Passa al contingut principal

Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris.

Análisis monológico.

Hipo nucleico.

Palabras.

Sentimientos.

Check list.

Años.

Pasado.

Presente.

Pasado incrédulo.

Esperas.

Desesperadas.

Sentimientos transgénicos.

Rabia.

Duelo.

Hoy.

Ayer.

Mañana.

Constricción.

Oportunidades.

Aprovechar el momento.

Arriesgar.

Amistades lejanas.

Amor.

Sentimientos.

Sentido y sensibilidad.

Tener en cuenta.

Cada uno da lo que recibe.

Y luego recibe lo que da.

Todo se transforma.

Corrupción

Entidades financieras.

Alta fidelidad.

Vida.

Disfrute.

Morir.

Vivir.

Sentir.

Volver a empezar.

Volver a leer el pasado.

Dinero negro.

Platos.

Comer.

Adelgazar.

Engordar.

Miedo.

Miedos.

Dolor.

Abismos.

Sentimientos.

Transparencia.

Secretos.

Descubrir.

Desvelar.

Soñar.

Ilusión.

Comunicación.

Errores.

Borradores.

Borrar.

Olvido.

Recuerdo.

Sentido.

Sentimientos.

Llamadas perdidas.

Mensajes.

Vacío.

Espera.

Sentido.

Humillación.

Suerte.

Casualidad.

Intromisión.

Pérdida.

Perdón.

Momentos.

Preguntas.

Silencio.

Amor.

Sentimientos.

Drogas sintéticas.

Controles.

Cartas.

Correo electrónico.

Tiempo.

Humedad.

Densidad.

Día,

Noche.

Buenos días.

Sentir.

Todo bien.

Aventajados.

No estar.

Estar.

Llegar.

Esperar.

Horas.

Improvisar.

Ironías.

Sentido.

Humor.

Llamadas.

Música.

Amor.

Amistad.

Abrazos.

Besos.

Abrazos.

Sábanas.

Cama.

Silla.

Competencia.

Radio.

Exposiciones.

Racismo.

Amor.

Comprensión.

Agenda.

Espectacular.

Astronomía.

Estrella.

Besos.

Cine.

Jazz.

Espera.

Mensajes.

Gente.

Personas.

Sentimientos.

Amor.

Desapego.

Distancia.

Reinventa.

Piensa en red.

Competencia.

Rapidez.

Acción.

Espera.

Verlas venir.

No se deje engañar por las apariencias.

Anticuerpos monoclonales.

Catalunya.

Asistencia.

Error.

Corrector.

Miedo.

Hielo.

Gas.

Agua.

Amor.

Moto.

Oficina.

Vídeo.

Documental.

Derechos.

Amor.

Guitarra.

Timbre.

Trabajo.

Soledad.

Ambigüedad.

Inseguridad.

Amor.

Respeto.

Copas.

Agua.

Recomendaciones.

Preocupaciones.

Cantar alto.

Gritar.

Libre.

Si me paras los pies me salen alas.

No esperar nada a cambio.

Por amor al arte.

Punto de fuga.

Momento.

Verdad.

Libros.

Mundo.

Gol.

Hora.

Violín.

Guitarra, solo de Guitarra.

Ciudad.

Manta.

Pueblos.

Hablar.

Montañas.

Tren.

Autobús.

Ciudad.

Vacas.

Burros.

Globos.

Pompas.

Amor.

Besos.

Ilusión.

Sonrisas.

Caricias.

Sol.

Luna.

Estrella.

Abrigos.

Abrazos.

Cintura.

Amor.

Semáforo.

Estrella.

Mar.

Arena.

Grito.

Grita.

Canción.

Cuchillo.

Carlos.

Gospel.

Protección.

Mocos.

Clínex.

Gafas.

Ojos.

Zapatos.

Conciertos.

Mujeres.

Chica.

Familia.

Niños.

Estética.

Atractiva.

Besos.

Fusión.

Bravas.

Fotos.

Globos.

Burbujas.

Cerveza.

Chino.

Lago.

Río.

Montaña.

Nueve.

Septiembre.

Viernes.

Tarde.

Radiante.

Lejos.

Cerca.

Ventana.

Palabras.

Brujas.

Magdalenas.

Puñales.

Trabajo.

Dibujos.

Paisajes.

Volcanes.

Árboles.

Octubre.

Otoño.

Nueces.

Castañas.

Panellets.

Lavadora.

Ducha.

Pintura.

Ojos.

Miradas.

Besos.

Ropa.

Calcetines.

Gato.

Casa.

Piso.

Billete.

Ticket.

Tíbet.

Interrogante.

Palabras.

Besos.

Lápiz.

Bolígrafo.

Amor.

Nidos.

Furgoneta.

Colchón.

Persianas.

Tipografía.

Recuerdos.


Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris.

Totalment d'acord

Lobby.

Now How.

