Ves al contingut principal

Noms comuns.

12.000 dones a Catalunya han denunciat als seus homes durant aquest any.
A l’altre banda de la foto.
Productes Vaca.
El locutor de radio introdueix una falca publicitària amb una frase de atorga confiança a aquest producte.

Aquest acte simple i mínim li pot reportar potser 6.000€ al mes.
Tarifes suports del mitjans de comunicació ( Infoadex.com).

La ràdio és gratis. La pots sentir sense pagar, només has de tenir l’aparell adequat.
Si fan futbol a la televisió de pagament tu el pots sentir, com sempre, gratis a la ràdio.

La ràdio es basa en la seva immediatesa. Si acaba de succeir alguna cosa important, a la ràdio de seguida ho emetran.

Gratuïtat i immediatesa, son coses que sonen a Internet.
Aquestes dues paraules ara mateix són els valors afegits que més tenim en compte els consumidors, compradors i pirates.

Hi ha moltes ràdios pirates a la ona F.M.
Però ara també hi ha moltes ràdios a Internet, inclús qualsevol persona pot crear la seva pròpia ràdio a la seva web.
L’avantatge que tenen aquests models de ràdio últims és que poden comptabilitzar l’audiència, cosa que al ràdio convencional no pot fer.

Gràcies a les dades del EGM la ràdio cobra unes tarifes per incloure publicitat en les seves emissions.
Les franges horàries més cares o més buscades són la del matí (8h-primera hora) i la de la nit ( 24h – programes esportius).
L’EGM s’elabora tres vegades l’any mitjançant enquestes a persones anònimes que representen el total de la societat; els hi pregunten, per exemple:
-. Escoltes la ràdio?
-. Digues una emissora que hagis escoltat ahir?
Són enquestes tancades i dicotòmiques d’un durada màxima de 30 minuts,
La gent ha de respondre ràpid, sense pensar massa.

En els resultats basen el preu de la publicitat.

El anunciant que més inverteix en publicitat és El Corte Inglés. Inverteix molt.
Amb aquesta inversió, fica publicitat a totes les ràdios punteres, a totes les televisions, etc.
Es garanteix que no es parli malament d’ell.
Les ràdios, que pertanyen a grans empreses de comunicació, com els diaris, basen els seus sous en aquesta publicitat.
Així no diran mai res dolent d’aquell que més els hi paga.

No es que tingui res en contra de El Corte Inglés que no tingui en contra de Carrefour, l’estat espanyol o Zara.
És només un exemple per explicar que ens diuen el que els hi va be,
Demagògia autònoma.
Dades públiques.
Grans silencis.

M’agrada saber que El Corte Inglés dona molta feina a molta gent aquí.
Però és la base que nodreix també la ideologia que aquí ens va clavant ganivetades als costats.
Els tocs de taló al terra per demanar atenció.
Fer veure que reinverteix tots els beneficis a la societat, quan el que fa es crear més negoci, per exemple.
Contractes amb assegurança de vida obligatòria.
Paguen el mínim del mínim a la gent.
Es fan amb el monopoli d’algunes petites empreses, fan que tothom depengui d’ells.
Així ningú es queixa.

T’obliguen a ficar llegiu a les escombraries per que ningú se n’aprofiti.

I tots els anuncis fets amb el cul que fan durant tota la seva existència i fiquen com volen i on volen, i ningú no diu res, inclús el col·legi de publicitari, que tant i tant crida sempre amb irregularitats, aquí no diu res, perquè és qui els dona de menjar.

La repetició, diuen en els seus vídeos formatius, fa que aprenguis.
També diuen que les dones són molt mes maques maquillades.

Desitjo i espero que aquesta situació rebenti ven aviat.
I això pot succeir amb Internet i la llibertat que atorga.
Encara que hem de saber que El Corte Inglés és un dels primers accionistes de Telefónica.
Perquè la gent segueix tenint Telefònica sabent la ideologia dels seus directius?
Perquè la gent segueix tenint Telefònica sabent que és més car i no fan cas ni tenen cura del client?

Telefónica. PP. El Corte Inglés. Acciona. Real Madrid?

