Vés al contingut principal

somnis de joventut

Hola, diu.
Bye.
Paraules per escriure.
Fets i deures.
Crisi.
Solucions.
sistema corrupte.
Política és igual a corrupció.
Els detalls ens fan humans.

Sentit comú.
Canvis.

Qualsevol que pogués faria el mateix.
Somnis.
Cases a la vora del mar.
Onades.
Temps...
Pell, abraçades...
Mirades com les d'ahir...
com les d'avui...
Només sentir...
fluir...
esdevenir...
L'empordà...
moments d'enteniment... trasquila
residus orgànics....
què esperes un fil argumental per a la teva vida?
embolicades...
Ara tot va be.
Increïble...
Psicologia on-line...
Potser penses que no et mereixes ser feliç.
Tens por a ser feliç per la por a poder tornar a perdre.
S'ha d'arriscar.
No hi ha més remei.

La gent camina com pot.
De fet caminem cada dia, fem i desfem, triem...
emboliquem...
desfem...
estenem la roba neta, la olorem...
escrivim poesia del dia a dia....

Somnis de joventut.
Guitarres, cançons, paraules i sentiments.... que ara sembla que tenen veu i vot...
L'edat atorga sentit a les idees...
vendre idees...
per amor a l'art...
el sentit del nostre dia....

set desitjos per avanç d'esmorçar...

a la gent li agrada improvitzar... i escriure malament la paraula improvitzar...
així amb tz....

ningú tornarà mai...

llepar els pals del metro...
escoltar les teves petjades...
o el teu cop de puny a la meva porta...
no te preu....

tota la resta...

ironies, absurd, improvitzacions, somnis, paraules plenes de sentiment...

històries nostres...
només ens queda viure i gaudir de cada lluna...
de cada flor que podem tenir a les nostres mans....
efímer...

sense addiccions...
amb llibertat...

amb un somriure....
què vull dir-te amb tot això?

res, gràcies, i moltes, les teves...
un gran "moltes gràcies"....
idees a la platja...

a la vora del mar... tot pot millorar...
endreçar-se....
sentir...
veig en bon camí a la teva vora...

els teus llavis a prop...
els teus braços envoltant-me....

la solitud te bon gust... amb tu...
a prop...



m'encanta sentir la teva veu...de nou... al vídeo...
m'encanta apropar les teves fotos...
i veure't i pensar... que li passaria pel cap... en aquell moment...

és increïble poder descobrir-te de mica en mica a cada instant...
i somriure...

sentir-te tant i tant a prop... en dins i en fora...
sense misteris...
sense mentides...
sense pors...

sense límits...

aquesta nit la nostra estrella segueix allà brillant com mai...
al ritme de la melodia més sincera i vibrant....
poc a poc...
pam a pam...

pètal a pètal... et descobreixes... com una flor que fa estiu...

el petit príncep és i està sempre enredat entre la nostra màgia...
en silenci...
tu aquí i jo allà...
sentit...

papallones, bombolles, nous, somnis, nits, posicions i direccions....

pampallugues...

quina serà la sol.lució per aquesta tempesta...
retornar als orígens amb senzillesa...
desprendre'ns d'allò material innecessari...
els moments...
simples són els millors...
ens haurem de fer de la religió del deu de les petites coses...

emoció pel futur...
passió pel present...

el passat de vegades sembla un somni, i potser un malson....
ara és ara i és el que compta...
saber gaudir...

saber que tenim l'oportunitat... a les nostres mans...
de fer un món millor...
ple de sentit...
ens mereixem ser feliços i gaudir...

ens mereixem moments únics nostres, ens mereixem compartir en pau....
ens mereixem l'oportunitat de ser generosos... i humils...
de compartir....
de sentir...
i de deixar allò que fa mandra per demà....

trencar amb les frases fetes...
si no t'ho imagines és perquè no ho has vist mai...
haurem d'improvitzar...
inventar la nostra mateixa realitat...
crear un món nou i ple de tot el que val realment la pena...

l'esperit de woodstock, de la cançó "imagine" de Lenon, l'era aquarius ara sembla que be de ....
comunicar-nos sense por...
establir uns fonaments sensibles i realment humans...

no cal rendibilitzar tot el que fas....
fes-ho per fer... per provar, per experimentar...
models de vida... per inventar....
models d'amor solidari, de fer i desfer...
de no tenir por als canvis, a millorar...
reduir les inseguretats...

el físic, la salut, frens socials, imposicions consumistes,

paissatges psicològics de la globalització...
la raó ja no la teu aquell que mana... per que mana per privilegis, no per voluntat de la resta...
ara volem un món just i responsable..
tot a canvi de res...
i cap politic fa temps que ens el ofereix...
volem dialogar amb tothom...
volem drets iguals i comuns...
prioritats...


el treball no es farà dignes de res...
ens fa dignes la llibertat...
interpretar els nostres somnis de joventut ens farà trobar el camí...
la llum de la sinceritat amb nosaltres mateixos..
reagala'm una ong...que no s'enriqueixi amb les subvencions públiques...
regalam una veritat...
una mica de temps...
un detall... de pau....
una abraçada...
regalam un record...
un moment...als teus llavis...


regalam silencis i paraules clau...
regalam una ironia..
regalam un somriure...
un misteri senzill...
una caricia...


regalam un error...
un problema...
una sol.lució...


dibuixa amb els dits a la pell de la meva esquena...
acariciam qualsevol racó de pel...
amb la teva llum...


olòram...
ens tornem a perdre com aquell dia?

somrius...
perseguiré els teus reflexes als vidres de les finestres de les façanes de la ciutat..


un pis vell o un pis nou...
un nou.. o tres...

ens agrada la estabilitat,
ens agrada guanyar...
no volem perdre els nostres privilegis...
però haurem de cedir i compartir...
reutilitzar i reparar tot allò que s'espatlli...

tornar a començar si cal...
en un món ple d'oportunitats de veritat...
de sol, de llum de sol, de ball, de somriure...
de primavera....

Comentaris

Rai ha dit…
Si, s'ha d'arriscar...

un abrazo
Jordi Cirach ha dit…
Hola, he descobert el teu blog i m'ha agradat molt. M'he fet fidel seguidor, jo tinc un blog de cultura “L'imperdible de ℓ'Àηimα espero que també t'interessi!

Records i felicitats pel blog!

>Jordi Cirach
L'imperdible de ℓ'Àηimα
http://www.imperdibleanima.blogspot.com
lutxana ha dit…
moltes gràcies pels tocs*

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…