Ves al contingut principal

E l t e m p s qu e t r i g ue n l es c ose s a fe r ef ec t e.

E l t e m p s qu e t r i g ue n l es c ose s a fe r ef ec t e.

El cafè i l’alcohol tarden una hora en fer efecte.
Segons les circumstàncies, més o menys.

Efecte. Efectiu.
Amor. Estrella. La súper heroïna du l’estrella a la ma.
Du. Dur. Cançons que em fan sentir ben endins, ben profund.
Comença la setmana, comença un altre mes. Comença el dia.
Res mes... i tant! I tot. Avui fa un dia radiant. Ple, plena. Espectacular al quadrat.
True love, Madonna. Lucky Luke o Camarón. Nenes i nens. Adhesius. Gent. Amistats. Més que família. Paraules al cub.

Customitzar la ciutat, recrear els recons.
Renovar. Fiuuuuuuuuuuu. No cal dir res. Amb tota la calma. Amb tota la pau de la pell escalfada i tendre, envoltada.
Tuc, tuc.  Com t’imagines el paradís?. El teu paradís personal. Et lligues a les estrelles.
Dóna-li nou voltes. Fes-lo girar nou vegades i obre’l. Obre’t. Descobreix i somriu. Els moments. Deixa que et faci efecte.
Els instants aquest que no pots retenir, que son eterns, detalls de temps, de plaer, de llum, de raig de llum, de dins.
De ben endins cap enfora. Aturades. Tornen endins, reflexes tan forts que esclaten en petits pics d’emoció immensa.
Podria dibuixar en paraules enormes, de nou-cents noranta nou colors, al sòl de la carretera, les paraules d’amor més plenes. Podria escriure-ho al cel.
Podria cridar més alt però no més clar,no més intens.
No arribaria a ser mai tan i tan intens com ho sento. A qualsevol indret de Catalunya o Andorra. La gent no sap on son les coses i alguns indrets.

Surto al carrer, el meu moment, surto al sol. Camino cercant el sol. La seva escalfor.
Ajupo el cap per que el sol m’acariciï el clatell. Sento millor i més intens tot.
Hipersensible. Gràcies, moltes gràcies. A poc a poc. Més petitó.
Amb molta calma. Amb tota la calma del món.
Somric endins. La pell escalfada.
Respiro. No es pot respirar i beure a l’hora. No.
Dia nou. Zombies.
Media tic’s. El canvi mediatic, el canvi climàtic. Efecte hivernacle.
Ciutat Vella. Quina escalfor!!!. Guitarres, vols una guitarra?
Vol una guitarra. Tens una guitarra per casa que no facis servir?
La revolució dels petits gestos ha començat. Som-hi!
El Bon Temps perseguint la tempesta.

Poema visual transitable en tres temps: naixement, camí -amb pauses i entonacions- i destrucció.
Llibre de visites. Font Mutant. Onze poliedres. Elogi de l'aigua. El Submarí soterrat. La Colometa. Rellotge de Sol"Astrolabi". Núvols de paraules clau d’amor. Love. Oasis. Petons*
Durant la reforma de la plaça del Sol (1986), es va pensar a posar-hi un rellotge de sol realment original, d'estil còncau. L'escultor, Joaquim Camps -nét de Camps i Arnau, un altre escultor gracienc- va decidir posar-hi de forma destacada dues figures, la de Virgo i la de Sagitari, en aquest segon cas perquè era el seu signe del zodíac*1. Originàriament es volia que les dotze figures que componen el zodíac fossin grans, però es va tenir por que l'aparcament subterrani no suportés el pes. Com a rellotge de sol és un dels més originals de Barcelona, ja que no sovintegen els rellotges d'aquesta mena, anomenats equatorials. La implantació de l'escultura sorgeix davant el fet que la caixa de l'ascensor que dóna servei al nou aparcament subterrani, per tal de complir la longitud del recorregut de seguretat, emergia sobre la plaça en el que podia ser una peanya. Així es va plantejar d'instal·lar-hi una escultura a sobre. La reforma va coincidir amb el 140è aniversari de la famosa plaça, on abans havia existit un altre símbol, l'arbre de la llibertat*2. Erròniament, s'ha estès el costum d'anomenar astrolabi aquest monument, quan un astrolabi*3 és un objecte ben diferent.
Davant del número 9-10, habitatge de dues plantes típic del barri de Gràcia*4, es troba situada l'obra escultòrica de Joaquim Camps.
3* Què és un astrolabi?





1.- Un bar del barri de Gracia.
2.-  Un astrolabi és un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven.




1* Perquè els artistes trepitgen la seva obra amb el seu ego?
2* Perquè no van refer l’arbre de la llibertat? No era prou bonic aquell símbol? Era impressionant no com a símbol?
4* El món de la fantasia. Habitatge típic?. Crec que a Barcelona cap model d’edifici està repetit més de 3 vegades!

