Vés al contingut principal

fum fum fum***

Aquesta cigarreta que hem fumo m'ha costat molt... fumar-la....
Estic païnt El Sopar... amb totes les seves lletres...
M'agrada escriure i fumar...
La meva cosina m'ha regalat un perfum d'amor... una història d'amor...
quin detall!!!
amb cor...
Avui hem parlat de la motivació, de perquè la gent vol o no vol estudiar, treballar... o anar de festa...


La gent veu el seu entorn....
Si estudies un munt... desprès potser no tens aquella feina segura de la que han pogut gaudir els nostres pares...
Aquests que estàn farts de treballar tantes hores... fent sempre el mateix... tants de dies, anys,....
Volem això?
Volem viure, sentir...
Som responsables... no volem patir... ni que pateixi ningú... per culpa nostre...
Volem gaudir de la vida...
És curta...
Sóc jove, però ja no tant jove...
Què s'espera la gent de mi?
Mai m'ha importat molt...
Què espero jo de mi?
Ser feliç... gaudir dels moments...
Improvitzar...
Sentir...

Hem de tenir els peus a terra...
Les petites coses del dia a dia...
Els detalls... omplen...
Potser no tenim sous desorbitants, potser no tenim títols que diguin el que som, però potser tampoc els volem...
Volem tranquilitat, pau, no tenir gaires preocupacions...
Ser tot lo lliure que poguem ser....
Tenint en compte el que ens envolta...

De vegades som durs, molt durs amb nosaltres mateixos, ens exigim tot i més...
Ens exigeixen tot i més...
La vida està plena d'oportunitats, però també de molts neguits...

Ara em miro, llegeixo el que escric, intento no fer moltes faltes, escriure de la millor manera possible, per què?
Què vull demostrar? Res.
M'agrada millorar, m'agrada intentar millorar, apendre...
M'agradaria explicar tot allò que es mou dintre de la meva ment...
Però és impossible...

Vull transmetre optimisme, idees, sensacions, motius per viure, per lluitar, per arriscar-se..
per divertir-se, en cada moment, en cad dia...
Vull conèixe'm a mi mateixa amb cada paraula una mica més.
Vull reconeixer a la meva ombra...
que s'allarga cada vegada més en el camí...
El meu camí.

Avui és un dia de reunió... de veure cares i mirades, de retrobar-se,... d'endinsar-se en els altres, de compartir acudits, els millors reculls d'acudits de l'any.....
d'anècdotes, la gent planteja els seus problemes quotidians...
la gent es per en ella mateixa....
potser no ens adonem que tenim un munt de persones al nostre voltant a qui importem i que ens importen, i molt...

Volen sorprendren's, volem sorpendre,... amb la millor de les nostres idees a la resta....
Ens sap greu, no retrobar-nos més sovint... ens sap greu no endinsar-nos una mica més els uns en els altres...
potser només necessiten que algú els escolti...
Sentències, jo sóc massa de sentències...
potser no estic sempre segura de tot el que dic, però se que de vegades si ho dius d'una manera clara i directe, t'escolten més...

Els eslògans del nostre dia a dia.
Frases que encapçalarien en nostre dia....
Anècdotes, paraules, només paraules, un munt de lletres... amb un sentit concret....
Perquè? Per res... per expandir-nos...
per obrir-nos...

Hi ha algú allà a fora?

Recordo tots i cada un dels sopars de nadal.
Sempre junts.

Somriures, vi, cava, llangostins, torrons, neules, cafè....
Fum al balcó...

Recordo a les meves cosines cantant nadales...
amb pocs anys...
Avui han tornat a cantar totes a la vegada...
a mi em fa vergonya...
Es fan dones, persones, senten...
em miren amb confiança, de saber... que sempre ens tindrem, com a mínim una nit a l'any, les unes a les altres...

És tant i tant extranya aquesta sensació.....
aquest sentiment que tens amb la familia...
tan a prop, i com ben be dèia la pel.lícula, i tan lluny....

Efímer és el temps....
però no les sensacions, amb el pas d'allò efímer, només queden un munt de bons records....

Les amistats, estàn les que hi son sempre... paraules...
no cal buscar...més...
és perfecte.

Amor, t'estimo***bon nadal i bones festes*** fum fum fum
tinc un caga tió i és de plàstic....
(a que no saps quina cançó he tornat a escoltar avui?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…