Vés al contingut principal

Community Mannager



Paraules noves.
Conceptes clau.
Persones clau.
Paraules clau.
Discussions i converses.
Recuperar.
Com en Gaudí, els nostres orígens, allà ens retrobarem, per segui endavant.
Fans d’Stars Wars,
Faig el mapa d’una zona de Barcelona, surt un carrer, que podria haver estat el meu, d’un pis que no vaig poder comprar perquè en l’últim moment una altre persona me’l va treure de les mans.
Llavors la meva, seria una altre història.
Avui és dilluns.
Opinió.
Ràdio. Debats.
Justificació d’ajudes.
Demanar que no parlin més o que se’ls emportin.
Efecte yo-yo.
Perdonar diuen que vol dir estimar.
Segur que aquest perdó s’ha tornat en contra, moltes vegades, d’aquell i sobretot d’aquella que l’ha atorgat.
Ultimen els preparatius.
Contes.
El bosc està pitjor que mai.
Sobirania.
Implicació.
No serà un estiu especialment calent.
Prohibir.
Les hores de més calor del dia.
Noticies minses,
Zenit. Zenc.
Paraules d’ahir,
La llista de coses que no m’importen.
Líders d’opinió. Fenòmens de masses.
Persones carismàtiques han estat un símbol d’una època i de la societat, model de les persones, en conducta i consum.
Ídols.Marca, siluetes, diferència, revel·lida, mirada.
El secret és a la seva mirada.
Encertar en un títol és molt important, suggerent, enigmàtic.
Els ulls són la clau.
Si et fa mal la menstruació abans de prendre un ibuprofè masturba’t a veure si se’n va el dolor.

Si les guerres s’inventen per vendre armes obsoletes, sobrants d’estoc.

Si es van inventar el pop perquè el rock revolucionava massa al poble.

Si el cinema és un negoci que va inventar per calmar la societat i promoure el consumisme capitalisme.

Si tenim la sensació de que el poder polític se’l passen els uns als altres i només és un espectacle de circ absurd i improvitzat, ple de pallassos, animals torturats, equilibristes que ens fan pensar que corren cert risc real (que no és així), ple de domadors de feres (banquers), etc.

Si els ordinadors es van crear per organitzar i controlar bases de dades, sistemes operatius,

Si Google. Facebook, youtube, myspace, etc, viuen gràcies a les nostres dades personals.

Si fan creure a les grans empreses que aconseguir les nostres dades te un valor molt elevat i ells les compren.

Sabem que comprarem allò que ens diguin que comprem.

Però hi ha quelcom intangible o tangible, desconegut, que se’ls escapa de les mans.
No ho poden controlar.

El libre albedrío.

Ara la solució dràstica per a la crisi seria una gran guerra que aniquilés la meitat de la població (sobretot la xinesa).
Però no és adient potser en aquest moment, perquè aquells que decideixen veuen el perill de poder arribar a destruir el planeta sencer.

Així han de buscar noves solucions.

De fet la crisi està tornant pobres a aquells nous rics del segle XX, XIX, desprès de la revolució social.
Els poderosos volen mantenir els seus privilegis.

EEUU es va aprofitar de la guerra dels nazis i es va quedar amb tots els intel·lectuals  i científics europeus, i en conseqüència, tots els invents i les patents, que van fer provocar la seva riquessa desprès de la crisi del 29.

Què volien aconseguir amb tirar per terra les torres bessones de NY?

Ara porten uns anys invertint en Àfrica.
Ara el mundial d’Àfrica.
En realitat són persones amb menys recursos intel·lectuals i materials, i molt més fàcils de controlar, que per exemple, els xinesos.
Són més i més forts.

Els van voler aniquilar amb el Sida i diferents malalties.
De l’amor a l’odi només hi ha un pas.

Des del punt de vista positiu.
Mataries primes.
Corrupció?
Corrupció de sistemes polítics corruptes?

Volen també que Catalunya sigui independent?
Ara?
Si dintre d’uns anys no hi haurà països a Europa, sinó Euro zones…
Perquè ara tant de rebombori per aquest debat?
Només restaran per fer mundials de futbol i videojocs?
(Compte!, aquests dos ocis potser són els que mouen el món ara mateix).

