Ves al contingut principal

En busca del sol...

Dintre de poc demanaràn un negre que els abaniqui i un cubata,
M’ho jures per Snoopy?
Un allargament.
Vale.
Ejem.
Queé?
A lo major no lo necesitan, pero por pedir que no quede.
Con el calor que está haciendo…
Por si acaso, derepente…
Ok…
Ya me lo has dicho…
(sonido de llaves y cajones..
Y para encender la Nexpresso si hace falta…
Tienes llavero?
Claro..
Las dava por perdidas…
Esta és tuya?
No!
(pim, pim, pim… teclea alguien un sms)...
Buenos dias, ya has amanecido? (son las 10.10h)…
No ves muy barato el precio? Sólo son 12.000€….
Por eso… si….


“En fi” – comodí de paraules que la gent fa servir en exceso, i jo no soporto, a la ràdio es pasen tres pobles… repetint aquestes parauletes, potser

Ahir, els meus dos odontòlegs explicaven, mentres tenien les seves mans a la meva boca…
Les seves vivènvies, sense cap mirament, sentimentals..
La noia està liada amb un altre odontòleg...
Que te gelos del company d’ella que ara mateix te les mans a les meves dents...
El noi diu que no vol anar de viatge amb la seva novia...
Ella diu que si no funciona amb aquest noi, ja en te uns altres per si de cas...
Diu també que les altres noies del grup d’odontòlegs, companys de feina...
Parlen d’ella i d’ell que creuen que estàn junts...
Es veu que el noi que te les mans dins meu... és el noi de moda entre les demés noies...
Ell diu que li sorprèn.. ser la víctima de les converses femenines... a la sala de fumadores...
Però que també li fa gràcia...

Pujo i baixo a l’ascensor...
La meva mare diu que tota la família està infestada d’una passa...

Pico al número 6 a la botonera de l’ascensor de l’edifici d’oficines...
Però m’atura, per error, a la planta 3, jo surto pensant que la planta és la meva...
És pràcticament igual que la meva... però no trobo la porta a la meva oficina compartida...
I em veig en un entorn conegut però a la vegada desconegut...
Torno a l’ascensor i entenc que no és la meva planta.
Llavors, ja a dins de l’ascensor ascendint fins al pis sisè, pensava en la pel·lícula “Cómo ser John Malkovich” i la seva planta 7 ½
On els sostres son més baixos de lo normal... i els oficinistes tenen que caminar amb l’esquena torçada per no topar el cap amb el sostre...

Absurd, ironia, paraules, fora de context.

És important, que si se’t veu el cul, si se’t cauen els pantalons, com sovint em passa a mi, duguis unes calces maques.
Per que m’agrada.
Cançons, paraules, que t’arriben al cor.
Silencis propers. Sentiments.
All I do it’s for you, Brian Adams.

Com be sap la gent que més em coneix, se’m dona molt malament mentir, o amagar una veritat.
Així que un dia, ja fa molt de temps, vaig decidir intentar no tornar a dir mai més mentides, pel meu be, perquè després sempre fico la pota, i m’enxampen.
Així m’he de preocupar menys del que dic, i així no tinc por de seguir sent tant inconscient i impulsiva com m’agrada ser en les meves divagacions dicotòmiques mononològiques o si pot ser, millot, diàlegs.

Si algú em diu que no digui alguna cosa, corre el seriós perill, de que des de aquell just moment ho digui i més que mai.
En silenci, si que penso, tot allò que revolta al meu cor, allò que l’incendia o l’encén.
Encara que aquí en aquest blog, potser intento donar-li voltes, més que res per poder, algun dia a entendre-ho.
Per practicar el meu lèxic i l’ortografia.

Recordo quan tenia potser uns dotze anys, la meva cosina i jo fèiem els deures d’estiu a la cambra que ens van deixar de la casa de la meva iaia del poble.
Encara que sigui l’agost més calent del món allà dins sempre fa fresca.
Diuen que és degut a que les parets són molt gruixudes, per que és una casa vella, de les d’abans, ben feta.
La meva iaia vol que li toqui la loteria per poder arreglar-la i que continuï durant molts anys més.
No vol morir-se sense saber que aquella casa continuarà d’en peus.
Potser, sembla estrany, però crec que aquesta és la única raó per la qual m’agradaria ser rica. Però això sí, m’agradaria guanyar-me els diners de bones maneres. Potser també m’agradaria que algun dia les meves pintures tinguessin èxit, per que la meva iaia ho pogués veure i es sentís orgullosa de mi, encara que ja se que s’hi sent molt orgullosa de mi, ja m’ho diu.
Poder arreglar la nostra casa.
La casa de la meva família.
La de la porta blava.
La que te dos cuines, una de vella i una de nova.
La que te llar de foc i xemeneia.
La que te un munt d’habitacions i llits antics, i matalassos vells farcits de llana d’ovella que la meva iaia mai ha volgut canviar per uns de làtex.
Ella li va comprar la casa a tots els seus germans.
La casa està al mig del poble....
Recordo quan escoltava nou-centes noranta nou vegades les cançons dels disc respiratori d’en Brian Adams i després el de Bon Jovi*
Traduïa les cançons per saber què deien... els cd mel’s va regalar la meva tieta, que es professora d’anglès... i m’ajudava a traduir...però crec que no era molt difícil...
La música, sembla, que em segueix perseguint... allà on sigui...
O sóc jo que em deixo sorprendre?
Tinc ganes de sorpresa!!! (ais... que se m’escapa!!!



Bon cap de setmana...
S’ha parat el rellotge...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…