Passa al contingut principal

Gigante, red spring...

Momentos Gigantes... dice la canción...

RED SPRING,
roja primavera... éstos días todo es rojo, como aquellas fotos de aquel día que paseabas por Barcelona...

Tu eres verde, yo soy roja.
Tú el tomate, yo la sobrasada, el chorizo, el ajo...
Tú después de comer, yo por la mañana...
Tú en la bañera, yo en mi cama...
Tú a Boston y yo a California...
tu a Londres y yo a Cadaqués...


Los días pasan tan rápido... parece que no puedo detener nada... todo pasa por mi vida como si nada... me arranca el alma...
la suerte de escucharte,
la suerte de que me puedas escuchar...
la chispa, la suerte, ...la casualidad...
de encontrarte...
el destino...
siempre dice que estaremos juntas ... sueños?

Será lo que tu quieras.
¿Qué es?
¡Que diablos!
Esa era la frase que le decía a la gente cuando me preguntaba qué era lo que había dibujado. Será lo que tu quieras.

Lo dicen tantos y tantas... todo está en tu mente...
pero a veces te influencian voces de ultratumba,...
lo único que quieren es hacer que te arrodilles ...
Cambia, antes de que te cambien.

No hay nada perdido, ya que no existe nada de nada,... ni siquiera el tiempo.
Retraer... o decir la verdad, todo aquello que me da rábia...
Todo lo que me dices, cuando menos lo espero...
No quiero cambiarte, ni interponerme ante nadie y tu, no quiero atarte ni liberarte, no quiero que seas mi vida, ni nada...

Momentos gigantes, aquellos que quedan... esas mañanas de domingo interminables...
el sol sale y seguimos abrazadas... las carícias se pierden... los besos se buscan...
las sonrisas... éste instante será solo un recuerdo, dentro de un momento...

No hay que darle tantas vueltas a las cosas, ni pensar en lo que pasará...
se sabe que nada es eterno,...
que aunque me prometas que vas a estar junto a mi toda la vida,
de una manera u otra, puede que un día te vayas donde sea y desaparezcas,
o lo haga yo...

yo confío en tu mirada,
en la que se baña en mi,
confío en tus manos y tus carícias,
... en tu piel... que quiere quedarse...
junto a la mía...
en tu corazón que late...

pero tu no quieres dejarte llevar conmigo...
buscas excusas que te evadan, que te eviten volver...


quieres latir por todas partes... quieres libertad para atarme...

si yo soy libre... tu no estarás ahí cuando quiera besarte derrepente...

cuando derrepente tenga ganas
de explicarte algo...que me ha pasado, que me debate internamente,
tú vendrás a escucharme?
...si tienes otras cosas

en esta vida hay que compartir...
me hubiera encantado despedirme de ti...
tener tiempo... para perder contigo, aburrirme un poco de ti...
me hubiera gustado ir de vacaciones contigo este verano...

pero te vas...
no te pierdas...
ya lo haré yo por ti...



*Gigante, Facto delafe.
*Say it Right, Nelly Furtado

http://es.youtube.com/watch?v=l0w0VtwtCWA

In the day
In the night
Say it all
Say it right
You either got it
Or you don't
You either stand or you fall
When your will is broken
When it slips from your hand
When there's no time for joking
There's a hole in the plan

Oh you don't mean nothing at all to me
No you don't mean nothing at all to me
Do you got what it takes to set me free
Oh you could mean everything to me

I can't say that I'm not lost and at fault
I can't say that I don't love the light and the dark
I can't say that I don't know that I am alive
And all of what I feel I could show
You tonite you tonite


From my hands I could give you
Something that I made
From my mouth I could sing you another brick that I laid
From my body I could show you a place God knows
You should know the space is holy
Do you really want to go?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...