Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Relaxa't i disfruta*

Seguim pensant i escrivint… Perquè no? Tan fa, que segueixi pensant i escrivint. Divendres 24 de desembre, són les dues de la matinada. Esperava… (No esperis res, pensava, em dèieu a mi mateixa… No cal… no passa res, sí que passa? És que puc triar els meus sentiments? Perquè tot costa mil kilòmetres? No hi ha res per patinar? Cap camí pla? (Ja saps on és el camí pla… Qui sap!, potser seria el més difícil… No m’agradaven els seus llavis trencats… No podia recargolar… No, no, no… Pots estimar qui vulguis… no hi ha res a fer… Picar de mans, de peus… a terra… perquè? M’estimo més somiar… una nit sencera… Allà on estic… miro al cel, miro al cel i el veig… Segueixo pensant i escrivint als meus propis núvols… de clar, de tempesta nocturna… Miro, llegeixo els instants… Allà on vas, el meu cor en un puny… el meu puny.. vull veure’t fluir… Em relaxa… patir per patir, per avorriment.. per no saber què fer… Ens van enganyar amb la primaver

Una estrella

Dissabte astronòmic. Nadal astronòmic. Dinem. S’ha mort. Un home bo. Un altre. Anem al Quino de Nadal a un hotel de Sabadell, petat de gent. Jo jugo sense apostar diners. És difícil guanyar. Quina anestèsia tan profunda. Al mateix cercle. Esperar, quina hora són? El meu cor. Cent anys de solitud. Cent? És el destí? Feina i amor, i quan ho tens t’avorreixes… Viure sempre de la mateixa manera, com sortir del cercle? Com trencar la barrera de la por? Desitjant, pensant en positiu… Deliberant, intentant no amargar l’existència a qui t’envolta, si tens la sort de que algú t’envolti. Valorar tot el que tens quan ho tens, per no perdre l’oportunitat de sentir-ho com cal en el moment. Però de vegades mires al mar i no el veus… D’altres, les vegades, són les d’estar-me pensant tot allò que sembla un raig de llum, o de tro, que pot fer tremolar l’existència. Fer boira de tot, de cada silenci, de cada carència. Por a agobiar, por a que s’oblidin de tu, d

DESSIG D’ESCRIURE.

DESSIG D’ESCRIURE. Són una parella, s’estimen. Va a la feina de bon matí amb la ment endreçada entre cinc minuts de carícies de l’altre que es queda fins una hora més tard. A la feina fa el que fa fa temps, potser de vegades s’avorreix, però és entretinguda la cosa, també gràcies a la gent que l’envolta, l’horari i el sou. El cafè segueix estan horrible. L’altre també te una feina tranquil•la amb la que treuen alguns diners per anar de tant en tant de viatge, on sigui. S’estimen, fan l’amor a poc a poc, es fan petons de bon matí, es dutxen a l’hora de tant en tant, veuen pelis al sofà, dinen a restaurants originals, veuen vi, s’emborratxen...volen tenir fills, potser d’aquí a un any. L’altre canta, de veritat, per a cançons pròpies i d’altres, que s’escolten allà on va. El millor és despertar-se cada matí al seu costat. Pinta el seu cos nu, vestit, sense por a que s’escapi. Fotos dels seus ulls a contrallum, de detalls. Video-creacions d’il.lusions de moments instantan

Tantes coses per escriure*

Tantes coses per escriure... Sense temps, sense calma... Dies, hores... silencis... somriures....res... més i més i goool! Veig encara els seus ulls amagats de desperts tot rectes cap a mi... Què diuen? Què volen? Volem? Sempre torna la mateixa escena... pasen els dies, la vida, i torna el cercle, el mateix joc... com un parany dessitjat tant i tant per mi mateixa... O pot ser són només bojeries meves, De moments que es tornen records, de records que volen tornar a ser moments, encara que sigui per un instant. De tot allò que tens i no veus, perquè estàs mirant al mar... Les onades fresques i lleugeres, la sal....cremant la sorra... Petjades, darrere d’uns ulls que es tanquen, de tan mirar al mar sense veure’l... Decideixen no tornar-lo a mirar... Mai, mai... Mai mai, mai sempre. Ni tot ni res, ni massa ni poc, tot límits. Frases mítiques: La vida es aquello que te va sucediendo mientras tu te empeñas en hacer otros planes La gente impotente, de rabia, no puede hacer nada

