2.2.10

el cafè

era dimarts...

el cafè de les paraules...

la gent gira...
i el món...
em volto...
tinc la mateixa por... la por...de sempre...
sempre es queda encara que sigui amb un sol sospir...

excuses per fumar...
interès...

el cap de marketing...
el product mànager...

diu que les dones podem fer dues coses a l'hora...
els homes només una...

jo penso que hi ha molts tipus d'homes i de dones...
i que últimament els seus estils de conducta estàndard estàn canviant...

dones que volen guanyar sempre, homes que denoten la sensibilitat amb que una gota de pluja cau per una finestra....
detalls...
quin rol em toca ara?

hi ha dos tipus de persones, diu, les que soporten la pressió i les que no,....
jo crec que potser hi ha aquells que saben fer veure que no en ténen de pressió....
els que aparenten la calma...
els demagògics...
els que diuen allò que vols escoltar...

la vida és un teatre...
i ara s'apropa el carnaval... que dóna lloc i joc a que cada persona es fiqui potser la disfressa d'allò que és...

no se...
no m'agrada jutjar... perque pot ser que jo sigui la primera en ficar la pota, com sempre...

l'exigència de nivell de qualitat baixa quan hi ha pressa...

no m'agraden les presses... però sé disimular prou be...
estàtues de sal...

mirant als de dins...

la gent perd el control...
et busco entre tots els significats possibles dels mots encreuats...

no se què vols dir...
tu tampoc saps qué vull dir jo,
la qüestió és tenir prou ètica, i no fer gaire faltes d'ortografia...

tinc mono...
em moro de son... però de tant aguantar-la se m'ha escapat...
s'ha esfumat...

ara ella no tindrà cotxe... ell sel vol quedar...

una altre ella ha d'anar a veure la cara a l'home que no la vol...
el que la va fer fora....

te por...
demà tornarà a fer el cafè de bon matí que aquell home li va retirar... quan a ell li va anar bé....
la truco?
no se...
a mi m'agradaria que em truqués en una situació...
sóc la gran...
i què?
és el meu rol?

estils de vida, de consum...
compra només coses fetes aquí...

no sé què fer...
potser no m'he de ficar allà on no em demanen...
potser no calc.....

com sempre, pensa el que diràs si no és millor que el silenci no diguis res...

però el que va fer una pregunta potser es va arrepentir un temps, però el que mai la va fer s'en penedirà tota la vida....