25.12.09

fum fum fum***

Aquesta cigarreta que hem fumo m'ha costat molt... fumar-la....
Estic païnt El Sopar... amb totes les seves lletres...
M'agrada escriure i fumar...
La meva cosina m'ha regalat un perfum d'amor... una història d'amor...
quin detall!!!
amb cor...
Avui hem parlat de la motivació, de perquè la gent vol o no vol estudiar, treballar... o anar de festa...


La gent veu el seu entorn....
Si estudies un munt... desprès potser no tens aquella feina segura de la que han pogut gaudir els nostres pares...
Aquests que estàn farts de treballar tantes hores... fent sempre el mateix... tants de dies, anys,....
Volem això?
Volem viure, sentir...
Som responsables... no volem patir... ni que pateixi ningú... per culpa nostre...
Volem gaudir de la vida...
És curta...
Sóc jove, però ja no tant jove...
Què s'espera la gent de mi?
Mai m'ha importat molt...
Què espero jo de mi?
Ser feliç... gaudir dels moments...
Improvitzar...
Sentir...

Hem de tenir els peus a terra...
Les petites coses del dia a dia...
Els detalls... omplen...
Potser no tenim sous desorbitants, potser no tenim títols que diguin el que som, però potser tampoc els volem...
Volem tranquilitat, pau, no tenir gaires preocupacions...
Ser tot lo lliure que poguem ser....
Tenint en compte el que ens envolta...

De vegades som durs, molt durs amb nosaltres mateixos, ens exigim tot i més...
Ens exigeixen tot i més...
La vida està plena d'oportunitats, però també de molts neguits...

Ara em miro, llegeixo el que escric, intento no fer moltes faltes, escriure de la millor manera possible, per què?
Què vull demostrar? Res.
M'agrada millorar, m'agrada intentar millorar, apendre...
M'agradaria explicar tot allò que es mou dintre de la meva ment...
Però és impossible...

Vull transmetre optimisme, idees, sensacions, motius per viure, per lluitar, per arriscar-se..
per divertir-se, en cada moment, en cad dia...
Vull conèixe'm a mi mateixa amb cada paraula una mica més.
Vull reconeixer a la meva ombra...
que s'allarga cada vegada més en el camí...
El meu camí.

Avui és un dia de reunió... de veure cares i mirades, de retrobar-se,... d'endinsar-se en els altres, de compartir acudits, els millors reculls d'acudits de l'any.....
d'anècdotes, la gent planteja els seus problemes quotidians...
la gent es per en ella mateixa....
potser no ens adonem que tenim un munt de persones al nostre voltant a qui importem i que ens importen, i molt...

Volen sorprendren's, volem sorpendre,... amb la millor de les nostres idees a la resta....
Ens sap greu, no retrobar-nos més sovint... ens sap greu no endinsar-nos una mica més els uns en els altres...
potser només necessiten que algú els escolti...
Sentències, jo sóc massa de sentències...
potser no estic sempre segura de tot el que dic, però se que de vegades si ho dius d'una manera clara i directe, t'escolten més...

Els eslògans del nostre dia a dia.
Frases que encapçalarien en nostre dia....
Anècdotes, paraules, només paraules, un munt de lletres... amb un sentit concret....
Perquè? Per res... per expandir-nos...
per obrir-nos...

Hi ha algú allà a fora?

Recordo tots i cada un dels sopars de nadal.
Sempre junts.

Somriures, vi, cava, llangostins, torrons, neules, cafè....
Fum al balcó...

Recordo a les meves cosines cantant nadales...
amb pocs anys...
Avui han tornat a cantar totes a la vegada...
a mi em fa vergonya...
Es fan dones, persones, senten...
em miren amb confiança, de saber... que sempre ens tindrem, com a mínim una nit a l'any, les unes a les altres...

És tant i tant extranya aquesta sensació.....
aquest sentiment que tens amb la familia...
tan a prop, i com ben be dèia la pel.lícula, i tan lluny....

Efímer és el temps....
però no les sensacions, amb el pas d'allò efímer, només queden un munt de bons records....

Les amistats, estàn les que hi son sempre... paraules...
no cal buscar...més...
és perfecte.

Amor, t'estimo***bon nadal i bones festes*** fum fum fum
tinc un caga tió i és de plàstic....
(a que no saps quina cançó he tornat a escoltar avui?