Ves al contingut principal

Com recuperar el teu poder personal*


7.00h A.m... adéu!
que tinguis bon divídilluns...
petó*
7.15h
Cafè, llet, torrada...
Fico el video de la pintura que vaig fer dissabte al programa de video...
trec les imatges en les que s'em veu el cul...
fico translacions de imatges entre parts del video tallades a l'atzar...
publicar video....

Fico el meu nick i el meu password al facebook...
i em trobo un missatge entre molts....
que diu:

Com recuperar el teu poder personal:

ES UN TALLER...

• práctico, ya que al final del mismo, tendrás nuevas herramientas y habrás descubierto en ti muchas de las creencias que te limitaban, empezando a cambiarlas para aumentar tu autoestima y seguridad en ti mismo.
• de acción, en el cual con la sola toma de conciencia de esas creencias ya harás los primeros cambios importantes en tu vida.

CON EL OBJETIVO DE...

• Comenzar a aceptarte plenamente.
• Descubrir y cambiar creencias limitantes en tu vida.
• Ser más feliz en tu día a día.
• Ganar confianza y seguridad en ti mismo.
• Tener una actitud mucho más positiva ante la vida.
• Aumentar tus niveles de energía para emplearlos en lo que de verdad es importante para ti.

http://www.e-coaching.es

15.07h
El kebab al que solc anar els dilluns està tancat perquè no ténen llum....
entro al de més enllà, que no m'agrada tant... però és kebab igual...
Demano un döner de carn sense picant...
una aigua...
llegeixo el diari... La Vanguardia...
començo pel final..
un guionista... de la tele...
torno al davant...
foto d'un afganistà al que li obren l'ull per fer-li una fotografia per tenir-lo controlat....

Fotos de carnaval...
Segona mà, ous....
paraules....
Xiclet de hierba buena...

Guants foradats...
Barret de llana...
Plo i fa fred...
molt...

Avui no tinc el peu enfonssat en pluja, porto les bambes...
mitjons... lavabo... pis...
somriure de records del cap de setmana...
de nit, de dia...
de vespre...
de paraules, de mirades...
com passen les hores, tan ràpid...

Família...
nens i nenes, mares, iaia... que explica histories...
manies... sms....

mòvils de ciència ficció...
subvecions culturals de barcelona...
districte: sant martí...

Protocol al telecadira...
taula par....

4 1 2 3
PRESIDENT ALCALDE BCN ALCALDE D'ESPOT DELEGAT DEL GOVERN
ESTACIO SKY







nOTÍCIES ON-LINE:

Té cabuda una Catalunya independent a la Unió Europea?
Polítics catalans, bascos i escocessos debatran sobre l'autodeterminació presidits per Benach.


Les amigues volen anar el diumenge d'excursió a Montserrat...
a la web bcn.cat han fet una sèrie per capítols de vídeos d'història de la ciutat...

Gent que espera trucades...
gent que les fa i deixa d'esperar...
gent que espera e-mails...

He descobert el pressupost de fer una festa a mensual en un any..
30.000€ aproximadament...
incloent sous... per a 9 persones...

He après coses...
que els dilluns el jefe de marketing reb un diari que es diu "La Publicitat" i que diu que val 24€...
les secretaries diuen que el reben gratis...
(jo crec que no....

Avui faràn una peli que em va agradar i vaig veure sola al cine ja fa uns anys...
"Casanova"...
l'actor es va morir... depressiu diuen que es van suicidar...

Entrepa: baguette calenta d'orella gallega...
Fàcil d'entendre...
Hi ha sangria...
En aquest local .....
està permés fumar...

Baixem patinant...
la baixada que mai hagués pogut baixar patinant tota sola....
Tinc por a caure...
i fer-me mal...
el terra és dur....
diuen...

Premis aquí i a Berlín...
(Berlín és una metàfora d'ella mateixa... és una idea inflada de lo que és en realitat...
no te res més que ciment...
i carrers amples...
Barcelona és molt millor...
De totes les ciutats que he vist, que no son moltes, crec que Barcelona és la millor...
i jo tinc la sort de cabalcar-la cada dia, amunt i avall.. amb la moto...

