Ves al contingut principal

Porno 3D.

Porno 3D.

L’altre dia els meus pares varen anar a veure la pel·lícula Avatar en 3D.
El meu pare és un apassionat de les pel·lícules en general, sobretot westerns, films bèl·lics i cinema pornogràfic.
Els va agradar molt l’experiència, inclòs ficar-se aquestes ridícules ulleres negres al més pur estil pop. Sempre sorgeix un somriure certament irònic quant tornes del lavabo i contemples tota la gent de la sala de cinema amb apariència de Woody Allen.

El meu pare va flipar literalment amb el 3D.
Feia temps i temps que no anaven al cine els meus pares.
Potser des de que van treure els cinemes al poble, ja fa uns quants anys.
Són joves relativament, ronden els 50.
La meva mare si que va bastant més al cine a veure pel·lícules que fiquen els divendres al teatre del poble – ciutat dormitori. Són films fora del circuït comercial que potser arriben allà cinc mesos després d’estrenar-se.
La meva mare va amb les seves amigues.
El meu pare veu films que fan a la televisió, sobretot li agraden les del 8Tv.
No és gens futbolero i tampoc li ha agradat mai mirar esports.
És més de sèries de televisió de l’estil de Star Treck.
A un dels seus amics de tota la vida li diu Capità Kirck.
I quan era petita em va regalar un pijama de l’uniforme d’Spock.
També mira documentals de guerra d’aquests que fan sempre al 33.
Abans els gravava en cintes VHS a sobre de gravacions meves de videoclips i jo m’emprenyava bastant.
Imaginat: agafava la meva cinta VHS on havia escrit per exemple “Videoclips de The Cure”, i ficava la cinta al aparell reproductor, i de sobte descobries que les increïbles paranoies d’en Robert Smith havien sigut sufragades pel desembarcament de Normandia o l’autòpsia de l’últim Tsar de Rússia.
Es fa estrany, però al final t’acostumes.
La meva mare gravava poques coses, potser Los tres tenores, paro la seva cinta era intocable.

El meu pare ha estat sempre consumidor de pornografia.
Còmics que intercanviava al mercat de Gràcia. L’antic El Jueves era un habitual del lavabo de casa.
El gato Fritz sempre rondava per casa amb normalitat, i tot de vídeos que tothom pot imaginar.

L’arribada a les nits dels canals locals de films pornogràfics de baixa qualitat va ser una gran avantatge per ell i la seva afició.
Ara l’han prohibit.
(No se perquè no prohibeixen també aquests programes que tracten de que la gent truqui per dir un nom de noia que comenci per A i estafa directament a la gent, o els concursos basats en enviar SMS, etc).

Després de veure Avatar vaig preguntar-li al meu pare que què li havia semblat i va dir que estava molt be l’efecte i que seria genial una pel·lícula porno 3D.

L’altre dia mirava per Internet novetats tecnològiques i vaig veure uns nous televisors que estan previstos que surtin al mercat cap al juny a Europa.
Són pantalles planes en 3D per a casa.
No definien exactament com funcionaria l’efecte, si t’hauries de disfressar de Woody Allen també a casa, o potser tindrà un altre sistema.
Però ell ho va veure clar.
Aquesta setmana es celebra a Canes la fira internacional de Televisió on es presenten totes les propostes innovadores i el top ten que diuen que són el futur de la televisió han estat: la televisió en 3D a casa i el porno.

De fet a Espanya Canal+ va començar el seu llançament de producte en base a l’emissió de pel·lícules porno els divendres a la nit, que tothom hem intentat interpretar sense cap resultat òptim, entre la trama Moaré de codificació.

En aquella època jo treballava a un establiment de menjar ràpid del centre comercial del poble i teníem un company que els divendres sempre volia acabar aviat per anar corrents a veure aquestes emissions.

Les websites d’Internet basades en films pornogràfics són molt exitoses.
Redtube és una website amb films breus de 10 minuts com a màxim, a l’estil Youtube, pornogràfics, que pots gaudir in streaming.