*forever young: do you really?

tot allò que has somiat arribar a ser algun dia... tot allò que vols que passi cada dia... i passa o no passa... demanes, desdites ...... i potser no veus el que tens nevant dels teus ulls... ballant, sentint, i tot.... perquè no sent com mai havies vist.... d'altres maneres... models... descobrir-me... descobrir-te... encara que no em llegeixis mai... t'escric, per que et sento... el meu stress per una abraçada teva... calenta... tendre... suau... com mai... cada espera, cada moment... confessions a la taula de tot... els records vénen sols... es queden als seus racons ... aquells que ja no ens pertanyen... per que d'alguna manera sospitosa... sospito.... que no hi seré per sempre... al reco de pensar... i no caldrà que cridi,... potser les energies positives per a mi coincideixen en aquell lloc... i per això torno... mai... el jersei del revés, sorpresa... màgia... ulls sense fons... ben endins...

utilitzacions mútues

Es deixa emportar... mai l'escoltes parlar... res pot patir... que no sàpiga fer millor... alcohol, de cremar... records... blau, torna a reflexar... el res i el tot... i fos amb el sol, regna un somni de so a mar... allí... d _ _ _ _ s_ _ _ _ _ _ _ g _ _ _ _ _* mai res s'acaba del tot... mai res desapareix de veritat... mai és res nou... sempre queda alguna cosa per la que queixar-se.... com es dèia, de nom, aquell... i aquella altre? gent que per un moment escoltaven les meves coses... però sembla que ara tan els fa... res de res... una persona que desapareix, una persona menys ( a la que escoltar... una ex d'una amiga menys... i millor ( que no déu ser molt "guai" que et vegin pel centre amb un parell de lesbianes... ella es queixa... diu que l'altre va dir-li que si, que l'havia enganyat... que ho sentia, que era una falsa... que sabia que no podria tornar a confiar en ella... a mi ningú m'ha dit que tot allò que p

escapar*

Sempre esperant.... Com deixar d'esperar?, com en Godot ... Repetim models de conducta, els aprenem de la gent que ens envolta... imitació... Com escapar de l'espera eterna? Espero per que: estic avorrida ... del dia a dia... espero a que les coses siguin perfectes... que tot rodoli... conseqüentment ... pertinentment... pertinença... La meva ment va massa de pressa... potser... Faig un món de tot... m'importa... sembla, molt més que als demés... m'afecta tot... o potser els demés dissimulen ... no ho se... les meves amigues sembla que "pateixen" de la mateixa manera que jo... així que no és tan estrany ....potser... sentiment pur... que potser sembla atreviment... no vull molestar... no vull provocar distanciament... vull convèncer...potser... que em tinguin en compte... poc a poc, em repeteixo sempre... respira... miro al cel... calma... obre els teus txakra ! obre't.... fa fred... massa i tot... aquest

el tercer ull...

impremta  al centre de barcelona....fashion.... eres como el flamenco, que  enamora... *brisa marinera...remienda tu corazón con la sonrisa más morena... el tercer ull... música rusa... desde rússia amb amor... gimnàs gratuït pels aturats i aturades... sistema cartesià... sopresa, llegint el diari... de vegades sembla que les coses vinguin rodades... però també ho semblava l'any passat, o fa dos... o.... buff la qüestió és viure el moment, el nou concepte d'existencialitat nascut aquest cap de setmana a València: karmen diem* avui he vist el mar... des de la finestra increïble... ...l'he vist! com brilla la seva lluentor...discreta distingida... l'ombra que deixa veure és tan allargada com un sol de vespre de tardor... les onades van i vénen... encara no aprenc del mar, de la mar... vull veure-hi clar... però m'agrada somiar... i entreveure el què diuen als meus somnis... aquelles que apareixen... per què pot canviar la meva realitat

Crónica de una muerte anunciada.

