Ves al contingut principal

Inspira’m.

Noms cursis per a cançons.

Una setmana tranquil·la.

Rutinària.

Qualsevol, com una altre.

El soroll m’endinsa en la concentració en la meva ment... i tot el que hi brota.

Anys per escriure un llibre.

El millor exercici per escriure és escoltar les converses alienes i intentar reproduir-les...

Fora de context...

En xarxa.

Canvi.

Dubtes?

No entenc res del que diu la cançó...

Potser no vocalitza...

Parla be, parla com vulguis...

Prohibit prohibir.

La culpa és tan meva com de la resta del món.

Les coses són perquè son.

No sempre es pot entendre tot.

Qui te la raó?

Segons convingui.

En cada cas.

Hàbits.


Dominis.

Arbres.

M’he desenganxat del teu blog.

Em vull desenganxar del tabac.

Ella busca novia.

Troba a faltar els moments de parella.

Mirar una peli al sofà.

L’escenari perfecte per a la millor representació de la teva vida.

Gràcies!

Actuar.

Dissimular.

El que importa és el que importa, tota la resta me la bufa.

Ponderació.

Obsessions.

Inseguretats.

Ara arribarà la primavera.

Les flors.

Un ametller.

Conversa actual al meu voltant:

Estic a la sala d’ordinadors de la Universitat.

Sis nois joves estan intentant fer un treball de grup.

(Ara han canviat les coses a la Universitat i a moltes assignatures en comptes de fer exàmens fan fer treballs en grup).

Suen. Olors humanes estranyes.

Barbes curtes. Camises de quadres. Estan de moda les barbes de molts dies.

Fan servir cinc ordinadors a la vegada.

Intento no escoltar el que diuen però ni tan sols amb cascs puc evitar les seves greus veus. Els seus crits innecessaris.

Si apareix una noia amb aspecte interessant canvien el to i l’actitud completament.

Potser les seves mares segueixen comprant-los els calçotets i també se’ls netejaran.

L’altre dia era dissabte per la tarda i estava al Decatlon esperant que em canviessin les rodes dels patins.

Van aparèixer un grup de sis noies d’uns disset anys.

Cinc portàven la mateixa jaqueta de polipell marró curta que es porta ara de moda a la ciutat.

Gairebé el pentinat era el mateix en les noies.

Cabells llargs, melenes setanteres a joc amb el color marró de les jaquetes.

Estil folk.

Bolsos a joc.

Ulls pintats amb ombres de colors blau i verd.

Recordo la meva vida amb aquella edat.

També recordo que les noies es començaven empastifar-se amb maquillatge per emmascarar els seu acne.

Cops d’efecte.

Buf, necessito obrir la finestra.


Ara els estudiants porten els seus pocketpc o macs a classe... fan veure que prénen nota dels apunts.

Alguns agafen apunts els altres miren blogs, comenten al facebook...etc....


La professora (que porta la mateixa indumentària des de fa anys: sabates platejades) creu que la segueixen...

i l'escolten perque estàn en silenci i no molesten....

És una nova manera de fer campana... figurant a l'aula....


Els nois parlen ara encara més fort....

ara es veu que li ha caigut una sabatilla de la finestra a un al pou que hi ha al costat de la porta...

van a buscar al vedel... que porta una escala enorme per endinsar-se en busca de la cool converse de color blanc...


Imatge esterotipada d'estudiant universitari heterosexual: desuadora amb alguna marca dibuixada al pit.

Pantalons texans una mica desgastats i foradats.

Bambes fetes pols.

Mitja melena.

Grans.

Barba (si en tenen).


Ara han tret del forat la sabata fashion... i porten tots a la vegada l’escala allà on sigui el seu lloc...

tanmateix llueixen els seus calçotets que treuen el cap... fruit dels seus moviments estranys i del patrons dolents de la roba... o potser perquè segueixen la moda... grunge/street/hip hopera...just en el mateix moment que passa pel davant un munt de noies que dissimulen l'event que succeeix davant dels seus ulls... provocant la mirada i la desconcentració dels nois....

la seguretat crea adició, l’ocultisme, el misteri, el silenci...

conquistar... dissimulant...

el noi més atractiu fa que no li interesses aquestes noies... i la noia més creguda també actua d’aquesta manera...

es fa la distreta... (potser ja te novio...
i mira només de reüll...


Engantxaments... on-line...

Les obsessions traspassen fronteres intergal.lactiques....

Espais propis...


...invaïts per desconeguts...

conquisten als éssers llunyans...


interpreta cadascú allò que vol veure... es projecte a ell mateix...

constel.lacions familiars...

fanàtics...

com en qualsevol cançó....

mites, reis i reines ... petits prínceps i princesses....granotes...

misteris....


tenir el "don"....

potser és un vucle temporal...


poders...


y sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir....

(con su verso letal....






Bombolles com pupiles.

Brides.

Una pantalla. Un dit.

Amb el dit.

Tinc una maleta transparent i és de plàstic.

Torna Marlango, després de sis anys.

Tant fa?

Bona tarda, bona setmana.

Bona lluna plena.


Hi ha algú aquí? Està ocupat?

Sóc el teu admirador punk.


Tens dubtes?


Seguretat, les meves zones de seguretat.

Increpar.

Inestavilitat.

Innocent.


Res i tot.

Mots.

Lligar caps.


Quinze minuts.

Parla'n si en tens dubtes....

La comunicació sempre aporta....

molt més que el silenci...

que s'enreda a l'estòmac...


I si no pots parlar-ho, escriu... potser*


m'encanta.... el misteri....


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…