Passa al contingut principal

radio raida

Gent parlant al passadís,

Parlant i rient-se, amb un vas de cafè de màquina entre les mans.

Em dirigeixo al lavabo que hi al costat.

Des de dins els sento parlar i riure..

Què és ser bisexual?

Un que és tot-terreny, un al que li va tot, pel davant i pel darrere.

Riures tontos. Gent. Imbècils.

L’altre dia un amic em va dir que era una mica gai perquè la seva novia li va proposar fer un trio amb un altre noi i li va agradar.

A totes les ràdios musicals fiquen sempre, durant el llarg del matí, les mateixes cançons cada dia.

És insuportable. Inclús moltes vegades sonen a la mateixa hora, cada dia.

Perquè no fiquen cançons noves?

Així és clar que la gent deixi d’escoltar la ràdio.

Així és clar que encara que se senti de fons ningú li faci gens de cas.

Als matins és impossible trobar una emissora on no hi parli ningú, només vull cançons penso, suportaria alguna cosa de publicitat breu, però una cançó i desprès quinze minuts de falques.

Diuen tot un plegat de bestieses increïbles, es creuen molt graciosos i no ho son. Fan trucades falses, als seus propis companys de ràdio, simulant que sorprenen a la gent.

Es creuen que l’audiència és tonta, es creuen que algú els escolta, o l’interessen totes les seves barbaritats. Però potser els hi dona ben igual, només volen que truquis al seu telèfon de pagament, o enviïs sms súper cars amb qualsevol excusa sense sentit que se’ls ha acudit aquell mati.

Potser com se senten a ells mateixos i se senten prou be ja tenen suficient.

Una petita recomanació d’una humil oient:

La radio com qualsevol altre producte de consum ha d’estar creada per i pels seu públic. Els oients no volem a quatre imbècils dient bajanades de bon matí, no volem escoltar les mateixes cançons de sempre cada dia com si fos un fil musical, no volem tanta publicitat embotida; per aquestes raons emplenem els nostres reproductors de Mp3 o Mp4, o IPods.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...