20.11.09

Políticament correcte*


La mirada de l’artista.
.

La mirada intensa, vital i complexa ens ofereix l’oportunitat d’una trobada inèdita amb les obres seleccionades.

'Cosmètica dogmàtica', la mostra interroga l’art tot situant-lo en contextos que activin actituds crítiques i que propiciïn experiències visuals significatives.

El plaer d’elimininar, d’escriure i parlar.
Comunicar-se.
En busca del foc.
En busca del sol.
Tinc que reescriure el meu projecte.
És personal, però ha de ser encara més íntim, diu la dona a l’altre banda del telèfon.
Trucades.

A França una cinquantena d’empreses s’han posat d’acord i han eliminat les dades personals dels currículums vitae dels professionals que opten als llocs de feina per cobrir.
Eliminen el nom, el sexe, la raça, l’origen, la seva adreça, inclús l’edat; i també la fotografia.
Volen magnificar un dels seus lemes essencial “la igualtat”.
Volen, que, a l’hora de triar els nous treballadors els seleccionadors no tinguin prejudicis personals.
Volen triar per les seves qualitats merament professional.
Així han augmentat, per exemple, en un 50% la contractació de dones.
Així, potser, aquesta manera de triar treballadors, veient els òptims resultats, s’estendrà obligatòriament a tot l’estat francès.

L’altre dia una noia de la nostra classe de Marketing va esmentar la idea de que ella tenia la il·lusió vital de que algun dia no fos gens important la indumentària dels treballadors per desenvolupar qualsevol feina.
Ho deia desprès d’un debat que va proposar el professor arrel de la qüestió de que actualment la imatge dels professionals és essencial per trepar més i més.

Potser a una dona que s’està a casa seva i obre la porta a un comercial, algun dia, tant li farà si aquest va folrat de tatuatges, porta cresta punk, o un aspecte més desenfadat en general.

La imatge. La indumentaria.

Estem acostumats a creure en les persones amb una vestimenta adequada, els homes amb americana i corbata, les dones amb faldilla i americana, camisa de colors femenins, etc. Un aspecte formal, seriós és imminentment preponderant en tot el procés de venda.
Confiaràs en allò que t’expliqui un personatge vestit a l’estil més “rocker” possible, per exemple, sobre la grip A?
Creuries més en la seva paraula si anés disfressat de metge (bata blanca, etc)?
Confiaries potser més en ell si el coneguessis personalment i coneguessis la seva trajectòria impecable com a metge.
Potser confiaries més en ell si, encara que no fos amic teu, fossis també un aficionat a la música de Loquillo?, o sigui, que aquest aspecte físic el trobessis proper al teu gust?

La gent pateix, te por, avui fumaré menys penso, crec, somio.
Potser no.
Busco excuses per esvair la meva impotència a poder deixar de fumar.
Indecisió.
La font de les ànimes, on és?

Valor afegit: autoestima alta.

Tothom s’equivoca, no es pot tornar enrere, però com a mínim no facis perdre encara més temps i energia. No hi tornis. O intenta no tornar-hi.

Ningú es perfecte, i a més, crec, que ningú és perfecte en res, mai.
Perquè la societat ens vol “aspirant”.

Quins són els objectius de la teva vida?
Quins plans tens per la teva vida?



Viva la revolució!!!!
Fora banderes, fora orígens, siguem lliures... sense logotips medievals de colors...
sense escuts i sense pors...
Cada un o una a la seva bola...
sense molestar a la resta....
lliure albir ???



link dels bitxos que m'han despertat...
http://www.erkyperky.com.au/