Ves al contingut principal

Fum

*votad mis relatos cortos del concurso de tmb*gracias!!!
http://www.relatscurts.tmb.cat/aspx/ca-ES/relat_view.aspx?sid=6034


Va començar a fumar als dinou anys un dia de camí a classe.
Va comprar un paquet de tabac i un encenedor.
On haurà anat a parar aquell encenedor?

Ella fumava, potser tenia ja trenta anys.
Quan va començar l’estiu va entrar al bar i amb un sol impacte d’una sola mirada de la dona que s’estava a l’altre banda de la barra va revolucionar el seu cos.
De cop no tenia gana i plorava de tant en tant.
La música i la poesia eren els seus únics calmants.
No podia parar d’escriure paraules perdudes en metàfores absurdes, que intentaven d’alguna manera entendre’s a elles mateixes i cercar el sentit d’aquell desencís existencial.

El segon dia d’agost va entrar de nou al bar i de sobte va sentir la cançó que havia estat escoltant el dia anterior una vegada darrera d’una altre.
Va girar la seva mirada tímidament esperant la bellesa corprenedora d’aquella cambrera increïble.
Aquesta li va tornar la mirada amb un senzill i còmode somriure.
Cada vegada que entrava al bar la cambrera ficava aquella cançó de nou i li regalava una nova caiguda d’ulls fonedora.
Passava amb la bicicleta per davant de la finestra del bar intentant divisar el rostre màgic d’aquella deejey improvisada potser nou-centes noranta vegades al dia.
Volia besar-la? Potser només volia mirar-la detingudament i sentir la seva veu.

Les nits d’estiu els joves del poble les esgotaven al bar ficant música i bevent i fumant.
La elegant i misteriosa forma de fumar d’aquella dona l’havia embruixat!
Cada nit perseguia les espirals de fum navegant pel sostre del local amb un ull i amb l’altre controlava cada un dels moviments de la seva admirada.
Inesperadament l’última nit d’estiu la cambrera es va apropar i li va oferir una cigarreta.
Una suor freda desconeguda encengué cada mil•límetre de la seva pell.
Es dilataven sense límit les seves pupiles.

Ella li va dir que sentia la seva música quan passava per sota de la seva finestra de camí al bar; que tenia molt bon gust.
Aquella cançó la encantava i que li havien gravat aquell disc a una cinta de cassette amb les cançons sense final per que hi capegessin totes.
Que si podia gravar-li el disc de nou.
Sentia com bategava tant fort el seu cor que creia que si intentava deixar anar una sola paraula no s’escoltaria.
La cigarreta s’havia esfumat sense prendre-li ni una sola calada.

Al dia següent va gravar el disc amb les cançons senceres per la noia, li va deixar a la bústia del bar.
Aquella cançó la perseguiria la resta de la seva vida?

Tenia el telèfon del bar i de tant en tant trucava per sentir la veu de la cambrera i penjava.
El setembre va ser trist i mullat tancada a l’habitació de la ciutat escoltant sempre aquell disc que potser ella també escoltaria a allà on fos.

Desprès de tres anys intentant sentir el flaire de fumar d’aquella cambrera fumant va aconseguir deixar de fumar durant tres anys i després hi va tornar tres anys més tard. Ara era el moment de deixar-ho definitivament. Se n’havia oblidat del tot de la cambrera.

Ho faria per la seva avia, per sentir el sabor de les coses al natural, per no ferir a la resta de persones que l’envolten en el seu dia a dia.
Però l’adició era molt forta.

Un dia anant en metro escrivia a la seva llibreta i es va adonar que allà no fumava i va pensar que si anés tot els seus moments amb necessitat de fumar en metro no podria fumar i a més podria escriure, i així desfer-se d’aquell vici indomable.

Així que el següent dilluns va anar a la feina en metro i al sortir va estar fent voltes fins a l’hora de sopar.
Passaven els dies i s’esvaïa l’ansietat per fumar gràcies als viatges interminables per les artèries de la ciutat.
Quan s’imaginava encenent una cigarreta de nou ho evitava endinsant-se al metro fins que l’angoixa de no fumar marxava del tot.

En un d’aquests trajectes, sense principi ni final, va veure sorprenentment a la seva cambrera entrar al seu mateix vagó.
Era igual que al seu record d’aquell estiu sentimental esgotador.

Les seves mirades es van creuar de cop i es van reconèixer i un silenci interminable tremolà per tot l’espai.

Sense por es van apropar i es van començar a besar sense poder parar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…