És la festa del porno gratis on-line.

De fet sempre hi ha un prostíbul a cada poble per petit que sigui.
És un negoci rodó.
O espectables pornogràfics com els del Cangrejo que sempre estan plens de públic.
Acomiadaments de solters i solteres.
Qui es va inventar l’streeptease? Jesús no?

9 setmanes i mitja després.

Pipas pal pajaro.
Autofel.lacions.

La masturbació és l’autosatisfacció.
L’orgasme més efectiu.
Instintiu i pràctic.

A l’ institut anava amb un grup d’amigues i hi havia una que ens motivava molt a que ens masturbéssim i de vegades passava llista.
Una recordo que va dir: jo no he pogut que no he tingut temps, amb tants deures i exàmens.
En aquella època tot et provoca un riure intens, però aquell comentari i els riures que va encetar potser encara re tomben.

En la masturbació vas al gra. Cerques el desencadenant, uns mental i altres visual.
Uns rememoren situacions viscudes, altres somnis o visions de fotografies, cine, etc.
Què és el que t’escalfa?

A mi la pel·lícula de Dràcula, i tot allò relacionat amb vampirs. Em ceguen instintivament.
No per la por sinó potser aquest aire misteriós, elegant i creatiu que deixen entreveure, potser.

Potser relaciono aquest poder de convertir, de donar una altre tipus de vida a la resta dels mortals. De ser un ésser desconegut i amagat, invisible en la societat, com ho estat i ho som les lesbianes. Potser sí.
De fet molta gent es pensa que és una moda o una passa.
En el meu cas jo ho estat sempre, sempre m’han agradat les noies,  de vegades algun noi. De fet el pas de descobrir-ho a la resta de gent del meu voltant va ser gràcies a la mossegada d’una noia al coll.
Potser em va convertir en aquell moment, o em va descobrir, o va fer que jo exterioritzés el meu interior. De dins cap en fora.
Mai he tingut por, però moltes vegades trobo a faltar la normalitat amb la que es pot viure una relació heterosexual en la nostre societat.
Sempre impacta inclús a nosaltres mateixes, sorprèn, alegre, i a d’altres descontenta, contemplar segons com una parella de noies.
Aquí estem prou be amb drets legals i tot.
Som l’objecte de desig dels noviis de les nostres amigues/conegudes heterosexuals.
Som el mal de cap de la societat de l’aparença.

Però ara les dones ens descobrim a nosaltres mateixes, tenim la oportunitat, de sentir, de ser lliures, independents, d’anar a bars on poder veure el Barça – Madrid amb la teva novia sense que ningú ho trobi estrany o et tracti de manera diferent.

Hem de seguir lluitant per mantenir els nostres drets i aconseguir la normalització i la nostre visibilitat  i que se’ns respecti aquí i a tot el món. Poc a poc.

No li vaig dir mai a la meva mare sóc lesbiana, perquè pensava que la meva germana mai li hauria de dir sóc heterosexual.
No ho dic a la feina perquè ningú em ve i em diu sóc el que sigui, no cal.
Arguments. Valors. Principis i molt ….. mmmmm…. com se’n diu d’això… q no en tinc gaire… mmmmmm… a si!.... sentit comú.
(Ei noies no deixes de ser lesbiana per haver estat amb nois, igual que no deixes de ser heterosexual per estar amb noies!)
(Ei noies no és cap malaltia ni cap trauma, ni falta de referents masculins a la teva vida, ser lesbiana, no és una causa de res, ets o no ho ets; si fossis heterosexual no et preguntaries sóc heterosexual perquè la meva mare em va traumatitzar per tal cosa…

Diu la meva amiga que ella compra els productes si pot sempre de 7 en 7 unitats.
Set pomes, set iogurts (déu ser ella la que trenca sempre els pacs…
Diu que és una tradició tibetana. Diu també que si no pot comprar alguna cosa que tingui un preu que finalitzi en 7 que ha de ser impar o que sigui múltiple de 7 en qualsevol cas.
Voldrà tenir orgasmes sempre de 7 en 7?
Es masturbarà també amb moviments de dit múltiples de 7?