Si vols seguim parlant en Francès per impressionar a l’audiència.
Models de vida.
Et veig a tu alumne perfecte del seu reflex.
Vols nous models de conducta?
Et costa canviar, assumir nous reptes, t’agrada la teva mandra vital, no arriscar la teva estabilitat emocional i existencial.
Potser els límits abans van ser alguna cosa interessant però ara ja no cal.

Nous models.

Li feia gravar-me totes les sèries de dibuixos que feien al migdia i les miràvem totes de seguit per la tarda.

Li deia ell a la seva nova novia… et deixo durant un temps… el temps que duri el mundial…

Podem fer vacances a camps d’ajuda a zones del món amb necessitats.
Vacances amb fonaments, amb seny.
Perquè puguis fer aquestes vacances el món ha de seguir rajant tal com raja ara, amb privilegis.

Quina sort que tinc em crido per dins.

L’amor ja no mou el món com creia fa uns anys.


És important saber que els mundials jugats a països dominats per un dictador, van guanyar els equips dels països dictats.

Coincidències.

Aniquilar alemanya. Embogir els jueus.

Un món ple de necessitats innecessàries.
El fa més suportable.

Neguits sense conseqüències.

Paraules assegurades.
Necessito sentir-me valuosa.
Comoditats incòmodes per a la evolució correcte del món.

Tothom sabem què és el que ens convé per millorar aquest món, però som febles i ens deixem emportar per les inseguretats.
Canvis culturals.
Canvis socials.

No podem ni volem evitar res.

Protegir.

Denunciar.

La policia extorsionada.

I per què escriure coses dites tants cops.

L’últim Home detingut.

Perquè serveix tot?

Diners extres al més.

Volem innovar per crear noves necessitats?
Per promoure el consum?
De veritat volem seguir amb aquest món ple de diferències i preferències per uns i a costa de la majoria?

Podríem crear alguna cosa com el telèfon, un nou negoci, que impulsi el comerç.
Vull una casa a la vora del mar aïllada de la resta d’aquest món?
O vull revolucionar el món? (sense tenir en compte que pugui o no).

Pintar pintures per vendre-les.
L’art és un altre negoci consumista on inverteixen tots aquells que poden i volen.
Creuen que invertint en art salvaguarden un tot irreal de cultura que es magnifica i tanmateix assegura que els diners no disminueixin irremediablement.

Si vols aprimar-te la Generalitat t’aconsella que et baixis del bus una parada abans d’arribar a la feina o a casa i facis el recorregut final caminant.
Això si tens la sort de tenir feina, això si treballes a una oficina, perquè si ets obrer de la construcció no clar, desprès de 12 hores sota el sol d’aquest dia d’estiu de primavera, encara et quedaran ganes de tornar a casa caminant xino xano.

L’absurd s’apodera de nosaltres.

Necessito un psicòleg. Un tractament. Diferent del que em feia aquell desconegut porter de la discoteca Dejavú. La van tancar la discoteca i ara ja no tinc psicòleg.

Les amistats com deia aquella performance no sempre consolen el dol.
Recolzen i escolten, potser comprenen.

Les meves inseguretats i els meus fums son cosa meva. El psicòlegs t’ensenyen el camí, un model a seguir, per resoldre el teu cas. Ells han estudiat molts models de conducte, i et recepten un adient a seguir; potser ha estat el model de més èxit funcional.

Potser el meu consol serà enfrontar-me a la meva manera de ser, assumir-me tal com sóc, i ser coherent. Però hi ha instants de xafogor que passen com els altres moments.
La meva solució mental és pensar que tot te resolució, tot te un canvi adient, que et permet evolucionar, millorar, positivar.
Però hi ha moments que tinc el mar davant i no el veig.

També em de saber que tot aquest estat d’ànim és totalment natural.
Alts i baixos emocionals. Som éssers humans,  no màquines perfectes.
Tenim límits.
La qüestió és ser conscient dels nostres límits i treballar per continuar millorant.
Per poder pensar be i sentir-me be.
Gràcies.


Comentaris

Rai ha dit…
Un post desconcertante...

Me ha gustado mucho y, per cert, tens tota la rao amb ho que dius a la ultima part.

Un abrazo

(PD: ¿De verdad era tan buen psicólogo el portero del Dejavu?)
lutxana ha dit…
gràcies rai!!!
la veritat és que era molt més interessant la seva conversa(la del porter)... que el que et podia sorgir allà dins de la discoteca...

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…