Ofèlia ofegada. Conec una Ofèlia ofegada de veritat. La recordo imaginant el seu món de mentida. La recordo en aquell restaurant xinès esvaint-se entre els seus records. La solitud pot tornar boges a les persones. S’acostumen a elles mateixes i desprès no poden suportar la resta de persones. Socialització. Immersió en una mateixa. Tenia bon gust com totes les dones nascudes sota el signe d’aquari que conec. Deia que havia estat a Nova York amb quatre anys, que viatjava amb la seva avia per tot el món, i també, a vegades, viatjava sola amb aquesta edat. Deia que pels nens d’aquesta edat els vols en avió eren gratuïts. Deia que en Mao tSe Tung parlava català amb ella, que no volia que ningú sabés que sabia parlar en català, que només li havia dit a ella. Que mantenien una relació via cartes ella i el dictador xinès.
Ofèlia ofegada en la seva realitat paral·lela. Amb el seu barret de la bohèmia francesa, qualsevol podria pensar que era pintora, amb aquella imatge tant estereotipada. Volia estimar i ser estimada, volia ser escoltada, però no tenia gaire paciència per escoltar la realitat comuna, o la dels altres. Era una monòleg de dona. Era una dona enganxada a explicar als demés allò que no parava de girar mai al seu cap. Volia impressionar-nos amb les seves experiències personals? Perquè? No calia. Només volíem ser amigues seves. Una Voll-Damm amb estrella. Més endins. Només queden els records de la seva imaginació descontrolada. En efecte. L’efecte mare nodrissa. Desafecció.
Perquè la gent vol impressionar als demés? Vols dir que impressiona que siguis amiga d’en Mao tSe Tung?
Un metro quadrat. Tres persones de negre. Art efímer. No pots afegir res més. Increïble. Carnaval. No pateixis.
He tingut el somni reiterat de navegar per la costa est del continent Americà. Que entrava a Nova York amb vaixell i veia la immensitat de l’estàtua de la Llibertat. Desprès baixàvem fins a Rio, sí, Río de Janeiro, i veia la posició tan famosa en creu de la seva estàtua d’en Jesús. Janeiro, January, Gener?. El viatge podia finalitzar a la Patagònia Argentina (afegeixo jo fora del somni). Passant de passar per Hawaii.

Jo vaig conèixer en Mao tSe Tung a través del retrat d’en Andy Warhol, a l’exposició que va fer al museu Miró. Un retrat tant gran i tan vermell. Núvols de vaques volant. Milions de converses. Un bitllet d’un milió. Perquè?. En efecte senyor Watson!. Poderós senyor don diner. En efectiu


T’imagines que tinguéssim dos recanvis de tot? Només dos calces, dos pantalons, dos somnis, dos ulls, dos petons, dos dosos.
Tenir. Dos segons o nou. O nou petons. O nou-cents noranta nou. L’efecte de l’encís de la teva mirada. L’efecte d’allò nou.

Un suc de taronja natural i un entrepà vegetal, gracies! (Tinc ganes de dir aquesta frase. Quin gust!)

“Quin gust” són dues paraules que sempre han d’anar acompanyades d’un signe d’exclamació [!].

Les coses entre claudàtors són coses inventades en documentació informativa, Norma ISO 690*
Perquè 690?. Hi ha 689 normes més anteriors? 69 és un número especial, per la seva pose, posició, efímera. És verd, com d’humor.

Si has d’identificar un document i no té títol, per exemple, un document monogràfic de material gràfic (fotografia per exemple), dons te’l pots inventar segons la teva iniciativa personal, però s’ha de ficar entre claudàtors per que la gent sàpiga que no és l’original.

RELLOTGE. 1994. XAVIER MARISCAL. Emplaçament: Carrer Numància (Edifici L'Illa).
Es tracta d’un rellotge poc convencional ja que és tridimensional, amb unes característiques molt peculiars, doncs les hores s’han vist obligades ha desplaçar-se al seu voltant degut, segons explica el mateix Mariscal, “a un virus estrany” que els hi ha provocat tot un seguit de transformacions respecte a les seves posicions originals. Aquest original rellotge, del qual cauen tres dels números, el 3, el 6 i el gran 9.

21 de desembre del 2012. 21122012???? 211212?. El sol en l’equador galàctic esclatarà o també fi del món. Fidel de mort. Quant de temps tardarà en fer efecte?

Un nit i totes les nits de la meva vida. Un mar. La nostra mar. Una estrella i nou-cents noranta nou petons. Uns llavis d’amor, tendres i rodons.
Les restes de la teva essència. Pau. Pair. Somni. L’efecte del pas del temps. L’efecte papallona. Què és l’efecte papallona?

L'efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que xicotetes variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini.




Estampats en Moaré. Distorsió de la realitat a partir de la visió tridimensional de les mirades. L’efecte de la trama.
Un suc de taronja. Puja!. Pujaven els sucs de taronja per l’ascensor interior de plats i copes de gelat. Vitamines. El suc de taronja d’ahir i d’avui. S’ha de beure ràpid, sinó perd l’efecte.

I can't help myself? Yes we can!!!


http://www.youtube.com/watch?v=xnzBm8wwr6Q

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…