S’ha de saber que La Caixa és propietària de Gas Natural, aquesta de Unión Fenosa, té accions a Iberdrola i a Endesa...de mig Barça...
Que La Caixa és propietària de Caja Madrid, que es basa bàsicament en la Asseguradora Mapfre.
Potser el Santander és el banc més independent, però perquè és qui té més diners...i així qui dona liquiditat a les entitats més grans de l’estat...
També que el Grup Planeta és propietari de l’Avui i del ABC, a l’hora.
Hipocresies, contradiccions.



Noms comuns.
Cul de sac.
*Esperar asseguts: es esperar a Godot, esperar alguna cosa que saps que no arribarà.
(Però els que se’n van... perden la cadira....

Ajudar a que els que t’envolten i t’estimen tinguin èxit.
Que allò que penses i sents tingui èxit, ressonància, que arribi. Passió.
Apropar-se a aquelles persones que són diferents.
Allò que diu la lletra de les cançons.
Llibertat.
Jo no sóc d’aquí... diu la noia... d’on ets?
Som de tot arreu, penso.
Aquells que tenim la mateixa convicció comuna de viure en pau, som del mateix lloc.
Tenim la mateixa bandera, els mateixos colors ens identifiquen.
Drets i deures. Amor, plaer, tolerància.
Pau.
Gràcies.
Paraules.

Bon dia.
Viatjar per carretera. Fonts.
Vots. Democràcia, només fa uns anys que les dones podem votar amb llibertat.
La identitat està per fer. Drets històrics i aquelles coses que ja existien molt abans.
No se li pot fer massa cas diuen, demanen que estem tranquils.
Quin és el bon camí?

Moviments.
Els polítics i les polítiques.
Títols. Capital.
Productes vaca, gos, estrella, i locomotora.

Rodar. Explicar. Papers. Producció. Il·lusió. Films.
Enllestint.
Londres.
Gol.
Escut. Colors, idees, sentiments. Llagrimeta.

El cambrer del restaurant vegetarià em recorda al protagonista de la sèrie Lost.
Assoliran. Comprovar que tot estigui correcte.
Màgia.
Moments que passen. Gaudir que no disfrutar.
El cant de la cantant.
Honor.

Va amb v o amb b?
Comunicació. Aigua de 1 Lite i mig.
A les mans.
Caps de setmana.
L’anul·lació de la identitat.
El somni de l’aigua.
Discs durs multimèdia.
La sorpresa, cicle d’emocions.
Nord-sud.com
Agenda. Cultura.
Sonen els tambors. Idea, Créixer, reptes.
Passió, motius.
Loteria.
Música.
Quotes, diners. Agrupacions, especialistes. Vins. Cava.
Ampolles. Pla B.
Temps. Bogeries.
El pitjor lavabo del món.
El més brut.
Surt ràpid.
Estoy aquí por la pasta.
M’avorreixo molt. Quan era nen i no hi havia Internet.
L’estrès excita. Diuen.
A vegades l’estrès fa que sentis una adrenalina addicional a la teva rutinària existència, que et fa creure que ets a la cresta de la ona.
Es contrauen les sienes. Potser després tens mal de cap.
Alguns VEUEN EL FINAL DE LA crisi però nosaltres no, diu un anunci...

Com Darwin L’ART I EL DISSENY evolucionen I COM DARWIN FAN SERVIR ARA, QUE ESTÀ MÉS DE MODA... el cos humà, els animals...
Per crear mobiliari.... i per ficar productes i serveis a ofertar...
Arrebossar cossos i animals...
Després dels tetris.. d’oficines....
Després de les paraules alienes...
Després de l’odi ve la calma... diuen...
Després de tot... encara queda temps per reposar les coses que facin falta...
Després dels mobles fets amb peces de lego, o mecano, o bombolles...
Després dels mobles i el merchandissing transparents (bosses dels que veus el seu contingut... com l’administració pública de Sant Cugat...

Després de tot tornem a l’origen de les espècies...
El meu primer maquillatge a la meva mare, amb rotring, i indeleble...(diu el dissenyador a la ràdio)...
Amb trames Muaré... no et maregis encara que vinguin corbes...

Què veus a la tele?
Sèries en reposició dels anys 70.
(Friki).