El 7 és un tot un signe i també un símbol.

Ara per mi el número més enigmàtic i màgic és el 9*

Som potser sempre dependents d’alguna cosa. Alguns del tabac, altres de l’alcohol, uns altres de les abraçades i molts dels diners. Irracional i racionalment. D’altres potser ho som del sexe i de l’amor en diferents nivells.
Volem desprendre’ns dels lligams excessius, d’aquells que ens torturen amb manca de llibertat i dol. Acceptem amb el temps i l’experiència els nostres drets i deures en societat. El respecte a tot i tothom. Els valors i els principis humans.
Dependre d’alguna cosa.

Rituals personals indispensables de cada dia que omplen i espiritualitzen l’existència.
La samarreta de la bona sort.
La cigarreta de desprès de dinar.
El teu temps, el teu espai, per aprendre de cada detall de la teva vida.
Conèixer el món i a tu mateixa.

Al teu espai, en el teu temps lliure, potser és allò que et manté amb els peus a terra.
Allò material, que no te perquè ser tangible, que impulsa el teu dia a dia.
Si no pots dormir sense llum, no es per tenir por a l’obscuritat.
Si no pots estar-te una hora sense fer res de res. No res.
Si no pots meditar i restar la teva ment en blanc de tant en tant.
La pau interior no te preu.

La felicitat ens la imposa la societat capitalista en objectes amb un preu, sabem no obstant, que la felicitat és alguna cosa indescriptible que podem trobar  brotant de cada raconet de la nostra vida de cada dia. Una paraula, un gest, una mirada, un somriure, són incalculables i no tenen preu.

De la dependència a l’adició hi ha el trist pas efímer i paradigmàtic que pot generar la màgica serendipia.
Causalitat casual.
Quin embolic!
És aquesta acció que som incapaços de comprendre racionalment la moltes vegades, sovint, per no dir sempre, la que ens genera l’amor per la vida nostre.
Desencadena així l’existència aquest punt sensible i eteri de inconsciència en la plenitud de la nostra realitat física i tangible.

L’emoció i la intensitat d’aquests instants vitals és allò que ens omple el somriure.

Moltes vegades no sabem perquè però si tenim constància instintiva de que si fem una cosa d’una determinada manera tindrem el mateix resultat. És l’experiència.
Tenint en compte que cadascú observa la realitat des de la seva perspectiva subjectiva i que nos ens diferenciem gaire uns dels altres…podem tenir en compte que les nostres ratllades són comunes, que els nostres patiments personals són… humans, raonables i compartits.
La lleugeresa de la educació imposada pel dret de la racionalitat com alguna cosa pràctica i recta és totalment incerta. I cada cop més el conjunt de les persones ens adonem d’allò que realment ha de moure el món i ha d’omplir les teves hores.
Saber que gairebé tot allò relacionat amb lo material te solució.
Saber que si no han ficat a la presó a Félix Millet amb tot el que ha estafat  ja sap cadascú que pot fer.

Saber que tothom te les seves raons en cada moment i que potser s’equivoca.
Saber que sempre podem millorar, que es pot millorar, treballant en tu mateixa, solucionant cada un dels dubtes amb la comunicació.

Saber que si no et comuniques i et fas entendre, que s’ha de fer el pas  per entendre i respectar a cada persona que t’envolta en les seves circumstàncies.

Per amor a l’art.

És important poder mirar-se una mateixa al mirall i poder suportar-te comptant fins a 9 o 7, segons cadascú.

Diuen que Alicia era una nena que es masturbava quan sentia els les històries d’en Carrol.

A través del mirall, a partir d’aquest diví divendres, ho podrem comprovar i en 3D.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…