Ves al contingut principal

Tinc un mapa del Nadal de Barcelona i és de plàstic.

El divendres el narcisista em va dir que pensava que feia dies que no em veia, però jo havia estat al meu espai tots els dies.
Potser ha deixat de mirar-se al mirall 5 minuts al dia i ara es fixa en mi.
Em recorda al barrufet vanitós.


Observadors internacionals.
Organitzadors.
Divers i plural.

La Constitució.
Diu que s’ha de respectar la diversitat i l’antiguitat dels territoris històrics.
És com la Bíblia, cada un i cada una treu el significat que més li convé.

Opinions.
Molt esforç de molta gent.
Alta tensió.
La gent ara s’abriga, es fica la jaqueta que més escalfa.
Ahir ensenyaven el pit, avui l’amaguen.
Segona qüestió.
Efectes secundaris.
Pressió.
Èxit ple.

L’èxit no és el resultat, l’èxit és la gent que es mou, que abans no es movia.

El dijous li preguntava a una amiga si aniria a votar al seu poble, i no sabia que es feia. Ella treballa i viu al centre de la seva ciutat i no sabia res.
S’ensementaria. No en volia saber res.

Al marge.
Fins hi tot la gent que te les idees clares es manté al marge.
Es comença a moure una mica el múscul comú, i la gent deixa cada cop més els seus assumptes personals.
La gent es deixa d’implicar si allò que veu és només una carrera personal per arribar al poder.

A fora.
Dades.

Diuen que si Catalunya fos independent tindria que sortir de la Unió Europea i fora de l’Euro.
Si fos així Espanya, sense Catalunya, també tindria el mateix camí, ja que Catalunya suposa més del 65% de l’economia de l’estat.
Sense comptar que Euskadi també voldria independència si Catalunya la te.

Les empreses catalanes tindrien que canviar el model de mercat, per que perdrien els consumidors de la resta d’Espanya.
També les empreses d’Espanya tindrien que canviar el seu model, ja que el 65% dels consumidors en massa de l’estat estem aquí.
Igual que la gran massa de majoria de població de Catalunya representem més de la meitat de l’electorat de tot l’estat.
Així que si aquí votem tots a una mateixa cosa conjuntament aquesta idea aniria a missa a la resta de l’estat.

Però aquí ni tan sols ens posem d’acord en el Barça, fins hi tot quan ho fa tant bé i ho guanya tot.

Així el 25% de tractaments de malalties greus que es tracten a Hospitals públics de Catalunya són de malalts de la resta d’Espanya i els estem pagant aquí.

Interpel·lacions des de la societat civil.
Els partits apuntats a cuita corrents.
Iniciatives populars.
No hi ha líders.
Uns s’hi apunten i altres es callen molt.
El valor de la consulta.
El que sabem.
Moltes persones mobilitzada.
Sentiments i idees al damunt de la taula.
Símbols.
Icones.
Síntesi.

Pocs i mal avinguts.
El cantó positiu.
Amagar l’ou.

Gent desconnectada.
Sense complexes.
Ressò internacional. Per la via pràctica.
La gent passa molt de la premsa.
Potser la mira per veure que hi diuen d’allò que succeeix, a veure si diuen la seva o la nostra.
La gent no hi creu, no creu, està molt lluny,
Es mira les coses de reüll, passa de llarg.
Moltes vegades viuen, vivim al marge; o ¿potser són les institucions i els mitjans els que volen mantenir aquesta distància amb la societat per mantenir els seus privilegis?

Des de lluny es pot dir el que es vulgui dir, per quedar sempre be.

A Copenhaguen no hi ha representació de Catalunya oficial.
L’estat espanyol no ha volgut cedir un espai del seu “stand” a Catalunya, com si ho ha fet Canadà amb Quevec, per exemple.
Catalunya ha hagut de contractar un espai de manera “privada” per poder ser-hi representada.
Allà on està tot el món s’hi ha d’estar.

La recta final.

Miro per la finestra.
El món avui està gris.
El silenci després.
Les darreres fulles que cauen dels arbres despullats d’aquesta tardor.
Arriba l ’hivern.

Des de els punts de vista de que uns estudis de consum com és per exemple l’EGM, que analitza el consum de mitjans audiovisuals i bens de consum, fent referència a tot el conjunt de la societat a partir d’unes enquestes fetes a uns milers de persones que representen a tota la població, podem entendre que 200.000 persones que opinen d’una manera conjunta en representació de 700.000 és una dada suficient per poder ser extrapolada i representativa.
Tot i així els estudis d’opinió també son com la Bíblia, cadascú n’extreu les conclusions més òptimes en combinació amb les seves idees.

Les iniciatives ideològiques.

L’activitat va a la baixa.