Avui a la muntanya de monjuïc... hi havia una festa especial.. amb un cartell que dèia: "Club HP"...
els cotxes de luxe semblava que m'escortaven fins a la feina...
dia gris...
dia diví...
tranquil...
serè...

Avui he pensat que la millor opció que te Zapatero és ficar a Chacón de successora....
potser ella podria guanyar...
I és que és un problema.. que dintre de poc hi hagin eleccions... al novembre ....
Ningú sap a qui votar.. ni res... bueno, només ho tenen clar els del PP...
i tota la resta de gent que mai els votarien... diuen... però mai se sap...
són massa a la dreta, massa radicals...
són llops amb pell de llop... no s'amaguen...

Zapatero semblava un be amb pell de be... però no té credibilitat, encara que és millor no obstant a que tornin els llops...

Els de l'esquerra segueixen preguntant-se qui són... i què faràn...
Els dels nacionalismes també s'intenten aixoplugar allà on els hi deixen ficar-se...

El problema de sempre és que tots es pensen que ténen la raó... sobre els demés...
tots treuen pit, i no fan res...

Ais...
quina tristor...

Quina és la solució?
Hi ha solució?

D'altre banda torno al meu món... a aquest... a la meva ciutat, a les meves manies, a perdre el meu temps... a buscar un endoll on poder recarregar el meu mòvil...
La ràdio, l'escolto.. m'entretén...
però no m'agrada quan parlen de menjar... em fa ràbia...

miro les diferents emissores de música...
i sonen les cançons habituals....
Els Beatles!!!
Perquè no hi ha ràdios musicals amb música actual, desconeguda, noves propostes?
Perquè sempre fiquen el mateix disc recopilatori?

La publicitat manté les radios, els diaris, la televisió...
la publicitat cada vegada veu que la publicitat en mitjans no te el mateix ressó de sempre...
la publicitat de productes i serveis ... que ara ténen baixades sense fi de vendes...

els diners de la venda d'aquest bens de consum paga la publicitat...
el consum... és la base de la nostre societat...

la vida te les seves fases...
penso si apendré alguna cosa interessant avui a classe...
segur...
aprendré a dibuixar millor una ma... una segona ma.... uns ulls... que s'enamoren...
aprendré a dibuixar-te l'ànima....

escoltaré les paraules que intentaràn possicionar a la professora en el seu estatus burguès...
de dona treballadora, amb collaret de Montblanc.. i pulseres de Tous...

M'he pres un cafè sol...
el cafè és la be de consum que primer es va fer de manera internacional, globalitzada...
és un be de consum... amb el que van cultivar les terres dels païssos colonitzats... terrer arrebatades per la força...

El tabac.
És inútil continuar, sembla un joc...
però és la realitat del dia a dia de la gent...

Cafè per a visionaris....

Diu el estandaritzat guionista de tv que el més difícil és fer riure...
que és molt difícil fer una bona història que faci riure i que a sobre has de tenir molta sort...

Canvi d'hàbits... de costums... preferim votar als coneguts que als desconeguts, que als oportunistes... que als demagògics...

Deien els Grecs que els vells savis, eren els que devien dir com governar un país...

però avui alguns dels nostres avis són els que ens han venut en el passat, els que no havien canviat les catenàries dels trens des de que es varen construir...

Els que van privatitzar els col·legis, els serveis de les institucions, els reis dels proveïdors, de les grans marques japoneses a Catalunya, de crear ma d’obra barata que ara no te on treballar, la de les escoles de marketing privades... els avis que van requalificar el sòl de mitja Catalunya/ Espanya per crear les seves empreses constructores i promotores de pisos per blanquejar les pessetes... aquells que varen privatitzar empreses de serveis creades a partir de diners públics)...

Són aquests avis el que otorguen els Goya i no volen premiar la projecció internacional

D’en Coixet i d’en Amenabar... la de la Pe sí... perquè??¿?¿

A Berlín si els premien...


Preguntes obertes...





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…