Recull*Noms:

Comunicació telemàtica.

Recollida selectiva de residus orgànics.

Plans locals de civisme.

Impuls a les TIC.

"Consumópolis 5: I tu de què vas? A mi em va el consum responsable" és un concurs escolar, organitzat a Catalunya per l'Agència Catalana del Consum, que pretén fomentar la participació dels centres educatius, a través del professorat i de l'alumnat, en activitats relacionades amb l'educació del consumidor per així sensibilitzar els escolars de la importància que té realitzar els actes de consum de forma conscient, crítica, solidària i responsable.

L’objectiu és promoure la cultura del cooperativisme entre els joves que seran els futurs treballadors i treballadores i empresaris i empresàries •

Coop i Volta, una iniciativa que difon el model d’empresa cooperativa a alumnes del segon cicle d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i Batxillerat (de 14 a 17 anys) d’arreu de Catalunya.

Sirocco.

Afers exteriors*

Llegeixo escrits, llegeixo. Em perdo.

Imatges, no entenc què volen comunicar. Fotografies. T’esperes. M’espero. Veig.

Temps i pensaments, es multipliquen, s’allarguen, es perden, em perdo.

Vull tornar a casa a fer tot allò que vull fer avui abans de marxar. Vull trucar. Vull escoltar. Vull deixar de pensar condicionada pel passat, per l’experiència.

No vull tornar a caure per no veure la pedra que em farà entrebancar-me. Delictes personals.

Silencis a crits. Veure i tornar a llegir tot allò que sento. Sento, sí, i tant.

Il·lusió. Por. Dol. Sospirs. Rics. Amenaça. No tinc por. Suor fred. Mal. Coses bones. Moment. Gaudir. Aprofitar.

No mirar endavant amb els lastres del passat. Llum. Fora fum. No espero res, em recordo. Sento.

Els errors o defectes contes deu vegades més que les característiques positives.

  • desenvolupament amb organismes multilaterals.

Connectat //// //// ////

Comportament ètic.

Dol.

La gent se’n va. A vegades la gent destrueix en comptes de sumar.

Treu, crema, defuig, trepitja, ofega. A vegades la gent se sent be fent sentir malament als demés.

Pel seu propi be? No crec que res que facis amb mala intenció t’aporti res de bo a tu mateix.

No ho crec. No ho crec que ningú ho pugui creure de bo. No me’n se avenir!

Paraules. Escoltar-les. És el teu negoci? Què guanyes? Què perds?Bon dia, moltes gràcies.

Decepció. Sentit i sensibilitat. Tenir em compte. Respectar. Honor. Glòria. Ulls.

Retornar al equilibri, recuperar. Tornar a tu mateixa, al teu món. Als pensaments.

Al poc a poc, al temps, al vent, als despertars, a mirar-te al mirall. A veure’t.

M’he de fixar en la gent que suma, i tant!!!

Cures d’humilitat.

Però tu pots dir: ei et necessito aquesta nit al meu costat...

Ei, ho pots dir, t’estimo. No tinguis por. És tot el que pots dir.

No em trepitgis les ales que arrossego pel terra.

Babe Can I hope tonight, Tracy Chapman.

RE_conquistar*

He muerto y he resucitado.

Con mis cenizas un árbol he plantado.

He roto todos mis poemas, los de tristezas y de penas.

Y lo he pensado.

Sin dudarlo.

Hoy he soñado en otra vida, en otro mundo, pero a tu lado.

Ya no persigo sueños rotos, los he cosido con el hilo de tus ojos,

y te he cantado al son de acordes aún no inventados.

Los Secretos – Pero a tu lado*

This is it.

A diferents llocs del món.

Fora de context.

Les dotze en silenci.

S’ha penjat la trucada, només tenia dret a una.

Petazetas.

Europa s’acaba als Pirineus.

Dóna pas.

Escorcoll.

Chicago.

Ziga-zaga.

*Preguntes més freQüents:

01.- Perquè?

02.- Què?

03.- Vols anar a fer un cafè?

04.- Què tal estàs? I/o Digues com estàs?

05.- Què tal el dia?

06.- Ets lesbiana o bisexual?

07.- Com et dius?

08.- A què et dediques? (intrinseca: Tens feina fixe?)

09.- T’agrada?

10.- Tens cotxe?

11.- M’escoltes?

12.- Què has fet avui?

12 + 1: 13.- Què penses?

RESPOSTES MÉS FREqüents:

01.- Bé, gràcies, i tu?

02.- Sí.

03.- No.

04.- No ho se.

05.- Una pregunta, una resposta.

06.- Res.

07.- Repetir el que acabes de dir, perquè no t’havia sentit.

08.- Ok / d’acord

09.- Molt be / Vale.

10.- I tant.

11.- No soc tu, soc jo. No ets tu, soc jo.

12.- Potser.

13.- Avui estic molt liada/liat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...