5.5.08

SLALOM PER LA DIAGONAL

Cada matí surto de casa i atraveso tota la diagonal de punta a punta per arribar a la meva nova feina.
Sense café i sense nicotina, travesso tota Barcelona, esquivant cotxes, motos, faig slalom d'altura, sense perdre el control, semàfors, policia, crits, bojos, cares de son, linies blanques, gasolineres, temps, esperes.
Barcelona, Mozambique, Tarragona, Las Vegas.
Cap de setmana diferent.
Les noies que mai han tingut orgasmes, les que búsquen refer el seu cor trencat recentment, les que prefereixent foradarse el nas i el cap, les que canten, les que somriuen, les que pasen de tot, les que miren, les que se'n van a casa.
He deixat d'esperar, he començat a referme del no res.
Tornar i seguir.
La platja m'espera.
Família, nadons, avia, mare, germana, pare, tiet, tietes, gossa, amigues.
La nit, la sorra, la lluna ja no hi és, s'ha amagat, o haurà caigut.
Cervessa, estels perduts, avions quiets, somriures, el xinès ens porta el menjar al xiringuito, no vol propina. Es diu Josep, sense "H".
La Laia es perd com sempre, la Ira prepara la cachimba, la Miriam somriu, la Sara demana aigua a les de la barra, i les ones segueixen al seu ritme repicant.
Nit màgica, nit de despertar a la realitat.
De l'amor a l'odi hi ha tan sols un pas.
Però al final el temps se'n va i no dona temps.
Les finestres de l'eixample se les estàn quedant totes els giris milionaris.
Les dones bojes per sentir-se estimades, per sentir alguna cosa, a la que anomenen amor.
Qué vols un peto?
Una nit de passió?
Vols viure tota la vida amb mi?
No vols res?
Vols ferir-me?
Prefereixo la llum del sol, els dies clars, veure la brisa del mar, dibuixar tranquila en el tren, escoltar el silenci, que ballar amb la mort cada nit.
La gent que entra i surt de la teva vida, la gent que es desfà de tu, que perd allò que diu que tant valiós era que jo li havia aportat. La goma d'esborrar allò que et fa nosa, per estar compromessa amb no se qui nou.
Si vols aconsseguir fer-me mal, potser encara ho fas, si vols veure'm malament, quin sentit te la teva existència?
Si no vols les meves coses ja les pots llençar, o cremar.
No tinc ganes de veure't.
Així no.
Potser no tinc res, però no vull tenir aquest mal rotllo, males energies fora!
Potser el mar està molt lluny, vist desde la meva finestra, però està.
Potser prefereixes fer-me mal que fer-me sentir be, jo ho he intentat tot aquest temps, fer-te sentir be.
Però veig que no ha servit per res.
El temps pasa, i no vull perdre ni un segon mes.
No vull res de tu ni de ningú.
Les finestres les tinc obertes perquè entri el sol, de bat a bat.
La porta està tancada, si algú vol algu que truqui amb el seu puny tant fort com per que se senti.
I solament queda la pregunta a mi mateixa, com m'he pogut equivocar tant amb tú?,¿com m'has pogut enganyar tant?, ¿Com hem puc equivocar tantes vegades?
No val la pena perdre més energies, la música se me'n porta allà on dessitgi ella,
sempre hem persegueix, allà on vaig. Bossanova, siusplau!
El dolor dura tant com vulguis tu seguir plorant, o rabiant, o odiant, en aquest cas.
El cap de setmana que ve es presenta emocionant i variat,
unes volen anar a la muntanya, altres de festa a Girona, altres se'n van, i altres es queden per anar a l'horribilis festa militar que hi haurà al Silk, potser millor quedar-se al Xiringuito.
O a casa veien alguna pel.ícula vella.