Ves al contingut principal

somnis de joventut

Hola, diu.
Bye.
Paraules per escriure.
Fets i deures.
Crisi.
Solucions.
sistema corrupte.
Política és igual a corrupció.
Els detalls ens fan humans.

Sentit comú.
Canvis.

Qualsevol que pogués faria el mateix.
Somnis.
Cases a la vora del mar.
Onades.
Temps...
Pell, abraçades...
Mirades com les d'ahir...
com les d'avui...
Només sentir...
fluir...
esdevenir...
L'empordà...
moments d'enteniment... trasquila
residus orgànics....
què esperes un fil argumental per a la teva vida?
embolicades...
Ara tot va be.
Increïble...
Psicologia on-line...
Potser penses que no et mereixes ser feliç.
Tens por a ser feliç per la por a poder tornar a perdre.
S'ha d'arriscar.
No hi ha més remei.

La gent camina com pot.
De fet caminem cada dia, fem i desfem, triem...
emboliquem...
desfem...
estenem la roba neta, la olorem...
escrivim poesia del dia a dia....

Somnis de joventut.
Guitarres, cançons, paraules i sentiments.... que ara sembla que tenen veu i vot...
L'edat atorga sentit a les idees...
vendre idees...
per amor a l'art...
el sentit del nostre dia....

set desitjos per avanç d'esmorçar...

a la gent li agrada improvitzar... i escriure malament la paraula improvitzar...
així amb tz....

ningú tornarà mai...

llepar els pals del metro...
escoltar les teves petjades...
o el teu cop de puny a la meva porta...
no te preu....

tota la resta...

ironies, absurd, improvitzacions, somnis, paraules plenes de sentiment...

històries nostres...
només ens queda viure i gaudir de cada lluna...
de cada flor que podem tenir a les nostres mans....
efímer...

sense addiccions...
amb llibertat...

amb un somriure....
què vull dir-te amb tot això?

res, gràcies, i moltes, les teves...
un gran "moltes gràcies"....
idees a la platja...

a la vora del mar... tot pot millorar...
endreçar-se....
sentir...
veig en bon camí a la teva vora...

els teus llavis a prop...
els teus braços envoltant-me....

la solitud te bon gust... amb tu...
a prop...



m'encanta sentir la teva veu...de nou... al vídeo...
m'encanta apropar les teves fotos...
i veure't i pensar... que li passaria pel cap... en aquell moment...

és increïble poder descobrir-te de mica en mica a cada instant...
i somriure...

sentir-te tant i tant a prop... en dins i en fora...
sense misteris...
sense mentides...
sense pors...

sense límits...

aquesta nit la nostra estrella segueix allà brillant com mai...
al ritme de la melodia més sincera i vibrant....
poc a poc...
pam a pam...

pètal a pètal... et descobreixes... com una flor que fa estiu...

el petit príncep és i està sempre enredat entre la nostra màgia...
en silenci...
tu aquí i jo allà...
sentit...

papallones, bombolles, nous, somnis, nits, posicions i direccions....

pampallugues...

quina serà la sol.lució per aquesta tempesta...
retornar als orígens amb senzillesa...
desprendre'ns d'allò material innecessari...
els moments...
simples són els millors...
ens haurem de fer de la religió del deu de les petites coses...

emoció pel futur...
passió pel present...

el passat de vegades sembla un somni, i potser un malson....
ara és ara i és el que compta...
saber gaudir...

saber que tenim l'oportunitat... a les nostres mans...
de fer un món millor...
ple de sentit...
ens mereixem ser feliços i gaudir...

ens mereixem moments únics nostres, ens mereixem compartir en pau....
ens mereixem l'oportunitat de ser generosos... i humils...
de compartir....
de sentir...
i de deixar allò que fa mandra per demà....

trencar amb les frases fetes...
si no t'ho imagines és perquè no ho has vist mai...
haurem d'improvitzar...
inventar la nostra mateixa realitat...
crear un món nou i ple de tot el que val realment la pena...

l'esperit de woodstock, de la cançó "imagine" de Lenon, l'era aquarius ara sembla que be de ....
comunicar-nos sense por...
establir uns fonaments sensibles i realment humans...

no cal rendibilitzar tot el que fas....
fes-ho per fer... per provar, per experimentar...
models de vida... per inventar....
models d'amor solidari, de fer i desfer...
de no tenir por als canvis, a millorar...
reduir les inseguretats...

el físic, la salut, frens socials, imposicions consumistes,

paissatges psicològics de la globalització...
la raó ja no la teu aquell que mana... per que mana per privilegis, no per voluntat de la resta...
ara volem un món just i responsable..
tot a canvi de res...
i cap politic fa temps que ens el ofereix...
volem dialogar amb tothom...
volem drets iguals i comuns...
prioritats...


el treball no es farà dignes de res...
ens fa dignes la llibertat...
interpretar els nostres somnis de joventut ens farà trobar el camí...
la llum de la sinceritat amb nosaltres mateixos..
reagala'm una ong...que no s'enriqueixi amb les subvencions públiques...
regalam una veritat...
una mica de temps...
un detall... de pau....
una abraçada...
regalam un record...
un moment...als teus llavis...


regalam silencis i paraules clau...
regalam una ironia..
regalam un somriure...
un misteri senzill...
una caricia...


regalam un error...
un problema...
una sol.lució...


dibuixa amb els dits a la pell de la meva esquena...
acariciam qualsevol racó de pel...
amb la teva llum...


olòram...
ens tornem a perdre com aquell dia?

somrius...
perseguiré els teus reflexes als vidres de les finestres de les façanes de la ciutat..


un pis vell o un pis nou...
un nou.. o tres...

ens agrada la estabilitat,
ens agrada guanyar...
no volem perdre els nostres privilegis...
però haurem de cedir i compartir...
reutilitzar i reparar tot allò que s'espatlli...

tornar a començar si cal...
en un món ple d'oportunitats de veritat...
de sol, de llum de sol, de ball, de somriure...
de primavera....

Comentaris

Rai ha dit…
Si, s'ha d'arriscar...

un abrazo
Jordi Cirach ha dit…
Hola, he descobert el teu blog i m'ha agradat molt. M'he fet fidel seguidor, jo tinc un blog de cultura “L'imperdible de ℓ'Àηimα espero que també t'interessi!

Records i felicitats pel blog!

>Jordi Cirach
L'imperdible de ℓ'Àηimα
http://www.imperdibleanima.blogspot.com
lutxana ha dit…
moltes gràcies pels tocs*

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…