Vés al contingut principal

Immortalitat.

Immortalitat.
Avui és un dia fred, és hivern.
Debats de filòsofs a la tele, als programes que ningú veu.
Tothom vol una tele super potent i gran per veure en grans dimensions la ruleta de la fortuna o potser el genoll d’en Messi.
Pensadors i pensadores no hi caben en els debats matutins de ràdios i teles.
És més important destacar desmesuradament el fet que hagi nevat molt.
La gent es mira la tele si ha nevat, vol veure els paisatges blancs.
L’has llegit? Potser ja no et desperta gaire interès. Avui pintaré.
Faré tot allò que volia fer, deixar be tot, enllestit.
Tinc pensats els traços de pinzells amb els que començaré a esborronar la tela immensa i blanca. De vegades suposa un eufemisme embrutar aquesta pau.
I que ens espera?
La gent perd poder adquisitiu.... sous mínims, pensaments grans en ments capaces...
Haurien d’estar subvencionades... penso, crec...
Qui es mereix més que altres i perquè qualsevol ajuda?
Immortalitat.
No m’agrada tenir gelos.
Encara que de vegades en tinc.
Tenir enveja fa sorgir l’impuls de ràbia que pugna en busca de fer, de crear...
Per comparativa directe...
A mi em genera impuls...
Veure meravelles...
Necessito velocitat!
No família, no futbol i no església, com diria ben be en Brossa.
A mi què m’importa si el Barça guanya o no cap copa?
A mi el que m’importa es tenir feina... que la gent tingui feina, que els nens i nenes estudiïn i no tinguin fracàs escolar, com tenen (30% actualment a Cat.).
A mi el que m’importa és que la seguretat social funcioni be, que al gent no s’hagi d’esperar per operar-se del que sigui.
Nanotecnologia, a qui li importa?
Immortalitat, ideologia global.
Els microcosmos personals... als que no deixem entrar als demés... només per a nosaltres mateixos... patiments diaris, estressos, manies i xiulades interiors.
Aficionats a la introspecció.
Entendre’s.
Professionalitat del pensament. Vertebració. No vull passar per antena.
Tenim poca consciència de la ciència, perqué volem veure pelis en 3D?
Ho necessitem en realitat?
Necessitem veure pelis?
Sinó ens avorriríem de nosaltres mateixos?
Si jo fos un home ric... canta ... el violinista... al terrat*
Tradicions, inestabilitats.
Armes de destrucció massiva: llibres que ens detallaven amb perspectiva el que son i serem els vius d’avui en dia.
Inter activitat amb l’audiència.
La revolució de les emocions és la que toca avui.
El mite de Frankesntein, de Prometeu, de Faust, de Mephisto, d’Ulisses, de Sancho Panza.
L’antiheroi.
L’antiheroi na
Foscor interior.
Dinàmica dels humans moderns.
Educació transparent.
Autoeducació.
Google.
Aquest deceni.
El passat i el que comença.
Exclusió.
Eclosió de mitjans.
La màxima llibertat?
Més seguretat, més fronteres, més policia.
Més art i artistes marca, maraca.
Viatjar és delicte.
Avui per avui la cosa encara no està prou madura.
Qui ens ha de dir què hem de ser i perquè?
Qui és millor que els altres, qui pot dir què és i què no són els demés.
La llibertat és l’opi del capitalisme.
Anarquisme.
Què puc dir?
Quin és el meu paper en aquesta funció?
Seguir en la línia.
Què és el que preocupa als Catalans?
Ciutadans de Catalunya?
Tot segueix un fil, tot penja d'un fil molt fi.
Sentiments generalitzat de dessencís...
orgull?
de què?
de res, res més...
debats...
ideològics?
millor fem debats d'allò que volem ser demà...
o del que estem segurs que no volem ser...
No volem ser màquines a cadenes de producció, no volem ser mà d'obra mal pagada, no volem ser cambrers de mitja Europa... no volem ser les prostitutes dels nostres marits...o dones...

volem crear, vull crear...
contraatac... contra els mitjans de comunicació manipulats pels seus propietaris, per les empreses que fiquen publicitat...

Ahir dèien.... comencen les Rebaixes, i no era casualitat que sortissin imatges del El Corte Inglés...
(d'això no s'en diu Publicity... d'això s'en diu propaganda a garrotades...
Sempre ens quedarà tornar al poble a conrear un hortet...
i en acabar la feinada diària... veure l'ultima peli en 3d a la nostra pantalla plana de DinA1.

Lavabos? Unisex per favor.
Centrem-nos en les conseqüències, per favor.
Què som?
XX i XY
Malgrat la tempesta.

Sexismes. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…