27.10.09

El camí a casa. Fora de context.



Cada dia vaig i torno. Em transporto.

M’autotransporto (no hay más sugerencias * corrector ortogràfic).

El camí comença com tot, i, com tot, s’acaba, o no.

Ahir deia la jutgessa que no hi ha res il·limitat, cap dret ni cap obligació és infinit/a.

Hi ha d’altre gent que pensa que res es destrueix que tot es transmet, es transforma (m’agrada més aquesta opció).

Conèixer, descobrir, obrir els ulls.

Els errors d’ahir, patir-los, avui em fan tenir consciencia i experiència i així no em torno a equivocar avui.

Avui és un dia per començar de nou ( 9* ), tenint en compte tota la resta succeïda abans.

Avui és potser un bon dia per començar a fer un nou camí, d’una altre manera, ja que com diu en Einstein, si fas les coses de la mateixa manera no esperis diferents resultats: és clar, sembla que ara hi veig més clar... o em dissimulo a mi mateixa?

Volia dir dons que quan comences un nou camí, un nou camí d’anada i de tornada a casa, per que tens una nova feina, per que estudies a algun indret nou... quan comences de nou...

Al iniciar aquest nou camí, desconegut fins al moment, tens dubtes de si anar per aquella direcció o una altre, si serà la manera millor d’arribar al teu destí. Vas tantejant, vas provant, vas coneixent les característiques i circumstancies de cada recorregut. Sempre tens alternativa.

Cada dia nou que hi passes vas descobrint coses puntuals que t’ajuden a millorar en la teva arribada: més còmode, més ràpida, més fàcil, amb menys complicacions.

D’alguna manera busques el millor camí pel teu camí, o potser, el que més et satisfà a tu.

Potser altres persones pensarien que anar per aquell recorregut que tu fas és una tonteria.

Avui fa un dia “tonto”.

Desprès d’uns dies et comences a acostumar i el fas gairebé amb els ulls tancats, adormida, sense gaire concentració. Aleshores el més important es poder escoltar una bona cançó.

Els dies d’embús o pluja normalment són dies perillosos, dies de novetats, canvis circumstancials, que destorben la teva rutina. No obstant, de vegades, ve de gust que hi hagin petits canvis que et facin concentrar-te de nou, en allò ja conegut, alguna cosa que et sorprengui i manté la intriga i el gust de conèixer, de descobrir una altre millor manera de fer les coses.

De veure-les.

Cada dia, tenim la sort, de que és nou i així diferent, i així, cada dia poder millorar, o potser canviar d’opció, de camí.

Per aquesta raó quan plo*/plou la gent a Barcelona utilitza més el recorregut interior pels carrers de la ciutat, sempre diuen “les rondes estaran fatal!”.Si no plou prefereixen les rondes.

Avui era molt col·lapsada la ronda litoral, i t’he imaginat, a tu, en algun embús.

Hi ha gent que es pren els embussos amb tranquil·litat, sense presa. Sense préssecs... (Milions of peaches...deia la cançó no?)

Hi ha gent que es torna boja, que sospira, que s’enrabia d’allò més. Hi ha gent que odia els embussos i decideix anar per les rondes quan plou igualment.

Avui fa boira, una boira que ha decidit baixar fins hi tot al l’aigua del port.

Es veien els vaixells emboirats.

*Definició de “sòl / suelo”, en terminologia legal:

- territori geogràfic concret o ambaixades a d’altres indrets del món ( i de l’univers?

- vaixells del territori ( “pabellón español”)

- aeronaus ( avions )

*si neix un nadó a un avió anglès sobre cel argentí, per exemple, el nadó pot triar la seva nacionalitat o tenir les dues.

El camí, el meu camí de cada dia, va canviar un dia.

Anava per un banda de la ciutat, i desprès vaig descobrir un recorregut millor, o potser, que m’agrada més.

M’agrada encertar, m’agrada trobar un camí millor. M’agrada canviar, de tant en tant, provar, descobrir.

Però no m’agrada equivocar-me de camí, no m’agrada descobrir que m’he equivocat, i sentir que perdo el temps, que arribaré tard a la feina.