El ocio lésbico es imprescindible, ha sido imprescindible, para poder sociabilizarnos, pero como bien dicen alguna chicas en sus comentarios, las lesbianas de barcelona hemos evolucionado, y cada vez somos más exigentes e inteligentes…. no se puede esperar que ofreciendo más de lo mismo se consiga nada nuevo… símplemente al cabo de un tiempo cerrar… muchos clubs han tenido su momento, pero tristemente relacionado directamente con drogas… a mi entender… las chicas lesbianas de barcelona tenemos gustos bastante personales, podemos ir de vez en cuando a un local tipo “aire” pero la verdad es que lo hacemos porque no tenemos más remedio… muchas chicas ahora se distribuyen para salir por diferentes salas, que aquí llamais “straight”, pero que a mi me parece que es el futuro… estaremos por todos lados, ya no hace falta ir a un local con bandera, en barcelona no…para conocer chicas, ligar, y sobretodo poder a la vez disfrutar de la música… así locales como Razzmatazz, Moog, Apolo, Sidecar, et

No et refiis de ningú.

No et refiis de ningú. Gràcies per arreglar-me la moto! De res, cuida’t i tingues en compte que els carrers estàn plens de bèsties. Aquest matí he vist un 4x4 que m’ha passat per la dreta d’una manera molt bèstia. Portava un adhesiu de ww.4x4genis.com, jo l’hi hauria canviat per ww.4x4imbèlcils punt són. Encara que no vulguem veure-hi clar, els pares i mares, l'encerten la majoria de vegades... i els hi haurem de donar, després, la raó... A la feina, a la discoteca, al carrer, a l’escola, no et refiis de ningú, ni tan sols dels membres de la teva pròpia familia. Em diu el meu pare, com sempre, filosòfic de camí a la feina. És del tot terrible que la gent no sigui sincera amb la gent que s’estima. No s’enteren de que la vida dura un instant i si, per casualitat, has tingut la sort de poder gaudir d’algú que t’estima, com a mínim l’has de servir amb la veritat. Vivim en un món de màscares, intentant ficar sempre, el millor somriure en cada cas. Diu el meu pare que el ritm

No li diguis mai a ningú que calli.

Fes-te valer… Punts forts, i febles… Pensa en les coses bones que les dolentes vénen soles… Ja l’has portat en góndola?, per Barcelona?... Vols dir en golondrina?, t’imagines en golondrina pel mar? Allà remant… entre el vent… i les onades? Valora les coses bones de la gent… No cerquis més sentit al teu dolor, no diguis més veritats a mitges… Digues la veritat, tal com raja… Desvetllada, de bon matí, de bon dia… Tots els “No”. Tot el temps que et passes…. Redirigint les meves passes.. Si em pares els peus em surten ales… Renegant, reprimint… Et perds la vida, la sorpresa, la oportunitat de descobrir-te, més, millor…. Cada vegada que caig i em torno a despertar…. De vegades els somnis, les expectatives, es fan reals… i és llavors quan arriba la satisfacció, que, si és conscient, llavors és quan sentim a la fi un fil de felicitat… L’intercanvi és imprescindible…. Descobrir contínuament… Qui sóc jo? Aquella que al·lucina amb cada nova posta de sol… amb cada lluna plena… Aquella a la que l

Cómo conocí a vuestra madre.

L'altre dia, no recordo per què, el meu pare va venir a veure'm... A, vale, era per anar a buscar les pintures de l'expo de el restaurant del centre... Anàvem en el seu taxi, volant per la ciutat, i em va explicar com va conèixer a la meva mare... és tot un sentimental, el meu pare, encara que vulgui donar l'apariència de dur, fred i fort... Diu que anava amb el meu tiet, el seu germà bessó a buscar la novia d'aquest, que resulta que era la germana de la meva mare... estaven al pàrking de casa dels meus avis paterns amb les motos, i de sobte va aparèixer la meva mare... la Júlia...ben joveneta, davant del meu pare... ja me l'imagino, ben vergonyós, dient tonteries, per dissimular... amb el seu somriure insegur.... (que per cert he heretat... Eren de ciutat, de barri de ciutat, es coneixien tots els joves de la mateixa edat... No t'ha passat mai? Que aparegui algú i et remogui tot el cos? Que somriguis sense cap sentit, que parlis sense saber què voler

Un nou pla B.

