17.10.07

Com començar a tornar a escriure, com reinventar-me de nou, que voldria dir, allò que sento, i esclata en mi com mil grills a la nit més incerta, a la obscuritat més rumiada, del somni que mai s'acaba i sempre torna, de tant en tant.
Vull lluir tranquilitat, nedar en la pau de la seguretat de tenir a mà tot allò que necessitaré per ser feliç.
No tenir res, deixar enrera totes les teves cadenes, de totes les condenes d'altres errors del passat.
Tornar a començar.
Sense res que vulgui tenir de tu cap persona.
Sense que dessitgis res del que ténen els demés.
Mirar i gaudir de tot el que tens, t'envolta.
No vull la presa, vull descriure cada pètal de cada flor del meu jardí.
Miro endevant i tot es llum que em cega, que fereix les meves pupiles de tanta claror.
Avui és demà.
El demà es finit.
300 nits amb tu, present i omnipresent.
300 díes pensant en la teva mirada, que em té atrapada, i cada dia, fa augmentar el meu neguit, el meu dessig que creix, a poc a poc.
Miro els arbres com aplaudeixen amb les seves fulles, mentres passejem per sota d'ells.
Penso que aquesta vida es per pair-la, aquestes coses que ens pasen, son per assaborir-la més profundament. I tenim la sort de tenir-ho tot per fer-ho de la millor manera.
Dos cors, quatre ulls, dos parells de llavis, que cada vegada que es sopten amb un petó encenen tota la resta del nostre cos. Ens fonem, ens mirem i somriem.
Els meus llavis arrossegant-se per tota la teva pell, dona i dona; mossegades al dessig, al plaer, a la mel més dolça, que fa tremolar tot el teu món.

jud171007

MIL COLORS
El passat et crida, no diu res
un color antic a la paret
la terra imaginària que has creuat
si t´hi fixes bé és un parany
que no podrà
imaginar
els nostres somnis.

MIL DE COLORS DE LA POSTA DEL SOL
CAMPANES QUE RIUEN UN DIA D´AGOST
NI EL BLAT QUE ES MOU NI ELS OCELLS QUE ARA AIXEQUEN EL VOL
EM FAN MÉS FELIÇ UE TU.

Cada nou paisatge descobert
la fragilitat d´un petit ocell
el tacte suau del cotó fluix
o la inmensitat de l´univers.

MIL DE COLORS DE LA POSTA DEL SOL...

Josep Thió