Què veus a la tele?
Fútbol.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
No tinc tele, no la miro.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Telenoveles sudamericanes.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Programes del cor, realityshows, etc.
(Un altre tipus de friki).

Què veus a la tele?
Telenotícies de la2 .
(Friki).

Què veus a la tele?
Documentals.
(Friki o persona que fa migdiades).

De fet veure la tele o no tothom som frikis, perquè no s’acaba ben be d’entendre l’esperit que desprenem amb els nostres hàbits de consum, de costum.
Els anuncis son divertits?
Compte.
Tinc gana, ganga, les mides exactes. Sense cap compromís. A qualsevol lloc de Catalunya o Andorra.
Les 4P. Marketing Mix. Publicitat turística, publicity? Cambrils? (de fet es nota que aquesta falca no l’ha fet un publicitari....o no tenia res mes a ficar al temps de publicitat...perquè “publicity” de fet és fet publicitat de manera que ningú sàpiga que fas publicitat...així que mai diràs en un anunci sobre un acte sobre publicitat que fas “publicity””!!!!! Perquè de fet la publicity no és publicitat, són tècniques de fer connotar la teva marca, producte o servei sense fer servir la publicitat tradicional.

Potser hi ha massa gent fent feina que no li pertoca, i massa gent amb coneixements a l’atur.
Però com tots som una mica frikis, ja ens va bé.

Un final feliç sempre és millor acollit que un de dolent.

Déu meu, estic criant un monstre.
Fer la feina, però... no cal que els hi donis pistes... si et poden passar feina te la passaran...

Però ara tenim el poder a les nostres mans...
Podem dir la veritat, d’allò que veiem i creiem...

Podem escriure com pensem i no com ens han dit que escrivim...
Qui ha decidit que en català és “bloc” i no “Blog”... a mi m’agrada més “Blog”.
Qui ha decidit que en català sigui “el web”, jo li diré sempre “la web”.... potser perquè sóc feminista... o el que sigui...
Però em sona malament “el web”....


*Grunge. Estètica. Curt Cobain. Retalls de texans. Neix el retro-grunge als nostres carrers. L’apocalipsi de la moda.
Ja no tornarem a comprar roba, recuperarem tot allò que tenim a l’armari oblidat, quant més diferent i original siguis...millor...
Revival... cada vegada amb menys distàncies... extinció de les cadenes de moda... ja no hi ha temporades (canvi climàtic que potser ells han contribuït a conrear...
Perquè tinc més ganes d’anar a l’armari de la meva mare i/o pare a veure que hi trobo que pugui recuperar... que anar al H&M a veure com se’ls acaben les idees...és real...

A Internet tenim la clau per començar a ser més lliures, a saber la veritat...

Perquè si no ets a Internet no existeixes...
Perquè una web val més que mil paraules...
Perquè a Internet ho tens tot...ràpid, en temps real i gratis.

Aquests ítems són els que s’haurien de començar a aplicar totes aquelles empreses i entitats que vulguin conviure amb el nou esperit que recorrerà el món.

Regals fets a mà, o busques com fer-los a Internet.
Reduïm costos, ampliar el mercat, mercat creixent. Producte estrella.
Regala somriures. Detector facial.

Una caixa és gran i una capsa és petita.
Un moment. Si us plau. Escoltar i estimar.

Tenir en compte. La fogonera. La ciutat.

No vull perdre més el temps i l’energia.


Art, amor lliure de veritat. Anarquia. Bakunnin. El món.

Quina és la seva feina, dir les notícies, no ser notícia o fer-les.
Qui ha de parlar són els ciutadans i ciutadanes.
Però no hem d'oblidar que tots i totes ho som.


Per exemple, a Cuba... ara mateix els bloggers són qui porten la veu cantant... i a través dels seus escrits on-line.. transmeten les seves opinions de la realitat... potser més real que la premsa del govern... o potser no...
http://www.telemundo51.com/noticias/16352520/detail.html
http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20091125/53830870929/los-blogueros-toman-el-relevo-de-la-disidencia-clasica-cubana.html
http://www.y-cuba.com/noticias_bloggers_cuba.php



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…