Passa al contingut principal

Ona

Ring!Sona el despertador,..
La meva mare em ve a llevar, encara tinc una mica de son, però he d'anar al col.legi...
Com cada matí de dilluns a divendres m'aixeco a les 8.15h, em vesteixo i vaig a beure la llet amb colacao, sovint amb Smack's, sinó amb galetes Marbú. Després em rento les dents a consciència amb la pasta de dents Colgate per nens de sabor de maduixa.
Em pentino el cabell cap a una banda, amb una mica de serrell, em fico unes gotes de colònia Chispas,... m'encanta aquesta olor!
Estic contenta perquè avui estreno roba, me la va portar ahir el meu cosí Cesitas, també em va portar l'altre cosina Raquel, però a mi solament m'agrada la roba del meu cosí, és molt més guai que els vestits i faldilletes de la meva cosina.
Porto un xandall gris amb caputxa i uns pantalons de pana vermells, unes bambes genials, amb troços de blau cel i troços de blau marí, amb dues tires de velcro.
L'abric es de feltre gruixut, blau marí, com de mariner; es corda amb uns botons de pal d'òs.
La meva motxilla és petita però molt bufona, de color groc, porta un dibuix d'uns llàpissos, perquè m'encanta dibuixar.
L'estiu passat vaig guanyar un premi de dibuix i van possar el meu dibuix a la portada d'una revista.
Com sempre es fa tard i tenim que anar una mica ràpid per arribar a l´hora a l'escola, encara que està a la cantonada. Al carrer Siracussa.
Quin nom més estrany i enigmàtic, penso sempre, desde que vaig aprendre a llegir-ho.
Arribo a les escales de la porta i començo a trobar-me altres companys i companyes de la classe.
Entro a classe, estic contenta, perquè avui em quedaré a dinar al menjador, i podré menjar macarrons amb tomàquet, que m'encanten.
Comença la classe i el primer que fem és un dictat, després ens toca llegir en veu alta,i per acabar hem de fer una expressió escrita explicant què hem fet aquest cap de setmana i al final fer-ne un dibuix.
M'encanta escriure i dibuixar... i acabo la primera. La senyoreta em diu que ensenyi a dibuixar a una altre nena una xemeneia, ja que la fa recta al costat de la teulada de la caseta i sembla que caurà.
Arriba l'hora del pati i la Mercè ve a buscar-me, anem al lavabo, on hi ha una font per beure aigua al mig.
Desprès em porta a un racó del pati i juguem a Superman com sempre.
Jo faig de Superman i ella de Louise.
Recreem l'escena aquella en la que Louise està al seu pis i es presenta en Superman i al final se l'enporta volant.
Nem a dinar al menjador.
De postre hi ha un meravellós arròs amb llet.
Genial!.
De sobte sentim molt soroll al carrer, els cotxes pintant... i la gent tirant petards... resulta que Barcelona acaba de ser nomenada ciutat olímpica pel 1992.
La senyora del menjador ens ho explica i jo penso que falta molt de temps pel 1992.
Tornem a classe i m'entra una mica de son.
Fem matemàtiques i aprenem a sumar i una mica a restar.
Però tothom està excitat perquè s'han asaventat de la notícia.
Així que ens toca fer un dibuix de les olimpiades.
Quan surto de classe nem a la piscina.
Em posso el meu banyador vermell amb dos caballets cossits a una banda, perquè sóc de les millors de la classe.
Quan acabem la piscina la meva mare està a la sortida i m'explica de sorpressa que tindré un germà o germaneta.
I jo li dic que preferiria tenir un germanet.
Després passem per casa i agafem el gat lligat amb una cadena de gos petit el portem a passejar pel parc de Sant Joan, que és aprop.
Allà em trobo a la Mercè un altre cop i juguem una estoneta entre els bancs i l'estàtua que hi ha al mig.
Sempre que estic amb ella m'ho passo molt bé, molt millor que amb cap altre nen o nena.
És molt maca i eixerida, ella podria jugar amb qui volgués, però sempre prefereix quedar-se a jugar amb mi. Però hem de jugar les dues soles, no vol mai que vingui ningú més.
M'acarícia, em dona petonets al coll, i sempre em porta de la ma.
El día que em vaig tallar el cabell molt curt, com el meu tiet que s'ananava a la mili, va estar tot el dia acariciant-me el cap.
I a mi m'encantava sentir les seves carícies i calor.
Sempre jugavem a mares i pares.
Ella era la mare i jo el pare, i a vegades li deixaba jugar a la Bea, perquè fes de filla.
Tenía sis germans, gairebé tot germanes, més grans que ella.
Tenien una ferreteria al carrer devant del balcó del meu pis.
Les dues pensavem, donàvem per fet, que estariem sempre juntes, no teniem preocupacions, símplement jugàvem sempre sense parlar gairebé.
Solament ens calia una mirada. Amb 6 anys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...