Ves al contingut principal

Cerca

Boja per sentir, per sentir alguna cosa nova.
Preocupada pel què serà de mi…
Per pensar que el amor no existeix…

Boja per pensar que el meu sentiment s’enfonsarà en un forat profund i obscur…. Infinit….i es perdrà per sempre més…

Avui comença tot.
Portam al meu poble, que fa molt que no hi vaig.

Proclama la teva victòria. Felicitats, ja tens tot el que volies!
Coronació de la vida, de la gent, de la reina i dels seus àngels.
El sol, la lluna i totes les estrelles.
Estallen les preguntes a fora, però tancaré molt be la porta.

El cap perdut, es la veritat.

Les illes, l’estiu, les sucursals de calor que renuncien al cafè calent.



La platja, la meva.

És un sistema de recuperació selectiu, amb un seguit de criteris de ponderació. Si vols fer una cerca específica hauràs de saber primerament exactament i concretament allò que busques,

Defineix la teva necessitat amb precisió. Breu i amb detall. Sinó sofrirem pel soroll, o el silenci.

Desprès d’obtenir els resultats, els hauràs d’avaluar, a veure si son pertinents, a veure si són exactament allò que buscaves, i sobretot, saber si els resultats són fiables, si acompleixen les teves expectatives.
saber si els resultats són fiables, si acompleixen les teves expectatives.



Fins que tanquin!



A vegades deixo de pensar, però em costa bastant.

Sol succeir durant els moments de vida, de compartir... vull fer volar l’estel que resta tirat al meu pis...

Vull ser valenta, sóc valenta, encara que a vegades no estiguem del tot segurs del que som, del què sentim, del que vivim...

A vegades recordo instants de l’altre nit que no sabia ni que existien.

A vegades recordo paraules que he dit que penso ara...



No hi ha massa temps per esperar, per pensar-se dos cops les coses, el temps passa, no s’atura...

Hi ha gent que es pensa que si no fa avui les coses les podrà fer un altre dia... i desprès, aquell nou dia, ho entén... però és massa tard...



Em vaig perdre en una creuada de paraules... ja ho tinc tot controlat... oloraré el vent que arriba avui...

Diuen que del Cantàbric, que passa per sota les roques, per sota aquesta illa que sura... per on també passa el metro... solament algunes nits... el vent passa per sota de la península... i arriba a la meva mar...



No em sentiré malament si alguna cosa no em surt be.

Que no hi hagin més nits. Que el dia sigui etern.

L’última cançó.



Un plaer coincidir en aquesta vida!



No tornaré a estimar-te massa, i no tornaré a deixar-te d’estimar. Equilibri? Constància? Ho diuen les cançons...

Desprès de tot seré l’ànima dels records, que es cauen per les escales, reboten... i potser t’enxampen desprevinguda... itinerant.. la innocència trepitjada...

Que se’n vagin una a una les meves amigues.... i et quedis al meu llit esperant-me...



Ara se que mai tornaré.



Que ningú més vulgui entendre la vida, els seus neguits i plaers... que ningú més senti res per ningú altre...

Que tot sigui mil·limetrat...



Les meves oïdes estan plenes de paraules, els meus ulls plens de mirades, els meus llavis plens de petons...

Les meves mans plenes de carícies...



Em fa mal el pit, no puc parar... prefereixo no tenir res, que és el que tinc...que tenir buits...com precipicis infernals plens de foc, brases, odi i rancúnia...



Potser això ho va fer el destí... vull dormir-me al teu pit...un altre cop, com en aquell somni... de l’altre nit...

No em deixis caure...no em facis caure..diu una altre cançó...

No diré res.

Silencis.


Però has de tenir cura... que sóc molt sensible... com una bombolla de sabó plena de fum..


Seguiré escrivint encara que dema m’empenedeixi d’allò vesat...

Vindràs... algun dia?

I anirem a passejar per la ciutat...

A les placetes romàntiques, petites i perdudes... allà on sempre hi ha una font... d’on poder-hi beure...

L’aigua qui hi brota...

Però la resta de coses que farem no te les diré... encara que les pots endevinar...segur!

Seurem al terra...
mirarem les pedres... la gent com passa... entre i se’n va.. si tenim sort...

Potser hi ha massa gent... si hi ha massa gent ens esperarem a que se’n vagin...

No serà la primera vegada que hi vaig...

Potser tot això es quedarà en il·lusions presoneres en els meus somnis.

No te’n vagis encara,.... et cridaré...

També podem anar a la finestra aquella on es pot veure el riu... com canvia de colors... a prendre una cervesa ben freda...


Ja ho saps no?

No tinguis por, no tinguis pressa.

Tot el que vaig pensar ahir que escriuria avui...
Les cançons que em venien al cap per enviar-te...
El somriure constant...

M’imagino com somrius...
...

Potser hauríem de ser cegues penso a vegades...
Potser tu no tens por...

A mi les cançons per les nits em fan por i pel dia em tornen boja... em persegueixen...

T’agraden les patates braves?

T’agrada el tomàquet?

Tens moltes manies?

T'agraden els gats?


A vegades el temps passa molt lent...
recordant...
paraules desconegudes i tan originals...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…