Passa al contingut principal

la mujer de mi vida

Este es para ti un momento de enorme suerte y prosperidad. Puedes alcanzar el ápice de tus expectativas y del éxito. Aprovecha y disfruta de esta situación afortunada. Recuerda que las grandes ocasiones se presentan una sola vez en la vida y no debes dejarlas escapar.
Lo mejor en el amor es saber quién es el otro y qué es lo que quiere recibir y puede dar.
Las oportunidades empiezan a surgir de forma no forzada.
Más vale pájaro en mano que ciento volando.
Puedes conocer en el futuro a la mujer de tu vida, o quizás ya la conoces, pero hace poco.
Nadar sabiendo que llegas al suelo.
No me atrevo a arriesgarme. Si no te arriesgas no ganas.
No creo que el amor muera sinó que se transforma, como todo, es relativo a las circunstancias.
Todo gira en círculos, nada termina. Se reutiliza, se recicla.
La vida es así.No se que decir, no se que hacer.La paciencia.La esperanza.La ilusión.
La confianza en ti y en mi.La libertad.
Me gustas como eres. No te quiero cambiar.
La vida empieza a levitar, todo cae por su própio peso, la gente sólo piensa en salvarse el culo, en tener a buen recaudo su sombra.
Si te encuentras mal, si necesitas a alguien, es en ese momento cuando nadie, y menos quién tu pensabas va a venir a abrazarte.
Sólo tu família, y eso si tienes suerte.
Es triste pero real, la vida es así. Nadie va a darte más de la mitad de lo que des tu.
Hay gente que tiene suerte y consigue todo lo que quiere.
Hay gente que tiene que sufrir mucho.
La pena es que lo haga en valde, sin recompensas.
Pensar, actuar, amar, es fácil si se quiere. Si no se quiere es difícil.
Dale puerta, si espavila es que te conviene, si pasa,... es que no es la tuya.

(...)La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís.Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, per últim, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més coplerta d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relació d'amor complert pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir"(...). *http://clonart.spaces.live.com



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...