Recordo aquella tarda solejada d'estiu de fa tants anys, era juliol, ja estava farta de la piscina, amb els ulls vermells del clor... i havia decidit quedar-me a casa llegint, algun llibre...potser era Mobydick...potser...
Recordo que intentaba dibuixar un petó... a la meva llibreta d'esboços,
i no ho aconseguia... volia fer els llavis d'una persona a sobre dels de l'altre ésser huma... humits, tendres... encara mai ningú m'havia bessat amb dessig...
i pensava que era per aquest motiu que no podia aconseguir dibuixar aquell detall, aquell instant,... vaig congelar l'escena d'Aladdin, quan l'alfombra puja al noi fins als llavis de la noia, perque es fassin un petó... però tot i així no podia...
aquell estiu em van bessar, uns llavis, que potser em dessitjaven, ...
els meus no dessitjaven a cap parell de llavis... però si sentia com m'agradaba aquella noia que estaba sempre darrera d'aquella barra de bar... possant una i altre vegada el disc de la Banda Sonora de Reality Bites, desprès de que jo li digués... que a mi m'agradava molt... vaja vaja,.... tonta de mi... que mai me n'adono de quan les oportunitats es planten davant de mi i no hi veig res clar... es ben segur penso... com vols que sigui això!! tú que t'has cregut? em respong jo a mi mateixa... i dubto... i finalment descarto qualsevol opció...
evidentment... crec que està molt be, perquè sent aixi d'aquesta manera, sempre tinc bones sorpreses... a la vida....
Que hi ha moltes festes per lesbianes aquest estiu... ni ha tantes, que no tinc ganes d'anar-hi a cap..
M'agraden més quan són partys rollo amagades, que solament coneixen quatre gates, o que les fan un dia així que ningú surt, o potser... a qualsevol lloc on ningú s'ho espera... crec que estan remodelant la festa gai per a lesbianes... el mateix model, com si fossim el mateix motlle... però no, les lesbianes de barcelona... no volem competir fent esport, volem divertir-nos, no volem lligar al xiringuito, sinò relaxar-nos i banyar-nos amb musiqueta chill out, no house com els gays...
Volem anar de festa amb els nostres companys i amics de sempre, els de la feina, els de classe, i que els hi deixin entrar... volem poder cassar-nos, encara que mai ho fem... volem poder bessar-nos al carrer, sense cap home es fiqui amb nosaltres...
reivindiquem el dret de viure cada dia en la nostra identitat real... no tanta festa, que solament entén per pendre diners de les nostres butxaques... no ho oblideu... som dones... i cobrem un 30% menys que els homes, tot i sent... gays...
23/7/8
Patti Smith, Horses....
Recordo que intentaba dibuixar un petó... a la meva llibreta d'esboços,
i no ho aconseguia... volia fer els llavis d'una persona a sobre dels de l'altre ésser huma... humits, tendres... encara mai ningú m'havia bessat amb dessig...
i pensava que era per aquest motiu que no podia aconseguir dibuixar aquell detall, aquell instant,... vaig congelar l'escena d'Aladdin, quan l'alfombra puja al noi fins als llavis de la noia, perque es fassin un petó... però tot i així no podia...
aquell estiu em van bessar, uns llavis, que potser em dessitjaven, ...
els meus no dessitjaven a cap parell de llavis... però si sentia com m'agradaba aquella noia que estaba sempre darrera d'aquella barra de bar... possant una i altre vegada el disc de la Banda Sonora de Reality Bites, desprès de que jo li digués... que a mi m'agradava molt... vaja vaja,.... tonta de mi... que mai me n'adono de quan les oportunitats es planten davant de mi i no hi veig res clar... es ben segur penso... com vols que sigui això!! tú que t'has cregut? em respong jo a mi mateixa... i dubto... i finalment descarto qualsevol opció...
evidentment... crec que està molt be, perquè sent aixi d'aquesta manera, sempre tinc bones sorpreses... a la vida....
Que hi ha moltes festes per lesbianes aquest estiu... ni ha tantes, que no tinc ganes d'anar-hi a cap..
M'agraden més quan són partys rollo amagades, que solament coneixen quatre gates, o que les fan un dia així que ningú surt, o potser... a qualsevol lloc on ningú s'ho espera... crec que estan remodelant la festa gai per a lesbianes... el mateix model, com si fossim el mateix motlle... però no, les lesbianes de barcelona... no volem competir fent esport, volem divertir-nos, no volem lligar al xiringuito, sinò relaxar-nos i banyar-nos amb musiqueta chill out, no house com els gays...
Volem anar de festa amb els nostres companys i amics de sempre, els de la feina, els de classe, i que els hi deixin entrar... volem poder cassar-nos, encara que mai ho fem... volem poder bessar-nos al carrer, sense cap home es fiqui amb nosaltres...
reivindiquem el dret de viure cada dia en la nostra identitat real... no tanta festa, que solament entén per pendre diners de les nostres butxaques... no ho oblideu... som dones... i cobrem un 30% menys que els homes, tot i sent... gays...
23/7/8
Patti Smith, Horses....
Comentaris