Ves al contingut principal

Políticament correcte*


La mirada de l’artista.
.

La mirada intensa, vital i complexa ens ofereix l’oportunitat d’una trobada inèdita amb les obres seleccionades.

'Cosmètica dogmàtica', la mostra interroga l’art tot situant-lo en contextos que activin actituds crítiques i que propiciïn experiències visuals significatives.

El plaer d’elimininar, d’escriure i parlar.
Comunicar-se.
En busca del foc.
En busca del sol.
Tinc que reescriure el meu projecte.
És personal, però ha de ser encara més íntim, diu la dona a l’altre banda del telèfon.
Trucades.

A França una cinquantena d’empreses s’han posat d’acord i han eliminat les dades personals dels currículums vitae dels professionals que opten als llocs de feina per cobrir.
Eliminen el nom, el sexe, la raça, l’origen, la seva adreça, inclús l’edat; i també la fotografia.
Volen magnificar un dels seus lemes essencial “la igualtat”.
Volen, que, a l’hora de triar els nous treballadors els seleccionadors no tinguin prejudicis personals.
Volen triar per les seves qualitats merament professional.
Així han augmentat, per exemple, en un 50% la contractació de dones.
Així, potser, aquesta manera de triar treballadors, veient els òptims resultats, s’estendrà obligatòriament a tot l’estat francès.

L’altre dia una noia de la nostra classe de Marketing va esmentar la idea de que ella tenia la il·lusió vital de que algun dia no fos gens important la indumentària dels treballadors per desenvolupar qualsevol feina.
Ho deia desprès d’un debat que va proposar el professor arrel de la qüestió de que actualment la imatge dels professionals és essencial per trepar més i més.

Potser a una dona que s’està a casa seva i obre la porta a un comercial, algun dia, tant li farà si aquest va folrat de tatuatges, porta cresta punk, o un aspecte més desenfadat en general.

La imatge. La indumentaria.

Estem acostumats a creure en les persones amb una vestimenta adequada, els homes amb americana i corbata, les dones amb faldilla i americana, camisa de colors femenins, etc. Un aspecte formal, seriós és imminentment preponderant en tot el procés de venda.
Confiaràs en allò que t’expliqui un personatge vestit a l’estil més “rocker” possible, per exemple, sobre la grip A?
Creuries més en la seva paraula si anés disfressat de metge (bata blanca, etc)?
Confiaries potser més en ell si el coneguessis personalment i coneguessis la seva trajectòria impecable com a metge.
Potser confiaries més en ell si, encara que no fos amic teu, fossis també un aficionat a la música de Loquillo?, o sigui, que aquest aspecte físic el trobessis proper al teu gust?

La gent pateix, te por, avui fumaré menys penso, crec, somio.
Potser no.
Busco excuses per esvair la meva impotència a poder deixar de fumar.
Indecisió.
La font de les ànimes, on és?

Valor afegit: autoestima alta.

Tothom s’equivoca, no es pot tornar enrere, però com a mínim no facis perdre encara més temps i energia. No hi tornis. O intenta no tornar-hi.

Ningú es perfecte, i a més, crec, que ningú és perfecte en res, mai.
Perquè la societat ens vol “aspirant”.

Quins són els objectius de la teva vida?
Quins plans tens per la teva vida?



Viva la revolució!!!!
Fora banderes, fora orígens, siguem lliures... sense logotips medievals de colors...
sense escuts i sense pors...
Cada un o una a la seva bola...
sense molestar a la resta....
lliure albir ???



link dels bitxos que m'han despertat...
http://www.erkyperky.com.au/


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

tu pasión vital es aquello con lo que jugabas

mucha gente quiere encontrar una idea de negocio que le lleve al éxito económico y vivir feliz para siempre... sin tener que rendir cuentas a un jefe... ser tu propio jefe... o jefa... la mayoría de personas emprendedoras que han tenido éxito efectivo se han dedicado a algo que les apasiona desde siempre... muchas viven de hablar en conferencias, escribir libros de 120 páginas... y crear institutos de... quizás por ser tertulianos en algún programa de radio y tv... siempre dicen algo similiar... que dejemos a un lado los problemas políticos o del mundo que no podemos alcanzar... y nos centremos en algo tangible... real... pero si todas nos dedicaramos a dar discursos y sobretodo a escribir libros... nos cargaríamos los pocos árboles que quedan en el mundo... quizás esa vía está ya muy trillada aunque cada persona podría desarrollar una nueva línea que conectaría con ciertos públicos... como la música... o el arte o el cine... las posibilidades son infinitas... ya que cada ser puede…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…