Vés al contingut principal

Cerca

Boja per sentir, per sentir alguna cosa nova.
Preocupada pel què serà de mi…
Per pensar que el amor no existeix…

Boja per pensar que el meu sentiment s’enfonsarà en un forat profund i obscur…. Infinit….i es perdrà per sempre més…

Avui comença tot.
Portam al meu poble, que fa molt que no hi vaig.

Proclama la teva victòria. Felicitats, ja tens tot el que volies!
Coronació de la vida, de la gent, de la reina i dels seus àngels.
El sol, la lluna i totes les estrelles.
Estallen les preguntes a fora, però tancaré molt be la porta.

El cap perdut, es la veritat.

Les illes, l’estiu, les sucursals de calor que renuncien al cafè calent.



La platja, la meva.

És un sistema de recuperació selectiu, amb un seguit de criteris de ponderació. Si vols fer una cerca específica hauràs de saber primerament exactament i concretament allò que busques,

Defineix la teva necessitat amb precisió. Breu i amb detall. Sinó sofrirem pel soroll, o el silenci.

Desprès d’obtenir els resultats, els hauràs d’avaluar, a veure si son pertinents, a veure si són exactament allò que buscaves, i sobretot, saber si els resultats són fiables, si acompleixen les teves expectatives.
saber si els resultats són fiables, si acompleixen les teves expectatives.



Fins que tanquin!



A vegades deixo de pensar, però em costa bastant.

Sol succeir durant els moments de vida, de compartir... vull fer volar l’estel que resta tirat al meu pis...

Vull ser valenta, sóc valenta, encara que a vegades no estiguem del tot segurs del que som, del què sentim, del que vivim...

A vegades recordo instants de l’altre nit que no sabia ni que existien.

A vegades recordo paraules que he dit que penso ara...



No hi ha massa temps per esperar, per pensar-se dos cops les coses, el temps passa, no s’atura...

Hi ha gent que es pensa que si no fa avui les coses les podrà fer un altre dia... i desprès, aquell nou dia, ho entén... però és massa tard...



Em vaig perdre en una creuada de paraules... ja ho tinc tot controlat... oloraré el vent que arriba avui...

Diuen que del Cantàbric, que passa per sota les roques, per sota aquesta illa que sura... per on també passa el metro... solament algunes nits... el vent passa per sota de la península... i arriba a la meva mar...



No em sentiré malament si alguna cosa no em surt be.

Que no hi hagin més nits. Que el dia sigui etern.

L’última cançó.



Un plaer coincidir en aquesta vida!



No tornaré a estimar-te massa, i no tornaré a deixar-te d’estimar. Equilibri? Constància? Ho diuen les cançons...

Desprès de tot seré l’ànima dels records, que es cauen per les escales, reboten... i potser t’enxampen desprevinguda... itinerant.. la innocència trepitjada...

Que se’n vagin una a una les meves amigues.... i et quedis al meu llit esperant-me...



Ara se que mai tornaré.



Que ningú més vulgui entendre la vida, els seus neguits i plaers... que ningú més senti res per ningú altre...

Que tot sigui mil·limetrat...



Les meves oïdes estan plenes de paraules, els meus ulls plens de mirades, els meus llavis plens de petons...

Les meves mans plenes de carícies...



Em fa mal el pit, no puc parar... prefereixo no tenir res, que és el que tinc...que tenir buits...com precipicis infernals plens de foc, brases, odi i rancúnia...



Potser això ho va fer el destí... vull dormir-me al teu pit...un altre cop, com en aquell somni... de l’altre nit...

No em deixis caure...no em facis caure..diu una altre cançó...

No diré res.

Silencis.


Però has de tenir cura... que sóc molt sensible... com una bombolla de sabó plena de fum..


Seguiré escrivint encara que dema m’empenedeixi d’allò vesat...

Vindràs... algun dia?

I anirem a passejar per la ciutat...

A les placetes romàntiques, petites i perdudes... allà on sempre hi ha una font... d’on poder-hi beure...

L’aigua qui hi brota...

Però la resta de coses que farem no te les diré... encara que les pots endevinar...segur!

Seurem al terra...
mirarem les pedres... la gent com passa... entre i se’n va.. si tenim sort...

Potser hi ha massa gent... si hi ha massa gent ens esperarem a que se’n vagin...

No serà la primera vegada que hi vaig...

Potser tot això es quedarà en il·lusions presoneres en els meus somnis.

No te’n vagis encara,.... et cridaré...

També podem anar a la finestra aquella on es pot veure el riu... com canvia de colors... a prendre una cervesa ben freda...


Ja ho saps no?

No tinguis por, no tinguis pressa.

Tot el que vaig pensar ahir que escriuria avui...
Les cançons que em venien al cap per enviar-te...
El somriure constant...

M’imagino com somrius...
...

Potser hauríem de ser cegues penso a vegades...
Potser tu no tens por...

A mi les cançons per les nits em fan por i pel dia em tornen boja... em persegueixen...

T’agraden les patates braves?

T’agrada el tomàquet?

Tens moltes manies?

T'agraden els gats?


A vegades el temps passa molt lent...
recordant...
paraules desconegudes i tan originals...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…