No encerto. Alguna cosa nova, estranya… Al mar… Si no t’agrada aquesta ciutat, si no… Sempre hi ha un nou pla, una pla B… per tu* Se que no hauria d'esperar res,  però espero... temps il.limitat per estar, per parlar... per anar al cine, no volies? Ara parlo... Està be, tot plegat... Valoro el que hi ha, sentir-te a prop, aprofito... l'energia...que rellisca de tu cap a mi, sense que tu vulguis... No puc parlar, però sento, però puc escriure, intentar dir quelcom… Que sembla que només m’interessa a mi mateixa… Cerquem espais, una transformació… fluir… em repeteixo… et repeteixes… Necessito més temps, més confiança, i potser tu no en tens de temps, per a mi… Tens coses més importants… sense retreure res…. Cadascú a la seva, com em deia la meva intuïció, que de vegades l’encerta. Sembla que només en casos aparentment negatius… Perquè aprenc de totes, de les que passeu intentant no deixar empremta… Cerco noves idees, noves propostes… a la incomunicació, potser és la lluna que

Encara queda una estona...

Encara queda una estona... Respiro de nou, de nou en nou vegades... Com va iaia? be, però estic una mica estressada... dons he sentit que va molt be respirar deu vegades profundament a cada hora que estiguis desperta... és que a mi em costa molt respirar pel nas, profundament... està cansada... no s'ha d'esperar res de ningú, ni de res... que facis tu alguna cosa no vol dir que algú et tornarà allò... diuen que sí que hi ha energia, aquest dilluns sembla que no gaire... la gent aburrida... sempre imagino el futur massa perfecte, massa increïble... després la realitat em porta a topar de cara amb la paret de la ciutat humida... va ploure molt, vaig rodolar per terra, semblava que no m'havia passat res... va dir que vindria i no va venir, va dir que no vindria i no va venir... va dir que no vindria i no va venir... fent amics... (en diuen... Què sents? Què se sent sense sentiments? Com és? Independent. Distant. Sense deixar que res t'enredi... allunyan-te,

+monstruós

Si els teus cabells comencessin a créixer sense parar, un dia, de bon matí, estirada al llit.... Si et trobessis pastanagues pel camí, cartes de baralles despendolades… Diuen que hi ha un nen que les llença des de la seva finestra… Diuen que hi havia una vegada un cafè on succeïen coses Increïbles. Allà dins allò que et passa sembla que sigui un somni ben bé, ja que és tot encantador i magníficament perfecte. Una copa de vi. Una taula, una llum de calma. La gent parla mig en silenci, sense molestar als altres. Al carrer plou a bot i barrals, no para. La humitat de la pluja deixa un to de so i olor que remena els sentits. Torna la tardor. Has mirat avui el cel? El blau cel és trencat per nuvolets blancs de cotó fluix... Quant surts d’aquell cafè tot torna a la normalitat. Diuen que quan ets a un somni pots fer realitat tot allò que vulguis, només han d’imaginar… És a les teves mans… Què treu de la vida real que faci que no l’entenguem com un somni, conscient i inconscient, m

vaga 29*

demà vaga... arreu* 24 hores sense internet, sense llum, sense ràdio, sense tele, sense diaris... sense facebook, sense blog, sense amor... temps lliure... menys trànsit... no se si serà la lluna plena... o la meva pròpia condició... seré breu... menys és més... devegades tinc ansietat, tinc pressa... sometimes... la comunicació és el remei* deixa de pensar en tu mateixa i pensa una mica en els demés... com les dones que córren... projecta, compren, aprèn... somriu sempre... asertivitat, coach... diligència... estima i estima't sense por... sense perdre més temps... positivant* ...deberías terminar de llorar por un solo encuentro equivocado... potser podries/a ser la teva jefa, la teva couch, la teva visionaria... algú que mogui el teu món... que el trasvalsi... ulls i mirades que diuen més que les paraules... al carrer, a les andanes... els meus reflexos als miralls del metro, a les cristal.leres de les botigues... resulta estúpid... voler poseïr