L’altre dia defensava les meves idees utòpiques davant de les meves amigues.
No sóc exemple de res, no vol dir que dugui totes les meves idees a la pràctica, només plantejo allò que m’agradaria modificar d’aquest món, coses que no m’agraden.
Tinc potser una idea del món, un somni, que no està plantejat de la manera més realista possible, ho entenc que sorprengui a la resta dels ulls i de les oïdes que m’envolten.
El canvi de sistema.
Que arribi ja l’era aquari!
Sempre s’ha de ser molt prudent.

Nadal va amb “n” en majúscula.
Mutacions del Nadal.

Jo tinc de tercer nom Nadal.
El mateix que tenia la meva avia paterna.
Ella el tenia aquest nom perquè va néixer el dia 25 de desembre de no se quin any, però allà pels anys vint de la Barcelona moderna.
Ella es deia Nadal com el dia en que va néixer.
Va donar la casualitat que el seu marit, en Joan, també havia nascut el mateix any i el mateix dia, també a Barcelona.
Va donar la casualitat que un dia, desprès d’haver tingut dos fills, van fer l’amor i van engendrar bessons, i que el més petit dels dos bessons, el que va néixer primer dels dos, va ser el meu pare, que també es diu Joan, com el seu pare i el seu avi. Tots tres Joans.

El món està ple de coincidències i/o casualitats, segons convingui.

Seguir els consells dels savis i de les dones sàvies.

Un dia un boig, un vell una mica begut i perdut, em va dir que sempre em fes la tonta, que era la millor manera d’anar pel món, fer-se la tonta, aparentar ignorància, no cridar l’atenció, passar desapercebut, era segura tàctica de triomf a la vida. Pacífica, sense cridar.
No era qualsevol dia, era la nit de Nadal del 1999.
Érem a davant del Bar Zurich, avens del Fnac, abans de la reconstrucció del triangle.

Varem pujar pel carrer Pelai i després per Aribau.
Varem trobar una altre dona mentora que ens va aturar al vell mig del carrer per desitjar-nos bon Nadal.
Dos nois van passar per l’asfalt en una moto i van cridar “gooooOOOrda!!”.
Aquesta dona estava molt grassa.
Coaccionada, sense por, va dir ràpidament: ¡Gorda tu Puta madre, Cabrón!
(Vaig suposar que la dona estava acostumada a aquestes paraules alienes i ja tenia pràctica en la resposta),

Aquell dia varem anar a un Karaoke.
Varem cantar la cançó de “Mujer contra mujer” de Mecano i les que més ens agradaven de Roxette, i alguna de Sopa de Cabra.
Quan cantava la gent el dels discos làser ficava uns efectes d’àudio que et feien tenir una veu molt millorada.

Quan eren potser ja les 8h del matí el del Karaoke ens va convidar a menjar un plat de pernil salat.

Van succeir coses molt entranyes durant el transcurs d’aquella curta nit.

Un dels temes d’aquest any 2009.
Un dels temes del proper any 2010.

Haurem de tornar a acostumar-nos a escriure un nou any, 2010.
Molts tornarem a ficar sense adonar-nos 2009 moltes vegades en comptes de 2010.
I ens en riurem un segon del nostre trasbals mental.
Pels maniàtics i maniàtiques perfeccionistes de fer apunts perfectes serà ben be un trauma, que perpetrarà la destrucció del primer paper a fer servir de la nova llibreta, per exemple.

La meva mare vol el robot aquest que neteja sol.
Abans d’ahir vaig sentir a algú que deia que l’havia comprat.
Encara no l’han provat.
És hora dons d’anar a les webs especialitzades en l’opinió dels consumidors en productes i veure que n’opinen.
Encara que no ens en refiarem prou, perquè són desconeguts: així si alguna persona propera, amb suficient poder de convicció amb la seva opinió, ens aconsella d’una o altre manera sobre l’aparell segons la seva pròpia experiència, serà llavors quan trobarem un raonament que sí tindrem en compte per adquirir o no aquell producte o servei que ha aconseguit cridar la nostra atenció.

Els pioners han d’arriscar-se i provar les coses a veure si funcionen, sense saber si son bones o no.
És el que te voler ser pioner.
Ser el primer.
Encara que si funciona molt bé, el triomf és teu.

Tinc un mapa del Nadal de Barcelona i és de plàstic, quan solia ser de metall.

Diuen al mapa que els galets que engalanen diversos punts estratègics de la ciutat són de Gallina Blanca.
Llavors dons Gallina Blanca patrocina aquest any el Nadal a la Ciutat.
També hi participen Endesa, Cespa, CLD corp, Urbaser, El Corte Inglés, Saba Abertis, Fundació Barcelona Comerç, i Barcelona Turisme Shopping line, TMB i TRAM.
Tots col·laboren en la difusió de l’esperit de Nadal.

