Ves al contingut principal

fum fum fum***

Aquesta cigarreta que hem fumo m'ha costat molt... fumar-la....
Estic païnt El Sopar... amb totes les seves lletres...
M'agrada escriure i fumar...
La meva cosina m'ha regalat un perfum d'amor... una història d'amor...
quin detall!!!
amb cor...
Avui hem parlat de la motivació, de perquè la gent vol o no vol estudiar, treballar... o anar de festa...


La gent veu el seu entorn....
Si estudies un munt... desprès potser no tens aquella feina segura de la que han pogut gaudir els nostres pares...
Aquests que estàn farts de treballar tantes hores... fent sempre el mateix... tants de dies, anys,....
Volem això?
Volem viure, sentir...
Som responsables... no volem patir... ni que pateixi ningú... per culpa nostre...
Volem gaudir de la vida...
És curta...
Sóc jove, però ja no tant jove...
Què s'espera la gent de mi?
Mai m'ha importat molt...
Què espero jo de mi?
Ser feliç... gaudir dels moments...
Improvitzar...
Sentir...

Hem de tenir els peus a terra...
Les petites coses del dia a dia...
Els detalls... omplen...
Potser no tenim sous desorbitants, potser no tenim títols que diguin el que som, però potser tampoc els volem...
Volem tranquilitat, pau, no tenir gaires preocupacions...
Ser tot lo lliure que poguem ser....
Tenint en compte el que ens envolta...

De vegades som durs, molt durs amb nosaltres mateixos, ens exigim tot i més...
Ens exigeixen tot i més...
La vida està plena d'oportunitats, però també de molts neguits...

Ara em miro, llegeixo el que escric, intento no fer moltes faltes, escriure de la millor manera possible, per què?
Què vull demostrar? Res.
M'agrada millorar, m'agrada intentar millorar, apendre...
M'agradaria explicar tot allò que es mou dintre de la meva ment...
Però és impossible...

Vull transmetre optimisme, idees, sensacions, motius per viure, per lluitar, per arriscar-se..
per divertir-se, en cada moment, en cad dia...
Vull conèixe'm a mi mateixa amb cada paraula una mica més.
Vull reconeixer a la meva ombra...
que s'allarga cada vegada més en el camí...
El meu camí.

Avui és un dia de reunió... de veure cares i mirades, de retrobar-se,... d'endinsar-se en els altres, de compartir acudits, els millors reculls d'acudits de l'any.....
d'anècdotes, la gent planteja els seus problemes quotidians...
la gent es per en ella mateixa....
potser no ens adonem que tenim un munt de persones al nostre voltant a qui importem i que ens importen, i molt...

Volen sorprendren's, volem sorpendre,... amb la millor de les nostres idees a la resta....
Ens sap greu, no retrobar-nos més sovint... ens sap greu no endinsar-nos una mica més els uns en els altres...
potser només necessiten que algú els escolti...
Sentències, jo sóc massa de sentències...
potser no estic sempre segura de tot el que dic, però se que de vegades si ho dius d'una manera clara i directe, t'escolten més...

Els eslògans del nostre dia a dia.
Frases que encapçalarien en nostre dia....
Anècdotes, paraules, només paraules, un munt de lletres... amb un sentit concret....
Perquè? Per res... per expandir-nos...
per obrir-nos...

Hi ha algú allà a fora?

Recordo tots i cada un dels sopars de nadal.
Sempre junts.

Somriures, vi, cava, llangostins, torrons, neules, cafè....
Fum al balcó...

Recordo a les meves cosines cantant nadales...
amb pocs anys...
Avui han tornat a cantar totes a la vegada...
a mi em fa vergonya...
Es fan dones, persones, senten...
em miren amb confiança, de saber... que sempre ens tindrem, com a mínim una nit a l'any, les unes a les altres...

És tant i tant extranya aquesta sensació.....
aquest sentiment que tens amb la familia...
tan a prop, i com ben be dèia la pel.lícula, i tan lluny....

Efímer és el temps....
però no les sensacions, amb el pas d'allò efímer, només queden un munt de bons records....

Les amistats, estàn les que hi son sempre... paraules...
no cal buscar...més...
és perfecte.

Amor, t'estimo***bon nadal i bones festes*** fum fum fum
tinc un caga tió i és de plàstic....
(a que no saps quina cançó he tornat a escoltar avui?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

tu pasión vital es aquello con lo que jugabas

mucha gente quiere encontrar una idea de negocio que le lleve al éxito económico y vivir feliz para siempre... sin tener que rendir cuentas a un jefe... ser tu propio jefe... o jefa... la mayoría de personas emprendedoras que han tenido éxito efectivo se han dedicado a algo que les apasiona desde siempre... muchas viven de hablar en conferencias, escribir libros de 120 páginas... y crear institutos de... quizás por ser tertulianos en algún programa de radio y tv... siempre dicen algo similiar... que dejemos a un lado los problemas políticos o del mundo que no podemos alcanzar... y nos centremos en algo tangible... real... pero si todas nos dedicaramos a dar discursos y sobretodo a escribir libros... nos cargaríamos los pocos árboles que quedan en el mundo... quizás esa vía está ya muy trillada aunque cada persona podría desarrollar una nueva línea que conectaría con ciertos públicos... como la música... o el arte o el cine... las posibilidades son infinitas... ya que cada ser puede…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…