No m’agrada provar un nou camí i veure que m’he equivocat. Llavors sospiro i intento, amb paciència, trobar la sortida d’aquell indret i assolir el camí correcte.

A vegades vols sortir-te per la tangent, arrisques massa, o poc, i t’equivoques.

A vegades vols provar un camí nou, però tenint la seguretat de tenir una solució per si t’equivoques.

Molt poca gent arrisca.

Hi ha gent que quan hi ha embussos busca alguna carretereta perduda, que encara que li costi fer-la més temps, la prova perquè no té paciència per esperar, prefereix provar una alternativa i equivocar-se o no, que tenir paciència, que esperar al camí bo.

Potser per a altres persones això és absurd.

Hi ha gent que troba una carretereta desconeguda, els hi agrada saber que no la coneix gairebé ningú, i obtenen un òptim resultat i

avancen a tota la cua del camí convencional.

A mi, personalment, m’agrada provar camins nous, m’agrada descobrir camins nous, i no m’importa si em perdo, o m’equivoco.

M’arrisco!

M’agrada respectar les normes de transit, m’agrada tenir paciència, esperar, però hi ha vegades que no. Hi ha vegades que et passes de la ratlla, et saltes un semàfor, i... sents un subidón!! (encara que saps que no esdevindrà res, potser ho fas perquè és evident que no hi passa ningú...o no...)

Hi ha gent a la que li crea mala llet equivocar-se de camí, o que s’equivoca de sortida i t’escridassa perquè no li has avisat amb prou temps.

De fet de vegades m’agrada saber molt i molt be el camí, em satisfà coneix-se’l i estar segura del camí, de cada cosa que he de fer en cada moment perquè sigui perfecte el meu camí. M’agrada saber i conèixer cada detall i així fer-lo perfecte, sense cap error.

Sempre he pensat que seria una bona pilot(a?... pilota?) de motos.

Mort d’en Guorts. Mort than words.

Ara passo per davant del port i del mar, cada dia veig el mar, i el que és millor, veig el sol il·luminant l’aigua del mar del port de la ciutat.

M’encanta veure com balla la llum sobre l’aigua. Al mar, al riu, al llac, als teus ulls. Ho veig, si ara si, veig el mar.

Balla’m l’aigua.

Morena mía.

Així els camins no son infinits, però diuen que tots porten a Roma, menys un, el camí que s’acaba a la muntanya de Riudaura.

Un camí finit.

Abans anava cada dia al infinit i tornava.

Desprès feia eslàlom per la diagonal.

Abans d’això veia el riu desfer-se en el mar cada dia.

Vaig veure la llum del sol sortir un matí i el seu reflex a les xemeneies més gegants de la ciutat.

També creuava ponts, i donava moltes voltes, per poder anar i tornar.

El tren, el metro, l’autobús o la bici, i ara, la moto.

Un desig nou: que ningú tingui que matinar mai mes ( ara no recordo on ho vaig llegir/escoltar/sentir/imaginar )

Em retrobo en les meves pròpies paraules.

Encara que a la ràdio no parin de repetir les mateixes cançons sempre.

Diàlegs gairebé inexistents, a no ser que siguin realment imprescindibles, absolutament necessari.

Tothom te accent d’alguna banda.

Vaig somiar que estava embarassada i queia al terra… un accident…

Ahir, de camí, em vaig fixar en dues noies, extremadament primes, semblaven anorèxiques.

Desprès vaig veure un noi, tot de negre, amb bici i barret, recolzat en un semàfor, el nostre semàfor, escoltant la trucada del seu telèfon mòbil.

No m’agrada el perfum de la meva companya de taula.

Fora de context:

La Lucía Etxebarria diu a un llibre que la forma de conduir defineix molt com és una persona, com conviu, com reacciona en la seva vida quotidiana amb altres persones. Així diu que és important que abans de triar una parella la vegis conduir.

L’altre, l’Empar Moliner, diu que la conducció provoca malestar relacional a les parelles.

Vaig somiar ...

*Babe, diu movent les cames en Michael ...??? no em surt el cognom...Faith.. (diu)... ara si?

