Passa al contingut principal

La realitat irreal

Veure les coses amb uns altres ulls
no te preu.
Te preu la bojeria?
Intentar tenir menys coses, les menys possibles...
desfer-se de tot allò inutil...
deixar de treballar per altres, per diners,...
pels teus somnis?
és el teu somni treballar?
deixar de pensar en el temps, i en tot allò que no existeix, i que s'han inventat...
la realitat que solament ens fa patir...
deixar de viure en aquest cercle... viciós...
d'aquesta realitat irreal...
deixar de pensar que et tocarà la loteria demà...
i avui?
la sort, diuen, te la fas tu...
amb la teva actitut, la de cada dia...
et mires al mirall al damatí i què veus?
res... més?
el somriure sempre als teus llavis...
cinc minuts més, que s'acaven sempre...
però mai han existit...
pots fer si vols que siguin immensos... il.limitats...interminables,..
pot resultar més útil!
demà a la nit
la lluna plena em recorda a tu
penso molt en tu...
en els records que em queden quan t'envàs...
m'agradaria que tornés a ser dissabte per la nit...i tornar-te a tenir al meu pit...
sentir-te, besar-te,...aturar el temps
la formula secreta, l'autèntica xispa de la vida!
desde sempre i per sempre...
si la fas somnriure...
fins on arriba la teva confiança?
solament amb tampons...
jo també puc batre rècords.... i ara qui és la més ràpida?
els començaments mai són fàcils... pot ser la part que més t'agradi...
tots necessitem d'aquells que creuen en nosaltres..
com vols que no rigui? és una festa!
si fas riure a una noia... te l'has guanyat....
a la Meridiana sempre plou,...
veure la vida amb uns altres ulls, no te preu....
sense il.lusions trencades...
deixar-se la pell pel camí...
adavantar-se sempre és complicat....
el diumenge a qualsevol hora.. perdre's per tu...
per la teva pell...
un circuït molt complicat... no desafiament....
sempre que paso...
se pas,... o amb motor... a fons
torna el temps amagat...
plou molt,...
surto corrents de la carretera, aparco la moto on puc...
aixopluc...
Abrakadabra!....
la gent amb complicitat es mira.... bufant... dient-se
com plou!!!
tots empapats...
ara pots tenir-ho tot...
descobreix...
miro a totes bandes... sembla que no queden bars, a prop...
però una senyal a la paret de gelats frigo... m'alerta
de que hi ha allà un bareto...petitó i oblidat...
encissador... potser no hi hauria parat mai sinò fos pel xàfeg...
els nuvols es veien venir super obscurs pel sostre del carrer Aribau...
la gent començava a ploure...
- Potser plou una mica i para de cop, sol passar aquí a Barcelona...
La Meridiana era un mar,... no te clavagueres... buf buf
les piscines plenes de cop... a cops de pedra gelada...
els gelats, el bar...
encantador...
entro mullada, i surto escurada...seca...
un entrepà.... calent... sec... de llom... siusplau...
una cocacola... com sempre... light...
ZEro?, weno...
la tele no se sent... es veu la gent mullada pel carrer...a través de la finestra de fusta... mullada... la gent corre... es corre...
Abrakadabra es la paraula màgica... al dir-la la ment comença a recrear
idees... comprometedores, il.lusòries... dona la cara!
pensaments dements...sempre itinerants... demà vindràs...ens veïem demà
...la feina està molt malament...
molt... a molta gent la fan fora... la gent perd els diners... la gent guanya poc i estpà molt endeutada... vols diners!!! espavila't....
el temps corre, es corre, encara que no existeix... es final de mes s'ha de pagar tot allò que deus... i sino?
i no tinc res mes que a mi mateixa... no sóc res mes que el que sóc,
no sóc millor que ningú, mai ho seré, mai ho he sigut...
de tu al teu desafiament... vols mes?
al escoltar-te dir que per tu sóc alguna cosa més que la resta de la gent que ha passat per la teva vida... em sento afortunada... il.lustrada...de tu...
gran... em sento millor...ja he triunfat!
un perfil de show women per mi...
hi ha quatre tipus de clients de persones...
el primer és el prepotent ... és una persona enfadada puntualment, o és simplement així...
discuteix amb molta facilitat, li agrada el poder i donar ordres, és exigent i es torna enbrutit amb facilitat devant de les negatives...aparenta seguretat, se sent frustrat ... no te en compte la opinió dels demés...desprès de la seva fase on ha d'estallar... i deixar anar la seva furia... ve la seva fase racional... on podrem comprendre les seves necessitats i atendre'l...amb molta paciència...
som éssers humans, i els éssers humans ens enfadem...
no podem intentar canviar, sino solament esperar a que es calmi...menys és més...
El segon tipos és el client desconfiat... aquell que ho pregunta tot, busca les raons per confirmar les seves decepcions... se li ha d'explicar tot poc a poc... fer servir argumentació lògica i demostrable...
El tercer és el client entusiasta... una resonancia plena d'armònics...
vol reclamar l'atenció... canvia de tema constantment...s'ha d'evitar que ens distorbi de la nostra tasca... hem d'estar especialment brillants...
començant amb preguntes tancades, que el recondueixin cap al canvi d'aptitut...
mala costum...la d'imitar...
mantenir-se fidel al nostre estil... inmaduressa de so...
veu novell...
L'indecís... fa perdre el temps, s'arrepenteix, indubtable elegància...
espera conèixer la teva opinió... l'amabilitat... els llavis riuen...
veu blanca i pobre en armònics... inclús necessita més mal geni...
acceptar els punts forts i febles....donar-li confiança i seguretat...
dir-li que savem el que necessita i allò que li fa falta en tot moment...
explicar desventatges de no pendre decissions ara, d'aplaçar les seves decissions...
ajudar-li a pendre decissions...just a la fusta!
potser no som tal qual...potser canviem segons les circunstàncies...
vols un gelat de carmel o de caputxino?
te'n recordes dels caputxinos de Londres?
fa un any,... gairebé...
i la lluna plena...
la plaça dels dubtes...
el carrer dels petons...
deliciosa combinació...
demà per la nit...
tenim tota la nit...

te parece desagradable el físico de tu suegra? el juego de tu vida....

el cotxe no arriba....i ara que fem?
i el taxi que així pelat? ni res de res?
despedida...y cierre...
esports per compartir en familia...
conectat a tot allò que més t'agrada en la vida....
Impulsos:
crear necessitat a la gent....
fer que tingui la necessitat... de tenir...
Avidessa: donar molt per no res... ventatges del producte...
Sensació d'urgència: no tenim temps per perdre amb tu, ho vols o no...
Por a perdre la ocassió: solament avui.
Factor ovella: la gent vol allò que ténen o veuen que ténen els demés...
Indiferència: ens dona igual, es per tu si ho vols... a mi tan me fa!
To de veu: ondulacions ... segons circunstàncies...
pel damatí actitut positiva...
veia que la meva vida seguint així no podia canviar... què pots fer?
fer broma... mai quedar-se callat...
sorprendre sempre...
aconsseguir que la gent somrigui...
la casa més famosa...
aquest estiu serà fred... però a mi tan me fa... no tindré vacances...
aquesta és la millor xocolata...
és de nit quan surto,....
ja no plou...
l'esquena fa mal...
no tinc temps per mi...
estic esgotada...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...