix).

Si vols seguim parlant en Francès per impressionar a l’audiència.
Models de vida.
Et veig a tu alumne perfecte del seu reflex.
Vols nous models de conducta?
Et costa canviar, assumir nous reptes, t’agrada la teva mandra vital, no arriscar la teva estabilitat emocional i existencial.
Potser els límits abans van ser alguna cosa interessant però ara ja no cal.

Nous models.

Li feia gravar-me totes les sèries de dibuixos que feien al migdia i les miràvem totes de seguit per la tarda.

Li deia ell a la seva nova novia… et deixo durant un temps… el temps que duri el mundial…

Podem fer vacances a camps d’ajuda a zones del món amb necessitats.
Vacances amb fonaments, amb seny.
Perquè puguis fer aquestes vacances el món ha de seguir rajant tal com raja ara, amb privilegis.

Quina sort que tinc em crido per dins.

L’amor ja no mou el món com creia fa uns anys.


És important saber que els mundials jugats a països dominats per un dictador, van guanyar els equips dels països dictats.

Coincidències.

Aniquilar alemanya. Embogir els jueus.

Un món ple de necessitats innecessàries.
El fa més suportable.

Neguits sense conseqüències.

Paraules assegurades.
Necessito sentir-me valuosa.
Comoditats incòmodes per a la evolució correcte del món.

Tothom sabem què és el que ens convé per millorar aquest món, però som febles i ens deixem emportar per les inseguretats.
Canvis culturals.
Canvis socials.

No podem ni volem evitar res.

Protegir.

Denunciar.

La policia extorsionada.

I per què escriure coses dites tants cops.

L’últim Home detingut.

Perquè serveix tot?

Diners extres al més.

Volem innovar per crear noves necessitats?
Per promoure el consum?
De veritat volem seguir amb aquest món ple de diferències i preferències per uns i a costa de la majoria?

Podríem crear alguna cosa com el telèfon, un nou negoci, que impulsi el comerç.
Vull una casa a la vora del mar aïllada de la resta d’aquest món?
O vull revolucionar el món? (sense tenir en compte que pugui o no).

Pintar pintures per vendre-les.
L’art és un altre negoci consumista on inverteixen tots aquells que poden i volen.
Creuen que invertint en art salvaguarden un tot irreal de cultura que es magnifica i tanmateix assegura que els diners no disminueixin irremediablement.

Si vols aprimar-te la Generalitat t’aconsella que et baixis del bus una parada abans d’arribar a la feina o a casa i facis el recorregut final caminant.
Això si tens la sort de tenir feina, això si treballes a una oficina, perquè si ets obrer de la construcció no clar, desprès de 12 hores sota el sol d’aquest dia d’estiu de primavera, encara et quedaran ganes de tornar a casa caminant xino xano.

L’absurd s’apodera de nosaltres.

Necessito un psicòleg. Un tractament. Diferent del que em feia aquell desconegut porter de la discoteca Dejavú. La van tancar la discoteca i ara ja no tinc psicòleg.

Les amistats com deia aquella performance no sempre consolen el dol.
Recolzen i escolten, potser comprenen.

Les meves inseguretats i els meus fums son cosa meva. El psicòlegs t’ensenyen el camí, un model a seguir, per resoldre el teu cas. Ells han estudiat molts models de conducte, i et recepten un adient a seguir; potser ha estat el model de més èxit funcional.

Potser el meu consol serà enfrontar-me a la meva manera de ser, assumir-me tal com sóc, i ser coherent. Però hi ha instants de xafogor que passen com els altres moments.
La meva solució mental és pensar que tot te resolució, tot te un canvi adient, que et permet evolucionar, millorar, positivar.
Però hi ha moments que tinc el mar davant i no el veig.

També em de saber que tot aquest estat d’ànim és totalment natural.
Alts i baixos emocionals. Som éssers humans,  no màquines perfectes.
Tenim límits.
La qüestió és ser conscient dels nostres límits i treballar per continuar millorant.
Per poder pensar be i sentir-me be.
Gràcies.


Comentaris

Rai ha dit…
Un post desconcertante...

Me ha gustado mucho y, per cert, tens tota la rao amb ho que dius a la ultima part.

Un abrazo

(PD: ¿De verdad era tan buen psicólogo el portero del Dejavu?)
lutxana ha dit…
gràcies rai!!!
la veritat és que era molt més interessant la seva conversa(la del porter)... que el que et podia sorgir allà dins de la discoteca...

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...