Ves al contingut principal

Immortalitat.

Immortalitat.
Avui és un dia fred, és hivern.
Debats de filòsofs a la tele, als programes que ningú veu.
Tothom vol una tele super potent i gran per veure en grans dimensions la ruleta de la fortuna o potser el genoll d’en Messi.
Pensadors i pensadores no hi caben en els debats matutins de ràdios i teles.
És més important destacar desmesuradament el fet que hagi nevat molt.
La gent es mira la tele si ha nevat, vol veure els paisatges blancs.
L’has llegit? Potser ja no et desperta gaire interès. Avui pintaré.
Faré tot allò que volia fer, deixar be tot, enllestit.
Tinc pensats els traços de pinzells amb els que començaré a esborronar la tela immensa i blanca. De vegades suposa un eufemisme embrutar aquesta pau.
I que ens espera?
La gent perd poder adquisitiu.... sous mínims, pensaments grans en ments capaces...
Haurien d’estar subvencionades... penso, crec...
Qui es mereix més que altres i perquè qualsevol ajuda?
Immortalitat.
No m’agrada tenir gelos.
Encara que de vegades en tinc.
Tenir enveja fa sorgir l’impuls de ràbia que pugna en busca de fer, de crear...
Per comparativa directe...
A mi em genera impuls...
Veure meravelles...
Necessito velocitat!
No família, no futbol i no església, com diria ben be en Brossa.
A mi què m’importa si el Barça guanya o no cap copa?
A mi el que m’importa es tenir feina... que la gent tingui feina, que els nens i nenes estudiïn i no tinguin fracàs escolar, com tenen (30% actualment a Cat.).
A mi el que m’importa és que la seguretat social funcioni be, que al gent no s’hagi d’esperar per operar-se del que sigui.
Nanotecnologia, a qui li importa?
Immortalitat, ideologia global.
Els microcosmos personals... als que no deixem entrar als demés... només per a nosaltres mateixos... patiments diaris, estressos, manies i xiulades interiors.
Aficionats a la introspecció.
Entendre’s.
Professionalitat del pensament. Vertebració. No vull passar per antena.
Tenim poca consciència de la ciència, perqué volem veure pelis en 3D?
Ho necessitem en realitat?
Necessitem veure pelis?
Sinó ens avorriríem de nosaltres mateixos?
Si jo fos un home ric... canta ... el violinista... al terrat*
Tradicions, inestabilitats.
Armes de destrucció massiva: llibres que ens detallaven amb perspectiva el que son i serem els vius d’avui en dia.
Inter activitat amb l’audiència.
La revolució de les emocions és la que toca avui.
El mite de Frankesntein, de Prometeu, de Faust, de Mephisto, d’Ulisses, de Sancho Panza.
L’antiheroi.
L’antiheroi na
Foscor interior.
Dinàmica dels humans moderns.
Educació transparent.
Autoeducació.
Google.
Aquest deceni.
El passat i el que comença.
Exclusió.
Eclosió de mitjans.
La màxima llibertat?
Més seguretat, més fronteres, més policia.
Més art i artistes marca, maraca.
Viatjar és delicte.
Avui per avui la cosa encara no està prou madura.
Qui ens ha de dir què hem de ser i perquè?
Qui és millor que els altres, qui pot dir què és i què no són els demés.
La llibertat és l’opi del capitalisme.
Anarquisme.
Què puc dir?
Quin és el meu paper en aquesta funció?
Seguir en la línia.
Què és el que preocupa als Catalans?
Ciutadans de Catalunya?
Tot segueix un fil, tot penja d'un fil molt fi.
Sentiments generalitzat de dessencís...
orgull?
de què?
de res, res més...
debats...
ideològics?
millor fem debats d'allò que volem ser demà...
o del que estem segurs que no volem ser...
No volem ser màquines a cadenes de producció, no volem ser mà d'obra mal pagada, no volem ser cambrers de mitja Europa... no volem ser les prostitutes dels nostres marits...o dones...

volem crear, vull crear...
contraatac... contra els mitjans de comunicació manipulats pels seus propietaris, per les empreses que fiquen publicitat...

Ahir dèien.... comencen les Rebaixes, i no era casualitat que sortissin imatges del El Corte Inglés...
(d'això no s'en diu Publicity... d'això s'en diu propaganda a garrotades...
Sempre ens quedarà tornar al poble a conrear un hortet...
i en acabar la feinada diària... veure l'ultima peli en 3d a la nostra pantalla plana de DinA1.

Lavabos? Unisex per favor.
Centrem-nos en les conseqüències, per favor.
Què som?
XX i XY
Malgrat la tempesta.

Sexismes. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…