Vés al contingut principal

Unes hores a Venècia.

Neva.
Unes hores a Venècia.
Intento crear una cigarreta amb un paper de aliar d’arròs i una “boquilla” i una mica de tabac “pueblo”.
Em surt un xurro que sembla que s’encén i tira.
Cau un floc de neu sencer sobre el xurro.
Crec que aquesta nit serà freda.
Egipte era la Califòrnia de l’antiguitat.
L’or era el metall dels déus.
Al menys encara tinc tele fins demà passat.
Neva a tot Barcelona. Neva a la ciutat.
Neva fins hi tot a la safata d’entrada del meu e-mail.

S’enganxen.
Blogs de pedra calcària.
Campanyes de optimisme massiu.
Com diu l’eslògan els de facebook no som tontos, jo no soc tonto…
A facebook la gent s’especialitza en fer crítica amb ironia d’allò que es passa de blau fosc i és ben be gairebé negre.
Ens enganxem a les xarxes socials.
Però aquestes fonamenten els seus continguts en tot allò que succeeix a l’exterior.
La meva avia està veient la televisió.
Mira telenovel·les de ficció de la tve1 i reals com el salvame.
Mira allò que hi fiquen. No tria. No vols pensar, vol entreteniment.
Li agradava el Gran Wyoming amb els de les ulleres de sol però van treure el programa.
No hi ha classe, no hi ha feina, no hi ha gent, només hi ha temps i neu.
Vols passar el temps.
Encens la tele i no fan res.
Encens el facebook i sempre trobes una mica lo mateix.
Encens el blog i l’has de mantenir, l’has de donar de menjar a aquest monstre de l’entreteniment.
Tendències a caure.
El show d’Alaska.
La caiguda de tonta.
La neu rellisca.
Jo mai mai...
Casa dels cargols...
Cigarretes que no s’acaben mai....
Art menor...
Fórmules professionals...
Amb el dit, doble moral...
Arbres de fruites...coses sorprenents... sempre
Perquè no respon?
Fl*r
No, és no.
Misteri i bogeria. Fent temps. Espais virtuals.
Entreteniment, vi i pare atrapat.
Distant, sense conversa.
El truco.
Esperant la resposta.
Les coses senzilles.
Un gran silenci.
L’aptitud.
Més informació.
Temes tabú. Tots els matisos.  Banda ample. Marcar distàncies.
Adicions en xarxa. Al temps ocupat en res concret.
Autopromoció, auto bombo. Encara queda molta neu acumulada.
Inter activitat obsessiva.
Enveja, amor, gelosia, sentir-se, be, des afectar-se, relativitzar, ponderar.
Paraules clau. Emergències.
He tingut unes hores aquí al meu pare aparcat.
Distant mirava les notícies esperant respostes a la nevada.
El seu cotxe aparcat. Ell aparcat. Buscava una pel·lícula per mirar a la tele i no feien cap.
Li pregunto si ha vist Malditos Bastardos i em diu que si, que es una bola immensa.
Una mentida. Et fa pensar. Et fa ficar els pels de punta, treu les llàgrimes. Toca la fibra.
La fibra.
Paraules perdudes, temps escurat.
Vi negre i patates xip o xips.


Segur que hi haurà conseqüències climàtiques.
Evident.
Territoris envaïts.
Evacuats. Indrets de Catalunya. Rauric.
Calçots. Mirades llunyanes.
Penso, sento, existir.
Sentir. Torna a ser dilluns.
Ens agraden els dilluns?
Enhorabona. Cada dia és especial.
Perdona, em dones un?
Sóc una ganadora.
M’encanten les medalles d’or.
M’agrada. Et sents guanyadors si ets de targeta.
Matins d’informació. Compromís. Sona la meva panxa.
El gat es lleva. Bombolles. Prova. Benestar. Acció. Relax.
Amor. Mirades. Disfruta de l’èxit. Ajuts. Abraçades.
Truca, sona, relaxa’t.
Tot és possible.
Fa una estona. Sense resposta. Amaga la neu del cel i se’n va.
No sóc la seva amiga, no em parla dels seus problemes, en parla amb la meva mare i amb el seu amic de dinar.
Se’n va.
El meu gat el buscava per trobar escalfor.
Jo jeia davant seu a la meva.
Diu que no fumi però ell fuma.
Esperem que no.
Si no neva més.
A zero graus no vol dir que no hi ha temperatura.
Carrers congelats.
Sang freda.
Llunyana.
Por  a dir les coses a la cara, por al no res.
El corresponsal de Vic de les notícies ja surt amb una mica més de barba que abans.
Mantenir els accessos.
Unes hores a  Venècia. Records. Aigua.
Les fotos es van quedar al carret que el professor va intentar treure de la meva càmera.
Fotos dels carrers molls. D’un peix enorme del  millor pizzer del món.
Una pizzeria perduda entre els carrers. Prioritzar.
Neva  a la meva mar. La nostre, amb estrella.
Espais, llocs i indrets. Voler reflectir.
Trams.
Paraules perdudes.
Prudència extrema.
Només en casos mol extrems.
Vigilar.
Treure els munts de neu acumulats.
Una nit en blanc.












Comentaris

Luis ha dit…
Sublim, com sempre. Em tens entusiasmat amb els teus pensaments i amb la forma d'expressar-los

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…