Passa al contingut principal

en la cresta de la ola

Ando y despierto, cada mañana... miro a mi alrededor, la gente me mira y se queda inquieta...
espero sentir la tranquilidad...
sabes lo que piensas, sabes lo que dices, pareces saberlo todo...
tu impasividad es tu puñal más frío... que te convierte en alguien muerto de miedo por todo, y que en realidad no siente nada...
y la hoguera sigue ardiendo dentro, no comprendo nada y a la vez entiendo todo...
la mujer de hielo que se quema por dentro...
quizás esperas que vuelva a ti otro momento de aquello que perdiste y te rompió por dentro... quizás te mataron todas tus esperanzas...
vuelves a mi, por estar tranquila...
no pierdes nada,
pero si vuelves a de ser o todo o nada...
yo no quiero una mujer valiente, quiero una mujer que sienta...
puedo hacerme la dura, yo también, puedo hacer mi vida... sin ti...
me valgo por mi misma... de hecho mi vida siempre la he hecho sin ti...
esperaba contar contigo... parece que puedo...
tu no sabes que me puedo volver loca en cualquier momento...
lo que parece no es...
no quiero que duermas siempre a mi lado, no quiero aburrirme de ti...
aunque preferiria aburrirme a no verte más...
las nuevas caras que gritan mi nombre...
no hay nada de todo este año...
da tristeza al alma...
yo intento comprenderte en todo, en tus circunstancias, necesidades...
pierdo el tiempo, por supuesto...
de todas formas lo pierdo igual...pero hacer eso me apetece mas...
un poco más...
todo sigue igual?
no te voy a permitir nada que no sea de verdad´
que te decidas ya... si me tomas... es para siempre
si me dejas... es para toda la eternidad...
dramatizar...
me pone de los nervios que hagas ver que no te importo, que pasas de mi... tus palabras como dientes intentan desgarrarme...
estas mejor si me ves mal?
me da igual...
lo que hay que escuchar!
a la defensiva... que te crees que te puedo hacer tan malo?
no tengo nada por lo que te merezca la pena luchar
lo entiendo...
bueno no te preocupes... se que no me quieres perder...
yo tampoco a ti,...
pero no me quiero volver a reprimir...
dire y sentire como venga... haré lo que quiera...
sin miedo... sin pena...
tengo que esperar a que tu tengas ganas...
no se, no voy a hacer nada... no quiero hacer nada...
yo a lo mío...
ya no me hieren tus palabras...
solo me sabe mal que realmente a veces no te abras a mi, porque no pretendo hacerte nada ... símplemente entiende que estoy aquí por si necesitas lo que sea, que te voy a escuchar de verdad y ayudar en lo que pueda...
no espero nada de ti a cambio...
solo que seas sincera...contigo y conmigo...

caminante no hay camino, se hace camino al andar...
*Machado.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...