Una nació amb dues cares.

Es pot observar que al plànol de Nadal no toca il·luminar el meu barri, no hi ha ficat ni tan sols un galet gegant d’aquests.
Barri Besòs-Mar, del Poble Nou, del districte Sant Martí.
Només han ficat un trist galet a una de les rotondes de la rambla del Poble Nou. Res més.
Potser tenim sort i hi passarà la cavalcada de reis del Clot.
Penso després existeixo.
El meu barri és dins del districte més poblat de la ciutat, te més del doble d’habitants que molts del altres districtes tant i tant il·luminats, segons dades estadístiques de la web: [www.bcn.cat/estadistica]

És actualment la zona de negocis més destacada de tota la zona metropolitana: 22@, Diagonal Mar, Centre de Convencions Internacionals, Fòrum, els Hotels més prestigiosos de la ciutat, i la zona de mar més utilitzada.
És dons una zona molt bona per fer negoci però no per il·luminar per a les persones, encara que el tram de la diagonal que creua una gran part del barri es digui de nom “el passeig de les persones”. Ni tan sols és gaire important que hi sigui la torre Agbar a una punta, i la sede d’Endesa a l’altre.
Potser no ens cal il·luminació.
Potser pensem que amb la llum de la torre Agbar ja en fem prou.
Potser no tenen en compte que actualment els dos centres comercials més potents al Barcelonés són el C.C Glòries i el C.C Diagonal Mar.
És un tant estrany que no tinguin en compte que és la zona on actualment s’ubiquen el 75% de les noves empreses de la ciutat, entre elles la potent “MediaPro”, per exemple.


És un dia tapat pels núvols.
La gent està encongida, esbafada, esbucada, esbocada, espuada, estufada, esbufada, intrínsecament el temps sempre afecta a les persones en les seves activitats i accions. Quina és la paraula incorrecte?
Si fa massa calor o massa fred la gent no vota.

El primer és el primer.
Després de les idees i les ideologies, els sentiments.

Cuida’t, estima’t.

Pintar la infantessa, el sexe i la mort.
Normalment els temes comuns de tot tipus d’artistes són l’amor i la mort.
Potser també el pas del temps, que condueix a l’existencialisme postmodern, contemporani.

Altres treballen els sentiments i totes les experiències que potencien el sentir o l’anul·len.
Noves experiències.
Punts de vista diferents.
Contundència.
Eficiència.
Sona bé.
La mar de bé.
La pregunta del dia.

Pintar als llençols, perquè?
Pintar al cos?
Potser.
Pintar en digital.

Una vegada vaig conèixer a un artista que feia tots els dibuixos a un vidre i després els escanejava, després esborrava allò fet al vidre, i es quedava sense original.
Als artistes, moltes vegades, els fa por perdre “l’original”.
Digitalitzar directament l’art.
Deixar d’emmagatzemar coses i més coses.

La professora de fotografia deia que tenia tantes fotografies a casa seva......

La professora d’Historia d’Art acumulava milers de llibres d’Art i objectes, obres a casa seva, una gran casa....
Era extraordinària la seva col·lecció....
Però un dia es va incendiar...
És llavors quan penses quin valor te tenir coses, que al final són només coses....materials...
L’essència, en canvi, no es pot destruir...

I com transmetre l’essència sense fer servir res material?
Fent xarxa?
A la xarxa es poden acumular les teves imatges, dades, textos... fins que un dia petin tots els servidors... on s’emmagatzemen totes aquestes coses, tots els uns i zeros del món.

L’Acte de crear, només pretén això, crear sensacions, extrapolar-les al seu públics, fer sentir, comunicar.... si ja ha comunicat perd la seva essència...
Hi ha coses que sempre segueixen comunicant sensacions...

El perquè de tot?

Tot allò digital és millor, diuen, però va més lent, és clar si funciona igualment a través de mitjans analògics tradicionals comuns: mega hercis.
S’acumulen els uns i els ceros. Transmissió de dades massiva.
Si tots miren el mateix canal a l’hora fent servir el mateix canar es veurà malament.

De moment tenim la oportunitat de seguir sentint i sobrevivint el nostre dia a dia, potser de tant en tant, ens tapem les oides o tanquem una mica els ulls, per poder seguir vivint sense tanta por....deixar de mirar allò que ens ofengui, ofegui....

Potser podrem sobreviure un cert temps, maquillant el resultat.
Silencis.
Sensacions.
Sentiments a flor de pell.
A pell de flor.
Els colors de les llums dels carrers.
Es manté la màxima qualitat.
Pero reduint els materials.
Acumulant menys cada vegada.


*link resultats de les consultes cada poble (tots) i les dades de participació detallades a:
http://consultes.llibertat.cat/resultats.php

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…