Passa al contingut principal

रेकॉर्ड्स

Recordo aquella tarda solejada d'estiu de fa tants anys, era juliol, ja estava farta de la piscina, amb els ulls vermells del clor... i havia decidit quedar-me a casa llegint, algun llibre...potser era Mobydick...potser...
Recordo que intentaba dibuixar un petó... a la meva llibreta d'esboços,
i no ho aconseguia... volia fer els llavis d'una persona a sobre dels de l'altre ésser huma... humits, tendres... encara mai ningú m'havia bessat amb dessig...
i pensava que era per aquest motiu que no podia aconseguir dibuixar aquell detall, aquell instant,... vaig congelar l'escena d'Aladdin, quan l'alfombra puja al noi fins als llavis de la noia, perque es fassin un petó... però tot i així no podia...
aquell estiu em van bessar, uns llavis, que potser em dessitjaven, ...
els meus no dessitjaven a cap parell de llavis... però si sentia com m'agradaba aquella noia que estaba sempre darrera d'aquella barra de bar... possant una i altre vegada el disc de la Banda Sonora de Reality Bites, desprès de que jo li digués... que a mi m'agradava molt... vaja vaja,.... tonta de mi... que mai me n'adono de quan les oportunitats es planten davant de mi i no hi veig res clar... es ben segur penso... com vols que sigui això!! tú que t'has cregut? em respong jo a mi mateixa... i dubto... i finalment descarto qualsevol opció...
evidentment... crec que està molt be, perquè sent aixi d'aquesta manera, sempre tinc bones sorpreses... a la vida....
Que hi ha moltes festes per lesbianes aquest estiu... ni ha tantes, que no tinc ganes d'anar-hi a cap..
M'agraden més quan són partys rollo amagades, que solament coneixen quatre gates, o que les fan un dia així que ningú surt, o potser... a qualsevol lloc on ningú s'ho espera... crec que estan remodelant la festa gai per a lesbianes... el mateix model, com si fossim el mateix motlle... però no, les lesbianes de barcelona... no volem competir fent esport, volem divertir-nos, no volem lligar al xiringuito, sinò relaxar-nos i banyar-nos amb musiqueta chill out, no house com els gays...
Volem anar de festa amb els nostres companys i amics de sempre, els de la feina, els de classe, i que els hi deixin entrar... volem poder cassar-nos, encara que mai ho fem... volem poder bessar-nos al carrer, sense cap home es fiqui amb nosaltres...
reivindiquem el dret de viure cada dia en la nostra identitat real... no tanta festa, que solament entén per pendre diners de les nostres butxaques... no ho oblideu... som dones... i cobrem un 30% menys que els homes, tot i sent... gays...

23/7/8

Patti Smith, Horses....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...