Passa al contingut principal

Unes hores a Venècia.

Neva.
Unes hores a Venècia.
Intento crear una cigarreta amb un paper de aliar d’arròs i una “boquilla” i una mica de tabac “pueblo”.
Em surt un xurro que sembla que s’encén i tira.
Cau un floc de neu sencer sobre el xurro.
Crec que aquesta nit serà freda.
Egipte era la Califòrnia de l’antiguitat.
L’or era el metall dels déus.
Al menys encara tinc tele fins demà passat.
Neva a tot Barcelona. Neva a la ciutat.
Neva fins hi tot a la safata d’entrada del meu e-mail.

S’enganxen.
Blogs de pedra calcària.
Campanyes de optimisme massiu.
Com diu l’eslògan els de facebook no som tontos, jo no soc tonto…
A facebook la gent s’especialitza en fer crítica amb ironia d’allò que es passa de blau fosc i és ben be gairebé negre.
Ens enganxem a les xarxes socials.
Però aquestes fonamenten els seus continguts en tot allò que succeeix a l’exterior.
La meva avia està veient la televisió.
Mira telenovel·les de ficció de la tve1 i reals com el salvame.
Mira allò que hi fiquen. No tria. No vols pensar, vol entreteniment.
Li agradava el Gran Wyoming amb els de les ulleres de sol però van treure el programa.
No hi ha classe, no hi ha feina, no hi ha gent, només hi ha temps i neu.
Vols passar el temps.
Encens la tele i no fan res.
Encens el facebook i sempre trobes una mica lo mateix.
Encens el blog i l’has de mantenir, l’has de donar de menjar a aquest monstre de l’entreteniment.
Tendències a caure.
El show d’Alaska.
La caiguda de tonta.
La neu rellisca.
Jo mai mai...
Casa dels cargols...
Cigarretes que no s’acaben mai....
Art menor...
Fórmules professionals...
Amb el dit, doble moral...
Arbres de fruites...coses sorprenents... sempre
Perquè no respon?
Fl*r
No, és no.
Misteri i bogeria. Fent temps. Espais virtuals.
Entreteniment, vi i pare atrapat.
Distant, sense conversa.
El truco.
Esperant la resposta.
Les coses senzilles.
Un gran silenci.
L’aptitud.
Més informació.
Temes tabú. Tots els matisos.  Banda ample. Marcar distàncies.
Adicions en xarxa. Al temps ocupat en res concret.
Autopromoció, auto bombo. Encara queda molta neu acumulada.
Inter activitat obsessiva.
Enveja, amor, gelosia, sentir-se, be, des afectar-se, relativitzar, ponderar.
Paraules clau. Emergències.
He tingut unes hores aquí al meu pare aparcat.
Distant mirava les notícies esperant respostes a la nevada.
El seu cotxe aparcat. Ell aparcat. Buscava una pel·lícula per mirar a la tele i no feien cap.
Li pregunto si ha vist Malditos Bastardos i em diu que si, que es una bola immensa.
Una mentida. Et fa pensar. Et fa ficar els pels de punta, treu les llàgrimes. Toca la fibra.
La fibra.
Paraules perdudes, temps escurat.
Vi negre i patates xip o xips.


Segur que hi haurà conseqüències climàtiques.
Evident.
Territoris envaïts.
Evacuats. Indrets de Catalunya. Rauric.
Calçots. Mirades llunyanes.
Penso, sento, existir.
Sentir. Torna a ser dilluns.
Ens agraden els dilluns?
Enhorabona. Cada dia és especial.
Perdona, em dones un?
Sóc una ganadora.
M’encanten les medalles d’or.
M’agrada. Et sents guanyadors si ets de targeta.
Matins d’informació. Compromís. Sona la meva panxa.
El gat es lleva. Bombolles. Prova. Benestar. Acció. Relax.
Amor. Mirades. Disfruta de l’èxit. Ajuts. Abraçades.
Truca, sona, relaxa’t.
Tot és possible.
Fa una estona. Sense resposta. Amaga la neu del cel i se’n va.
No sóc la seva amiga, no em parla dels seus problemes, en parla amb la meva mare i amb el seu amic de dinar.
Se’n va.
El meu gat el buscava per trobar escalfor.
Jo jeia davant seu a la meva.
Diu que no fumi però ell fuma.
Esperem que no.
Si no neva més.
A zero graus no vol dir que no hi ha temperatura.
Carrers congelats.
Sang freda.
Llunyana.
Por  a dir les coses a la cara, por al no res.
El corresponsal de Vic de les notícies ja surt amb una mica més de barba que abans.
Mantenir els accessos.
Unes hores a  Venècia. Records. Aigua.
Les fotos es van quedar al carret que el professor va intentar treure de la meva càmera.
Fotos dels carrers molls. D’un peix enorme del  millor pizzer del món.
Una pizzeria perduda entre els carrers. Prioritzar.
Neva  a la meva mar. La nostre, amb estrella.
Espais, llocs i indrets. Voler reflectir.
Trams.
Paraules perdudes.
Prudència extrema.
Només en casos mol extrems.
Vigilar.
Treure els munts de neu acumulats.
Una nit en blanc.












Comentaris

- ha dit…
Sublim, com sempre. Em tens entusiasmat amb els teus pensaments i amb la forma d'expressar-los

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...