El tinc a la punta de la llengua....George?... és clar que no em surt el cognom ... si no en te...

George Michael...ais... (d’amagadotis)...

I N D I C I S

Hi ha coses que senyalen i a vegades encerten.

Compara i guanya.

Problemes de comunicació.

Secrets, s’han tornat bojos?

Hi ha coses que no les pot fer qualsevol, hi ha coses que es transformen en indicis, que conseqüentment donen fruit a pensaments, que de vegades encerten. Creences. Encerts i potser sorpreses.

Indicis que indiquen i provoquen un somriure als teus llavis i una lleugera contorbació de la cella esquerra.

Hi ha coses que treuen els dubtes, que esvaeixen els misteris, d’amagadotis. Silencis, que no secrets. Que no mentides.

Paisatges a dues mans

Tot i que els retrats d'aquest artista tenen molt de magnetisme, Zeng Fanzhi també s'ha dedicat a fer paisatges d'aire misteriós.

En aquestes peces es pot apreciar la tècnica que fa servir. L'artista pinta amb totes dues mans i de vegades fa servir tres i fins a quatres pinzells alhora.

D'aquesta manera el pintor treu a la superfície una natura anharmònica que connecta amb els personatges estranys del seus retrats.

Zeng Fanzhi, de Beijing.

Del 27/10/2009 a l'11/01/2010

Fundación Francisco Godia

Diputació, 250

Un marit ideal, d'Oscar Wilde, és una obra divertida, enginyosa en l'art del diàleg i paròdica fins a la crueltat en la representació de determinats vicis socials, però alhora amarada de tendresa en el tractament dels conflictes humans. Amb una trama moderna, aprofundeix en la corrupció i el joc brut de la política. Davant de tota la resta de la societat ambdós es mostren com un matrimoni feliç. Aquesta harmonia es veurà amenaçada quan irromp la malèvola i seductora Mrs. Cheveley que vol fer xantatge a Robert Chiltern amenaçant-lo amb revelar un obscur secret del seu passat que li va permetre forjar la seva admirable carrera política i el seu matrimoni. Assetjat, demana consell al seu gran amic, Arthur Goring, conegut en l´alta societat per la seva intel·ligència i els seus abillaments: tot un dandi. DANDEE GIRLS / DANDY GIRLS / DANDI GIRLS ///… ais (sospir) quins records…

La recerca artística.

Tothom busca, cerca, i potser troba.

Hi ha gent que busca el somriure aliè.

El seu propi somriure.

La màgia, allò que no sap o no coneix.

Allò que ningú mai a trobat.

Hi ha gent que troba i es troba.

Pomes que cauen de l’arbre i et desperten de la becaina / migdiada.

Velcro, parabrises, Postits(paperets grocs amb una mica de pega que pega lo just per no fixar-se i on pots escriure notes), pega que no pega massa*

Rius i ric.

Mots.

Patents i marques.

Noms de marques.

Perquè?


La batalla / concurs / carrera (de meta) oculta, discreta, muda, coneguda, d’amagadotis, dels pictogrames de lavabo.

(Recull).

Hi ha una cursa oculta, obscura, desconeguda però, no obstant, ben sabuda, entre tothom que te un lavabo.

Ostenten tenir el pictograma o imatge més friki / estrany / original / divertit / absurd / raro / original (repeteix) icona / logo ... que representi a un ésser o cosa que esdevingui la idea i identifiqui el lavabo.

Hi ha lavabos adornats i inclús obscens que es decoren amb molt d’amor, cercant aquest motiu, la distinció única i original de tenir el millor pictograma de lavabo. Normalment sempre es diferencia el sexe, igualment.

Als lavabos d’homes sempre trobes paper i als de les dones, en ocasions hi ha, normalment no hi ha. S’ha acabat.

És una mostra d’inquietud, una iniciativa oportuna, adient, simple i eficient, per part del propietari, amo, jefe, cap, o de la seva dona, la tria d’aquests elements informadors i senyalitzadors del lavabo.

Dóna, fa, que el teu local, bar, discoteca, museu, restaurant, botiga, adquireixi un caire únic i distintiu, atorga estatus, el distingeix per la seva originalitat (no hi sinònims), segons els objectius comunicatius i mercantils del teu negoci.

És així la recerca de la creativitat, en aquest cas, ridícula o potser inauditament absurda, la que es dona als serveis públics del món. El nostre.

Fa gràcia.

Estableix un rol nou en el client / públic que torna del lavabo.

El lavabo i les seves parets, les seves portes, són un lloc d’expressió artística únic.

Intervencions artístiques públiques.

Tothom sap que no cal que tornis a pintar el lavabo, en breu, tornarà a ser foc de l’acció i la recerca expressiva d’algun usuari/a.

Perquè?

Perquè la gent escriu / pinta / dibuixa, en tot cas s’expressa, a la porta el lavabo?

Es volen comunicar.

Saben que és el lloc on es trobaran amb la resta de la umanitat ( segur que va amb “h”?)

És, així, una bona distribució d’allò que vols comunicar, un bon lloc / indret, on difondre’t.

(en l’àmbit Català és molt oportú, per caracteritzar-se aquest territori concretament pel seu tan peculiar humor escatològic)...

· L’objectiu d’aquests comunicadors ocasionals o continuats quin és?

· Podem classificar els missatges / comunicats dels lavabos en diferents tipologies:

1. Telèfons per pràctiques sexuals, propis, o aliens (aquests últims acompanyats normalment del nom de la persona).

2. Firmes, signatures personalitzades, acompanyades sempre de la data del dia i l’hora de fer-se.

3. Dibuixos de parts del cos humà, normalment titoles en estat de gràcia.

4. Mots independents com: “Puta”, “Zorra”, etc.

5. Declaracions reivindicatives polítiques: “Gora Eta”, “Independència”, “Arriba España”, etc.

6. Declaracions d’amor: “Jordi te quiero”, Eva + Jose, Eva + dibuix de cor + Jose, etc.

7. Frases filosòfiques que cerquen reacció ( provocar) del interlocutor : “Carpe diem”, “Si no bebes, ni fumas, ni follas para que vives gilipollas”, “tonto quien lo lea”, etc. Cerquen el “feedback”.

8. Respostes: molt ampli ventall conceptual, pots fer qualsevol dels 7 exemples exposats i et poden respondre amb qualsevol igualment, la majoria de vegades molt indignats amb allò que tu has ficat.


El concepte de modernitat és una idea que es basa a grans trets en la industrialització, la democràcia, el progrés i un llenguatge universal. Molts artistes s'han vist influïts per aquestes idees o bé les han reinterpretat.

L'exposició "Modernologies", al MACBA recull l'obra de diferents artistes contemporanis que han investigat sobre el tema. Entre altres, es poden veure peces de Alice Creisher, Gordon Matta-Clark, Dan Graham, Robin Hurst o Paulina Olowska, entre molts altres.

Trasters interpretats pel tetrix*

Marketing, Haloween, Castanyada i el Tribunal de la iaia.

La iaia et condemna a acabar-te el colacao, les magdalenes i les verdures (diuen a la ràdio ara). Sense cantar quan menges, sense amagar les mans sota la taula, sense recolzar els braços massa a la taula. Sense riure massa. Sense els finals dels pantalons fets malbé.

Molts veïns estan aquí “a veure que passa”.

Corrupció.

King Size (molt i molt gran).

Talla, mesura. Estatus.

Hi ha gent que busca riure i per aconseguir això tria ridiculitzar a la resta d’éssers humans.

Hi ha gent a la que li paguen per fer això.

Hi ha gent que paga per poder-los sentir o escoltar o veure i/o admirar.

Ja s’esperen la broma.

Aquests que es fan gràcia a ells mateixos.

Que busquen la gràcia aliena, dels altres.

Hi ha gent que abans de enriola-se’n ( millor opció trobada al corrector Word) dels altres s’hauria de mirar al mirall a ell mateix.

Potser haurien de ser més conseqüents, no jutjar tant, no criticar, i més mirar-se, i potser, corregir-se, si ho troben necessari, en comptes de exfoliar les seves rancúnies i dols personals.